Només nou dels 194 senadors que van perdre la seva condició de parlamentari amb la dissolució de les Corts han renunciat a cobrar els 8.822,52 euros d’indemnització que ofereix el Senat als seus membres per l’aturada electoral davant del 28A. Entre els que la cobraran hi figuren polítics de tots els grups, i també el fins ara únic parlamentari nacional de Vox, Francisco José Alcaraz.
Després de la convocatòria de les eleccions, la cambra alta ha seguit abonant el sou habitual als 72 senadors que formen part de la Diputació Permanent, l’únic òrgan que segueix actiu en aquest període entre legislatures, però als altres els ofereix una indemnització per compensar aquests 54 dies de suspensió fins als comicis del 28 d’abril. Es tracta d’una paga voluntària que els senadors podien sol·licitar, perquè el seu sou es va suspendre el mateix dia en què va acabar la legislatura, el 5 de març. Aquells que es presentin a les eleccions i aconsegueixin altra vegada l’escó tornaran a generar la retribució des del 28 d’abril, encara que el seu nou sou no s’abonarà fins després de la constitució de les cambres el 21 de maig.
En el cas dels senadors autonòmics, ni tan sols s’arrisquen a perdre el càrrec perquè van ser triats pels parlaments regionals i no concorren a les eleccions. Van perdre com els altres la condició de senador el dia que es va dissoldre el Senat i, per tant, el sou, però recuperaran el lloc i tornaran a generar una nòmina a partir del 28 d’abril.
Els motius de la renúncia
Els 8.822 euros són el resultat de multiplicar 163,38 euros pels 54 dies en què el Senat està dissolt, quantitat acordada per la Mesa del Senat el passat 26 de febrer. El salari bàsic d’un senador és de 4.901,53 euros mensuals (3.897,37 en el cas dels de Madrid), encara que la gran majoria rep un complement que oscil·la entre els 739,29 i 1.516,76 euros al mes per ser el portaveu d’alguna matèria o formar part de les Meses de les comissions. Només nou no han reclamat aquesta paga en el temps que el Senat els va donar, sense haver d’explicar el perquè. Diversos d’ells tenen altres ingressos incompatibles amb aquest, com una activitat privada o el sou d’un altre organisme públic, però d’altres pot ser que no ho hagin demanat per decisió pròpia.
Els nou que han renunciat pertanyen al PP, al PSOE, a Podem i a Ciutadans. Estan en la llista tres dels quatre senadors electes de Salamanca: Esther del Brío (PP), Francisco Javier Iglesias (PP) i Rosa María López (PSOE). El quart, Gonzalo Robles, és membre de la Diputació Permanent per la qual cosa segueix sent senador i no pot demanar aquesta indemnització.
En el grup hi ha també tres senadors autonòmics, designats pels seus respectius parlaments i que per tant recuperaran l’escó després de les eleccions. Es tracta dels madrilenys Tomás Marcos (Ciutadans) i Jacinto Morano (Podem), que a més de senadors són diputats de l’Assemblea de Madrid. El primer va triar mantenir el sou del parlament madrileny, segons consta a la seva declaració d’activitats, així que no pot cobrar aquesta paga; el segon va arribar al Senat el passat 8 de febrer i no s’ha publicat encara per quin sou ha optat, si el madrileny o el del Senat. Morano va substituir Ramón Espinar, portaveu d’Units Podem, que va dimitir per discrepàncies amb la direcció del partit.
El tercer senador autonòmic que no ha demanat la indemnització és Francisco Carrillo (Cs), que com els anteriors és també diputat en un parlament regional, l’andalús, en el qual va arribar al desembre. Fins llavors era empresari. Completen la llista el gallec Luis Manuel García Mañá (PSOE), l’alabès Ángel Mesón (Podem) i la murciana Nuria Guijarro (PP). Segons les seves declaracions d’activitats, Mesón està jubilat així que recuperaria la seva pensió en dissoldre’s el Senat, i la senadora del PP té un despatx d’advocats l’activitat dels quals ha estat declarada compatible per la cambra.
