Nogueras: "Els diputats de Madrid aplanarem la negociació de la secessió"

La diputada del Partit Demòcrata a Madrid creu que l'Estat "està molt desesperat perquè té coll avall que es posaran les urnes l'1 d'octubre"

 

Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) va canviar tot just fa dos anys la direcció de la seva empresa tèxtil i l'activisme desobedient de la plataforma No Vull Pagar per la seva primera incursió política. "En un dinar del No Vull Pagar, algú em va dir: 'Si vols alguna cosa no esperis que ningú ho faci per tu'. Va ser com una revelació. Vaig adherir-me a l'ANC i al Cercle Català de Negocis, i de sobte, el gener del 2015, ERC i CiU de Cardedeu em van oferir anar a les llistes municipals". Votant de tota la vida d'ERC, Nogueras va triar CiU, "el partit que governava i que ens havia cosit a multes per no pagar els peatges", explica divertida. I els va triar perquè "a Cardedeu eren molt pencaries i el seu model de país m'encaixava molt". Recorda el dia que va dir a ERC que no acceptava l'oferta: "Era com dir-li al meu nòvio que me n'anava amb un altre". Ara bé, el seu primer carnet polític no va ser de CiU, sinó del PDeCAT. I s'emprenya quan algú la vincula amb l'extint partit. "No ho he estat mai, i per cert, mai no he vist ni he parlat amb Jordi Pujol, per tant, eviteu-vos dir-me que si Pujol que si 3%, no va amb mi". Està "al 1000% amb Puigdemont", i de fet, té un desig: "M'encantaria fer una piulada a l'estil Gerard Piqué, amb la foto de Puigdemont i la frase 'Es queda'". Compagina la maternitat amb la tasca de diputada al Congrés, després que l'actual conseller de la Presidència, Jordi Turull, la fitxés el novembre del 2015.

 

Quina funció tenen els diputats del Partit Demòcrata al Congrés espanyol, en la recta final del procés i amb un previsible xoc de trens que ja ha començat entre el Govern de Catalunya i l'espanyol?

A Madrid, sobretot ara, la nostra funció és fer allò que ens diguin des del Palau de la Generalitat. Els diputats del Partit Demòcrata al Congrés espanyol tenim molt clar que hem d'estar presents en els llocs on es prenguin decisions polítiques que ens afectin. Ens agradi més o menys, on es prenen aquestes decisions també és a Madrid. Hi hem de ser i hi serem fins que el president ens digui que tornem. En Xavier Domènech va dir en campanya electoral una cosa respecte al referèndum: 'Nosaltres tenim aliats a Madrid, i per això podrem fer el referèndum'. Evidentment, no tenen aliats, ni els tindran, però el que estem fent els independentistes a Madrid és que, quan es faci la separació, s'haurà de fer pactada, perquè si no, Espanya es queda amb un 130% de deute i a la ruïna. I per pactar la secessió has de tenir com a mínim una relació correcta amb la gent amb qui hauràs de pactar.

 

Hi ha encara espai per a una relació correcta, amb inhabilitacions, pressions, amenaces i interrogatoris per part de la Guàrdia Civil sense que es conegui qui els ordena?

És evident que hi ha un xoc de trens entre el Govern català i el govern espanyol, però a nivell de relacions, el Partit Demòcrata, i entenc que ERC fa el mateix, seguim travant-les a Madrid per quan arribi el moment.

 

Els diputats independentistes a Madrid són els 'polis bons'?

Això no hauria d'anar de polis bons o polis dolents. Tots som parlamentaris que responem al poble de Catalunya. Però arribat el moment de negociar, entenc que la confiança que poden tenir en mi o en la resta de companys d'escó independentista a Madrid no és la mateixa que poden tenir amb un diputat del Parlament de Catalunya que no han vist mai.

 

El Partit Demòcrata i ERC fan feina conjunta per mantenir vius els ponts per quan arribi el moment de negociar la separació?

Parlo per mi i per la gent d'ERC amb qui comparteixo comissions. Totalment, sí. En tots els temes que tenen a veure amb les competències de Catalunya o amb el procés, anem a la una. Ens reunim plegats, també amb les conselleries, per decidir la línia d'actuació. Jo era partidària que ERC i el Partit Demòcrata anéssim plegats a Madrid, però entenc que va prevaldre el partidisme per davant de la coalició excepcional de JxSí en un moment excepcional. En polítiques que no tenen a veure amb el procés cadascú vota el que considera, perquè també hem de poder marcar perfil.

 

Des de Madrid, i també a Catalunya, es veu el Partir Demòcrata com el partit més radical, però a Madrid, aquesta imatge la té més ERC, i el partit al qual vostè representa encara és vist com a moderat al Congrés. A què atribueix aquesta visió tan diferent del mateix partit?

Al Govern de Catalunya, el president és del Partit Demòcrata i el vicepresident és d'ERC, i per tant, Puigdemont es troba més en el punt de mira que Junqueras, i a Madrid és a la inversa. Estar en un segon pla a Madrid et dilueix, això és evident. Ara bé, jo no em sento còmoda amb determinades escenificacions o circs mediàtics. Ens han criticat molt pel tema dels estibadors –una reforma exigida per la UE-, però és que som a Madrid per fer política, no ens han votat per escalfar una cadira o dir quatre frases estupendes per donar un titular. En aquests moments hem d'anar al 1000% amb tot, i això vol dir estar pel procés, i també no deixar la política i els temes que ens afecten, com és el cas dels estibadors.

"L'Estat està molt desesperat perquè té coll avall que es posaran les urnes l'1 d'octubre" | Jordi Borràs

 

Quan la justícia espanyola va inhabilitar Francesc Homs, no era un bon moment per dur a terme alguna estratègia que no fos tornar a casa, tenint en compte que havia estat escollit a les urnes pels catalans?

És cert que podríem haver fet alguna cosa més. Però també és cert que Francesc Homs i el Partit Demòcrata han demostrat una generositat admirable. Les inhabilitacions del mateix Homs, de Mas de Rigau i Ortega hi són i no s'han quedat en una inhabilitació. Tots ells segueixen implicats, malgrat tot, en el procés. I hi segueixen perquè al Partit Demòcrata no tenim cap dubte que la independència és el millor escenari per oferir un futur millor i més pròsper als nostres ciutadans. Potser si hagués estat d'un altre partit hauria estat diferent. De fet, jo estic acostumada a rebre pals només per tenir el carnet del Partit Demòcrata.

 

A Madrid, o també a Catalunya?

A tot arreu! Em parlen d'en Pujol, que jo no he vist en la meva vida! Dius Partit Demòcrata i ja et diuen el 3% i el Pujol, un home que fa 15 anys que no està en política i amb el qual no hi he parlat mai... El Partit Demòcrata és un partit nou, i tinc molt clar que el model de partit que hem creat genera inseguretats als qui tenim d'adversaris, i aquestes inseguretats es transmeten en la pobresa del seu argumentari.

 

A Madrid, i també des de l'oposició a Catalunya, sovint es refereixen al PDeCAT com l'antiga CiU com a símbol de menyspreu. Li molesta, la referència a CiU?

No ofèn qui vol, sinó qui pot. En absolut em molesta que em diguin CIU, simplement m´és indiferent, de fet, prové de gent poc informada i destructiva. Hi ha en Pujol al nostre partit? No. Som un dels partits que tenen la qualitat democràtica més alta, l'únic partit català que aprova en aquests termes segons un estudi? Sí. El Partit Demòcrata és l'únic partit que s'ha obert en canal i ha tret tot allò que no volia representar i ha mantingut el bo del seu ADN, està posant gent nova al capdavant amb un nou llenguatge que enriqueix el llenguatge institucional de sempre, s'està cosint i està fent un partit del segle XXI. Cap altre partit ha fet el que ha fet CDC. Per tant, és absurd i ingenuu que la gent es dirigeixi al Partit Demòcrata com a CiU, perquè simplement no ho és. Jo no em dirigeixo al PP com a Alianza Popular ni a C's com a PP, oi? Canvien el nom per fer mal a un partit que neix. Ara podem semblar dèbils, però tot això que ens passa ens fa forts. Hem de deixar d'estar acomplexats, i jo confio molt en la potència del partit.

 

 

També sense Carles Puigdemont al capdavant? Ha anunciat que no serà candidat del PDeCAT, i a hores d'ara, no hi ha un recanvi clar.

Carles Puigdemont és l'actiu més important i potent que té el partit, amb diferència. És brutal. No només a nivell de relació humana, perquè molta gent que no és del Partit Demòcrata es queda fascinada, sinó també pel seu llenguatge polític. Jo entenc la decisió de Puigdemont, i trobo que és molt honest, però m'agradaria poder fer una piulada com la que va fer Gerard Piqué, amb la foto de Carles Puigdemont i el missatge: "Es queda".

 

Com és la relació entre el Partit Demòcrata a Madrid i el president de la Generalitat?

Com a partit ens coordinem directament amb el Govern. Ho hem de consensuar tot amb el Govern, perquè a Madrid se'ns mira amb lupa, perquè hi ha el prejudici que estem fent la Puta i la Ramoneta. Però el que estem fent allà és demostrar que anem de debò, i aprofitem per marcar perfil com a partit, perquè a JxSí no ho podem fer. I insisteixo, estem allà també per generar una certa confiança a la gent de Madrid perquè a l'hora de negociar la secessió sigui més planer.

"M'encantaria fer una piulada a l'estil Gerard Piqué, amb la foto de Puigdemont i la frase 'Es queda'". | Jordi Borràs

 

El 2 d'octubre, els diputats de Madrid del Partit Demòcrata i d'ERC seran els mediadors?

És un paper molt important que podem fer. Els diputats independentistes de Madrid aplanarem la negociació Catalunya-Espanya per a la secessió. Haurem de fer equips de diplomàcia tant a Madrid com a Catalunya. Nosaltres coneixem la gent amb la qual s'haurà de negociar i fa anys que tractem amb ells, i entenc que amb la nostra implicació en la mediació tot serà menys complicat.

 

 

Vostè dóna per feta la negociació perquè no preveu un trencament unilateral sense negociació després del referèndum?

L'instint em porta a pensar en un trencament brusc, però coneixent la gent que hi ha a Madrid, els interessos econòmics al final prevaldran, i Espanya no es pot permetre el luxe de perdre el 20% del seu PIB. El dia 1 que deixin de cobrar, els seus creditors trucaran per dir-los que s'entenguin immediatament amb Catalunya.

 

No creu que el govern espanyol ordeni la retirada d'urnes?

El dia 1 votarem. Dubto que vinguin a segrestar les urnes, bàsicament perquè aleshores ells haurien perdut, però fins al dia 1 d'octubre posaran sobre la taula totes les eines judicials que tenen, i la por, les amenaces i les inhabilitacions.

 

A Madrid utilitzen la por amb els diputats independentistes?

Allà tractem molts temes que no tenen a veure amb el procés, sobre els quals se'n pot parlar i negociar. No intenten la via de la por.

 

Tenen coll avall que es posaran les urnes?

Fins fa molt poques setmanes, no havien processat que es podia fer el referèndum, però en les darreres setmanes l'ambient al Congrés és més tens, justament perquè se n'adonen que no hi ha marxa enrere. Estan molt desesperats, no saben què fer. Seguiran amb la judicialització, però ja assumeixen que no se'n surten.

 

Com s'imagina el 2 d'octubre a Madrid?

Quan guanyem, perquè n'estic convençuda, em sembla que ens haurem d'esperar uns dies a anar a Madrid... Però a partir del dia 2, ens afectarà tot molt més directament del que ens afecta ara. Ara ens veuen com els independentistes i prou, però quan tot es faci efectiu, no ho passarem gens bé. Però tampoc no ho estan passant bé els companys que aquí pateixen el setge judicial i les amenaces.

 

El seu nom sona a Mataró com a possible candidata del PDeCAT a l'alcaldia. Es veu fent d'alcaldessa republicana?

El partit no m'ha demanat res! Però com a mataronina, crec que Mataró mai no ha fet de capital de comarca, i està al 10% del que podria ser, té una potència enorme que s'ha de desplegar. A partir d'aquí, queden dos anys per a les eleccions municipals!

 

Comentaris