Ni la repressió ni la decepció política no aturen el carrer

Crítics amb els polítics, els ciutadans que han participat a la manifestació de la Diada reclamen fer via i donar compliment a l'1-O al marge de la repressió de l'Estat

La María Dolores s'estrena en aquesta Diada
La María Dolores s'estrena en aquesta Diada | Gemma Aguilera

 

 

Diada de canvi de cicle. Del 2017, amb clams de "votarem, votarem" i "independència", al 2018, amb crits de "llibertat, llibertat". En un any ha plogut molt, de començar una campanya per al referèndum de l'1-O a tenir presos polítics i exiliats amb una República a les urnes però no materialitzada. I a Madrid, un govern espanyol caigut amb els seus líders retirats de la política, però amb un de nou que de moment només es diferencia del caigut per la dialèctica. La tradicional melodia que des del 2013 dominava aquesta jornada impulsada per la societat civil, "i-inde-independència", ha estat substituïda, parcialment, per la petició de llibertat per als presos polítics i exiliats. Però també s'han llegit alguns missatges adreçats al Govern de Carles Puigdemont i els partits independentistes, recordant-los que "el poble ha manat i el Govern havia d'obeir".

 

La Concepció, de 75 anys, explica a El Món que des que va néixer que la seva família ja la feia passar per davant del monument a Rafael Casanova –precintat durant el franquisme-, i que amb la represa democràtica no ha deixat de celebrar cap any la Diada: "He viscut la Diada ininterrompudament, mai no he dubtat de ser-hi i enguany tampoc, tot i que estic molt decebuda per la gestió política que han fet els nostres líders, ens havien promès que donarien compliment a l'1-O i no ho han fet. No van acabar la feina quan ho podien haver fet, no ens ho mereixem. Però al carrer som forts i aguantem. No ens va tombar el franquisme i no ho farà ara ni el PSOE, ni el PP ni Cs ni el rei".

 

El Carles i el Lluís, partidaris que el Govern alliberi els presos polítics obrint les presons
El Carles i el Lluís, partidaris que el Govern alliberi els presos polítics obrint les presons | Gemma Aguilera
 

A l'altra banda hi ha la María Dolores, de 62 anys, nascuda a Andalusia. Viu a Catalunya des dels 7 anys i aquesta és la seva primera Diada. "Em sento molt catalana, i he après català encara que no el parli perfecte, però sempre m'havia fet molta mandra venir. Aquest any, després de l'1-O, i amb presos i exiliats, quedar-se a casa era immoral", ens explica. Va anar a votar al referèndum i ho va fer "no perquè els catalans siguem uns separatistes que odiem Espanya, això és mentida, sinó perquè volem viure millor, i jo vull que els meus néts visquin en un país millor, sigui andalusa, catalana o d'on sigui".

 

La Concepció, de 75 anys, reclama als polítics que executin la República i no enganyin més els ciutadans
La Concepció, de 75 anys, reclama als polítics que executin la República i no enganyin més els ciutadans | Gemma Aguilera

 

 

Els trams de la manifestació eren plens de records per als exiliats i presos polítics, amb fotografies i grans pancartes. Algunes, fins i tot anaven més enllà i reclamaven que el Govern català obri les presons i deixi els presos polítics en llibertat. És el cas del Carles i el Lluís, veïns de Nou Barris. Ells tampoc no han dubtat de venir a la manifestació, però són crítics amb la gestió que es va fer de l'1-O i del 27-O. "Hem de seguir ocupant el carrer, però fins que no desobeïm no tindrem res, ja hem comprovat que a l'altra banda només hi ha feixisme", assenyalen.  La Carmen i el Jordi, veïns de la Garriga, són habituals de la Diada, i ara han sumat al seu activisme les concentracions a les presons catalanes: "Ara no podem fallar, hem fet molt de camí, més lent del que volíem, però resistim!", clama la Carme, mentre que el Jordi li diu que expliqui que "anem a totes les concentracions a Lledoners per donar escalf als nostres polítics".

 

Un grup de dones de Vigues i Riells han dut una pancarta amb la fotografia de presos i exiliats
Un grup de dones de Vigues i Riells han dut una pancarta amb la fotografia de presos i exiliats | Gemma Aguilera

 

 

Però malgrat el to agredolç de la Diada, sense nou presos polítics i set exiliats, The Chanclettes i l'actor Toni Albà han aconseguit que la manifestació mantingui el caràcter festiu i reivindicatiu que va iniciar amb la Via Catalana. Quan l'helicòpter de la policia travessava el cel del tram 37, el que ha donat el tret de sortida a l'onada que ha recorregut la Diagonal, el públic ha cridat, coordinadament ha cridat "llibertat, llibertat". Albà ha demanat silenci, perquè faltaven pocs minuts per començar l'onada, i ha dit als assistents que no patissin "que quan cridem ens sentiran des de la Moncloa i des de la Sarsuela".

 

I com ja va succeir amb la manifestació del Passeig de Gràcia de l'any 2012 –encara convocada pels polítics i no per la societat civil, però ja parlant del dret dels catalans a decidir el seu futur-, es torna a trencar el tòpic que l'independentisme i el sobiranisme són només un negociat de la burgesia catalana. Famílies senceres amb criatures i gent gran, jovent, parelles d'adults, d'arreu del país, parlant català, castellà, o totes dues llengües. Amb llaços grocs i sense.

 

La República i els presos polítics i exiliats, protagonistes de la Diada
La República i els presos polítics i exiliats, protagonistes de la Diada | Gemma Aguilera

 

Comentaris