L’eslògan de precampanya d’ICV és “A Barcelona, cap retallada”. Per què Barcelona hauria de quedar exclosa de la política general d’estalvi?
Aquesta és una posició política i ideològica de fons. I no solament és una proposta, és una pràctica que hem portat a terme a l’Ajuntament els darrers quatre anys. A Barcelona hem travessat la crisi econòmica, no només sense cap retallada social sinó incrementant en un 42% el pressupost de despesa social.
I com se suposa que ho han fet?
Aplicant un concepte d’austeritat al servei d’unes prioritats políticament definides i que han estat: la lluita contra la crisi, per tant, el pacte per l’ocupació de qualitat; l’atenció a les persones, per tant, inversió en polítiques socials i educatives; i inversió pública de proximitat. I aquestes tres prioritats a Barcelona s’han de blindar i enfortir.
Però això també són inversions. Si els ingressos no han augmentat, en alguna partida deuen haver estalviat…
Hem retallat despeses no prioritàries i inversions desconnectades de la vida quotidiana de la ciutadania. Per exemple, el zoo marí, el nou edifici corporatiu de la plaça de les Glòries o la rehabilitació del Castell de Montjuïc. Són coses que en un moment de crisi econòmica no ens podem plantejar. Això ens ha permès estalviar 600 milions d’euros i universalitzar beques menjador i la teleassitència, construir 6.000 habitatges públics de lloguer, crear 13.500 lloc de treball en risc d’exclusió social…
Però ara no creu que s’ha de continuar retallant més?
No. Nosaltres creiem que en el futur cal un augment dels ingressos a través dels impostos, especialment sobre els que tenen més, sobre l’economia especulativa i sobre els que contaminen. Aquest model és contrari al de la dreta que només demana sacrificis als més vulnerables.
Pensen convertir les eleccions municipals en un plebiscit sobre les retallades del govern Mas?
No. Nosaltres ni volem fer grans declaracions en abstracte, perquè volem parlar dels problemes quotidians de la gent, ni volem presentar un decàleg de gestió política sense uns valors de fons. Farem una campanya molt municipalista, però també molt polititzada i connectada amb vida quotidiana de la gent.
El govern espanyol demana una retallada del 20%. La Generalitat s’hauria de plantar?
Sí. Nosaltres demanem al govern de la Generalitat que faci una política radicalment diferent, que utilitzi els marges d’ingressos fiscals, que de cap de les maneres suprimeixi l’impost de successions, que no plantegi modificacions fiscals a les mútues privades de salut, que no ampliï els concerts a les escoles privades d’elit i no faci retallades als serves bàsics de l’estat del benestar.
Madrid no paga els 1.450 milions que ens deuen…
Nosaltres som clars demanant menys burocràcia i més serveis, però també som clars demanant que el govern espanyol compleixi tots els acord derivats del darrer pacte de finançament. Cal la unitat del conjunt de forces catalanistes per plantejar el concert econòmic, però també per una reforma en profunditat de la Constitució, perquè l’actual situació és derivada d’una agressió del Tribunal Constitucional a l’Estatut de Catalunya.
Sembla que ICV intenta marcar més la seva faceta catalanista des de la sentència.
Nosaltres ens definim com l’Esquerra, Verda i Nacional i crec que els tres components tenen el mateix pes. Creiem en la distribució de les oportunitats, som ecologistes i hem estat, som i serem sempre una força nacional. Catalunya té dret a decidir i a fer-ho lliurement sense cap tipus de límit.
Us preocupa que alguns partits faci servir la consulta del 20-A per fer campanya?
Esperem que no perquè seria un error que la consulta esdevingués una joguina en mans d’un partit. És molt important que qualsevol iniciativa que neixi del teixit social tingui autonomia.
Però hi ha persones de l’organització que formen part de candidatures…
No és fàcil, però en aquest país tenim altres exemples d’organismes independents: els sindicats. I en aquest cas no és contradictori que certs agents donin suport a partits polítics. Doncs això també és possible al moviment sobiranista.
Barcelona Decideix acusa l’Ajuntament de Barcelona de boicot.
Nosaltres com a partit hem dit sempre que veiem les consultes com una forma de millora de la qualitat democràtica. Per tant, per part nostra, cap voluntat d’obstaculitzar res. De fet el Pla Director de Participació Ciutadana reconeix les iniciatives ciutadanes sorgides del teixit associatiu de la ciutat.
En les darreres eleccions alemanyes els Verds han augmentat el nombre de votants gràcies a l’afecte Fukujima. A vostès també els beneficiarà?
Estic convençut que l’ecologisme és una carrera de fons que guanyarem. L’accident de Fukujima no obra el debat, sinó que el tanca. Avui ningú, des del sentit comú i la responsabilitat, pot creure en el futur de l’energia nuclear. Anem cap a un món sense centrals nuclears. Ara bé, Alemanya és motor econòmic i de consciència ecològica d’Europa i no podem fer aquí cap reproducció mimètica del que ha passat allà.
Si tornen a governar deixaran de circular per Barcelona cotxes de més de 10 anys?
En cap cas el pla de l’Energia parla de la restricció dels cotxes de més de deu anys.
Per tant, va ser un estirabot d’Imma Mayol?
No, es va transmetre malament. A Barcelona tenim un percentatge petit de cotxes molt contaminants i hem de generar una política activa per resoldre aquest tema. Hem de millorar la qualitat de l’aire i els propers anys haurem de buscar solucions. Els deu anys és una mitjana estadística però en cap cas una decisió concreta.
Només un 14% dels immigrants provinents de països extracomunitaris i un 49% dels comunitaris s’han registrat per votar. Això demostra poca voluntat d’integració?
El procés de registrar-se per votar ha estat excessivament complicat. D’altra banda, cal tenir present que a totes les eleccions les desigualtats econòmiques es transformen amb desigualtats participatives. A Barcelona la participació entre Sarrià i el Raval és de 25 punts, a favor del primer. La gent de rentes altes vota molt més. Millorar això és un gran repte per les forces d’esquerres.
Fa uns mesos es deia que el vot immigrant podria ser decisiu.
No ho crec. Sempre he intuït que la distribució del vot entre les persones nouvingudes no ha de ser gaire diferent que la distribució entre les persones autòctones. Si un partit creu que arrasarà amb el vot immigrant, és un miratge.
La dreta afirma que l’esquerra ha estat massa tova amb els immigrants.
És una retòrica que ningú tradueix en fets. Des d’ICV-EUiA sempre hem dit que la gestió de la nova ciutadania s’ha de fer a partir tres elements: el principi d’igualtat de drets i responsabilitats – ciutadania compartida-; la posada en valor de les deferències com un fet que enriqueix la societat i la convivència positiva i el mestissatge.
Si mirem barris com el Raval, creu que això s’ha aconseguit?
El Raval és dels pocs centres històrics d’una ciutat europea que els darrers deu anys ha crescut en població, cohesió i diversitat. La única cosa que ha trencat la convivència al Raval ha estat el turisme no regulat.
Barcelona té massa turistes?
El turisme és important des del punt de vista econòmic, però hem de construir un nou model. Els darrers deu anys només hem pesat en créixer en quantitat i des del punt de vista del mateix sector. Però ara necessitem un turisme de més qualitat, no de més diners, sinó un turisme que sàpiga llegir els valors culturals, cívics i socials que Barcelona ofereix. I hem de regular els impactes ambientals i socials que aquest turisme genera a la ciutat.
Això passa per la taxa turística?
Sí, els ciutadans han de ser corresponsables del turisme i creiem que han de pagar una taxa per compensar els serveis que fan servir i per la millora ambiental i patrimonial de la ciutat.
Mai han tingut el suficient suport per ser aprovada.
Durant molt de temps vam ser els únics, però això a la gent d’ICV ja ens passa sovint. Avui la taxa turística ja té suports entre la majoria de partits d’Esquerra i d’una part del sector. CiU i PP hi estan en contra, potser perquè no pensen que Barcelona pugui estar a la primera línia del turisme mundial.
Quin ha de ser el model de Barcelona?
El model de Barcelona ha de ser molt coherent amb la marca. El nostre projecte aposta per una ciutat molt dialogada i participativa en la creació d’aquest model. Creiem en una ciutat socialment cohesionada, inclusiva i solidària, amb serveis públics de proximitat i sostenible. I també en una ciutat que situï la creativitat cultural en el seu projecte de ciutat, referent de pau i de solidaritat arreu del món i amb molta identitat. Una ciutat que la gent se la senti seva.
Vol dir que ara no hi ha coherència entre model i marca? S’ha venut una Barcelona irreal?
Sí. Entre el 2000 i el 2010 hi ha hagut un desencaix. La ciutat basada en el turisme no regulat ha entrat en contradicció amb la vida dels barris. Que la Rambla s’hagi omplert de souvenirs i de fast foods i el Raval d’apartaments il•legals no és bo. En aquest mandat hem començat a actuar sobre això.
Potser per això, segons les enquestes, ni el PSC guanya ni podrien reeditar el govern.
Les enquestes només reflecteixen la intenció del vot del dia que es fa l’enquesta. El 22-M la gent votarà segons els projectes de cada partit i em resisteixo a pensar que hi haurà un gir cap a la dreta, un govern de retallades socials, ecològiques i de vella política. No puc creure que la gent voti perquè l’Ajuntament de Barcelona deixi de tenir una tinència d’alcaldia de Medi Ambient, com ha passat al govern.
Que critiqui l’oposició és lògic, però vostè també ha declarat que: “El PSC no és creïble fent polítiques d’Esquerres”. És el moment de marcar distàncies?
Recordo que a les darreres eleccions van perdre vots aquells que van renegar del tripartit. En canvi la gent que ens dóna suport valora la nostra coherència. Ens sentim orgullosos de l’obra de govern, però hi ha hagut moments que el PSC ha girat cap a la dreta i CiU l’ha acollit amb els braços oberts.
Fa la sensació que s’han sentit menystingut pels seus socis.
Ha estat una realitat complexa. La petjada d’ICV-EUiA ha estat més forta que mai en les polítiques que ha desplegat el govern, però no hem aconseguit que el PSC cometés l’error de girar cap a la dreta. I quan et situes en el terreny de la dreta l’acabes alimentant.
Repetiria el bipartit?
En cap cas apostarem per la via continuista sinó hi ha un replantejament a fons de la ciutat. Nosaltres creiem que som la força d’esquerres i ecologista que pot garantir una nova etapa a Barcelona. I convidarem a la resta de forces a pensar a fons Barcelona.
Vostè és un candidat nou entre vells coneguts. Li fa respecte?
És cert, però això també té avantatges: el missatge de la renovació es pot expressar amb més força. I el coneixement està perfectament garantit perquè porto vuit anys a l’Ajuntament.
Vostè és el candidat d’un partit ecologista, però també s’ha apuntat a la moda de molts candidats de fer llibres.
El meu llibre, però, no són les tesis d’un polític davant una campanya electoral, reflecteix un pensament de fons de la ciutat i diversos diàlegs que hem generat al llarg del mandat amb gent compromesa.
