Havia de ser un acte de record. Una commemoració dels deu anys de la consulta d’Arenys de Munt. D’aquell 13 de setembre de 2009 quan un regidor de la CUP d’aquell poble del Maresme va decidir prendre la iniciativa i muntar un referèndum local sobre la independència de Catalunya. La commemoració no podia ser en un lloc millor, l’acte central d’aquesta tarda a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, El Conflent. Però lluny de ser un saló de massatges ha estat un combat distret entre l’activisme unilateral i la visió més pausada dels partits.
La taula estava configurada per Josep Manel Ximenis, l’impulsor de la consulta; l’exconsellera d’Ensenyament i condemnada per l’organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, (ERC), fins fa tres setmanes investigat per ordenar a la policia local de la capital del Moianès de retornar el material electoral de l’1-O que havien confiscat. El col·loqui ha començat amb certa cortesia on tots tres admetien el “detonant del 13S” i el fil conductor que existeix amb el 9N i el Primer d’Octubre.
Irene Rigau, en un moment de la seva intervenció a la UCE
Ara bé, en la segona ronda d’intervencions, Ximenis ha obert la capsa dels trons en assegurar que de la consulta “s’havien après poques coses”. “El principal problema és que els propis partit polítics no permeten avançar cap a la independència real”, ha acusat. En aquesta línia ha remarcat que cap partit va fer suport a la consulta fins el 3 de setembre quan l’advocacia de l’Estat va presentar una demanda per impedir la seva celebració. “Estàvem molts sols, ens consideraven uns bojos o uns ximples”, ha retret. Una experiència que li ha servit per descarregar tota l’artilleria contra els partits a qui ha acusat de “només defensar la seva poltrona”. “Si fòssim una república no estarien a la presó”, ha augurat. L’exregidor d’Arenys de Munt ha apostat per crear una “nova organització sense infraestructura interna”. Davant la sentència, Ximenis ha defensat “implementar la República”.
Les afirmacions de Ximenis han empipat a Rigau i Guiteras que han estat contundents, i hàbils, en la rèplica. Rigau ha remarcart la transversabilitat de l’independentisme i la necessitat d’unitat. També ha criticat amb destressa que el sobiranisme “es flagel·li cada dia”. En aquesta línia, ha argüit que convè posar en pràctica la “gosadia cívica” característica de l’independentisme. Ara bé, l’exconsellera ha retret a la política catalana la “divisió inoportuna que apareix en els moments claus”. “Som víctimes de l’adversari i això passa perquè no som un país normal i fa que no poguem reaccionar”, ha argumentat.
Riagu ha defensat el paper dels partits polítics en tant que representen una part de la ciutadania i també com un instrument més de treball. En aquest sentit, ha replicat a Ximenis que cada quatre anys es poden passar comptes. L’exidirigent del PDeCAT ha alertat de la tardor “difícil” que s’albira i de la resposta a una sentència que requerirà una resposta “sòlida i agosarada”. També ha confessat alguna anècdota quan en plena organització del 9N. Com la divisió dels partits a mida que s’acostava la data així com que només un dirigent del seu partit va gosar dir que s’arribarien als dos milions de participants: Carles Puigdemont.
Dionís Guiteras en un moment de la seva intervenció a la UCE
Guiteras no s’ha estat per brocs i ha defensat l’ampliació de la base independentista. “Hi ha molta gent que no vota com nosaltres, la comunitat és això o és que farem països sobre països?”, s’ha preguntat. “No podem fer una Catalunya bipolar”, ha argumentat Guiteras davant el 50% més 1 que defensava Ximenis. En aquest sentit ha reclamat no caure en el “parany de l’Aznar” i deixar de banda els debats estèrils. “Deixem de picar-nos els uns als altres”, ha ordenat Guiteras posant com exemple la feina de “picar pedra” que es fa en municipis sense majoria independentista. En conclusió, Guiteras, amb un to asserenat ha reclamat “unitat estratègica per apropar-se” als sectors que no se senten cridats al sobiranisme.
