Nadal a l'exili belga

Així viuen les festes nadalenques el president i els consellers a l'exili

Aquest no serà un Nadal qualsevol. Les paraules de resignació i els anhels d’esperança s’han convertit en una alegria sobtada i en una realitat somniada amb la sentència dictada les vespres pel Tribunal de Luxemburg. Els consellers a l’exili belga varen voler compartir amablement el seu Nadal amb els lectors d’El Món. El president a l’exili, discret com sempre, va declinar fer declaracions i passarà els Nadals amb la família, que el ve a visitar a Waterloo. La Bona Nova del Tribunal de Justícia europeu, però, ha canviat el to i l’horitzó. Així ho podem constatar amb les manifestacions expressades a les xarxes socials.

El conseller Lluís Puig, que viu a Brussel·les amb la seva esposa, i rep la visita de la filla  i el gendre de tant en tant, recordava com va ser el primer Nadal del 17 a  la capital belga. “Dur i fred, no pel clima sinó per que estàvem situant-nos i buscant allotjament”. Feia quasi dos mesos que havien arribat a Brussel·les fugint del que no es sabia què podria passar. El govern espanyol de Mariano Rajoy va aplicar l’article 155 de la Constitució despullant de competències el govern català de la Generalitat i destituint tots els seus càrrecs polítics.

Encara i així, explica Puig, “també ho vàrem viure amb l’alegria de que Espanya va retirar l’ordre d’extradició i amb el sabor a la boca de la primera victòria. Però amb el fred de la incertesa perquè no sabíem què anava a passar”. Aquella va ser la primera vegada que el jutge Llarena va retirar l’euroordre, que tornaria a activar dues vegades més, una vegada iniciat el procés judicial contra el procès català i els seus protagonistes, tant a Espanya com a l’estranger.

La solidaritat de l’exili es va fer palesa. “Vàrem poder fer coincidir les famílies de tots els exiliats en aquell moment, incloent a Clara Ponsatí. Les cinc famílies amb els cinc exiliats, vàrem celebrar-ho, encara que no el mateix dia de Nadal, a una masia prop de Brussel·les  per a menjar, per a cantar junts i donar un escalf”, rememora Lluís Puig mentre se li enlluernen els seus ulls blau cristal·lí. “Aquell Nadal va ser bastant fred… Nadal del 17, amb tot molt recent”, manté encara al pensament.

“El Nadal del ’18 havíem superat la detenció de Puigdemont a Alemanya i la segona ordre d’extradició. Meritxell Serret estava delegada i jo també, treballant per la meva feina d’internalització de la cultura”. Lluís Puig, amb càrrec de director a la Delegació de Catalunya, recorda el 2018 com un any de relativa normalització de la vida a Brussel·les. “A més, acabàvem de presentar el Consell per la República. Era el sentiment d’haver superat els temes jurídics i engegat un projecte polític com el Consell. Al que s’afegia la estabilitat laboral i personal, de tenir una casa i poder rebre a la família”, explica Puig.

Per al conseller, que com la resta dels exiliats a Brussel·les han perdut lluny de casa familiars ben propers i volguts, “són festes molt estranyes perquè recordes la gent que ha faltat i aquestes festes, on tot és enyor, són per a poder-les compartir”. El 2018, diu Puig, “vam anar a una caseta de camp amb foc a terra, amb una colla d’amics i familiars, per les Ardenes, per marxar de la rutina del dia a dia”.

I, afegeix, “aquest any farem el mateix perquè, del gruix d’amistats que fas aquí, desapareixen perquè tot el mon se’n va. I també en pugen més de familiars i amics que no volen deixar d’acompanyar-nos”. A Catalunya, explica, “la nit de Nadal anaves a la missa del gall i, a la sortida ens fèiem una mistela i uns torrons”. Mentre que aquí, “encara no sabem què farem el Nadal. El 25 i el segon dia de Nadal, hi serem a les Ardenes. La meva dona, la meva filla amb el gendre, els amics… També per Reis i a les campanades i el raïm. Farem tot el que s’ha de fer. Tinc un pessebre molt bonic que em van regalar uns escultors, els germans Castells, de diverses generacions d’escultors de pessebres, i me’l van portar l’any passat. El muntaré amb una mica de farina com mana la tradició”.

El conseller Puig expressa el que tots senten i sentim, prop o lluny de casa i que, amb els anys, ens consta menys de dir i reconèixer en veu alta. “Jo mai havia viscut el Nadal tant intensament com ara. Tot està carregat de símbols, postals de Nadal molt emotives, una caixa de torrons, desitjos de pau de gent desconeguda, que et fan arribar tota la emoció…”. I així és, “si durant tot l’any ja t’arriba la solidaritat, allò de “vuelve a casa por Navidad' agafa una sensació ara de ciència ficció”, comenta Lluís Puig.

Puig no oblida els companys d’esquerra Republicana ja condemnats. “Aquests dies també pensarem en els companys a la presó… I no ens ho podem llevar del cap que estiguin nou companys a la presó amb aquestes penes tan salvatges. El millor desig és que poguessin tenir el més aviat possible alguns permisos i els pogués tocar el sol a la cara en llibertat. Seria el millor regal que els podria fer”.

Puig torna a pensar en aquestes festes, tot i abans de conèixer la sentència. “Ens tornarem a reunir amb amics, amb familiars i brindarem per poder tenir salut, i seguir treballant per la llibertat, la democràcia i la independència del nostre país. Mentre a Catalunya no afluixi la gent, nosaltres no farem vacances”, desitja el conseller mentre fa una predicció: “Seria un gran regal de Nadal que tinguérem bones notícies el 19. El tema català està posicionant-se al panorama internacional i és una qüestió que s’ha de resoldre, i veurem si arribem a Nadal sense govern a Espanya, el que és un missatge de cara a Europa de la poca habilitat i valentia dels guanyadors a Madrid d’afrontar la realitat”. De cor, afegeix Puig, “seria també un bon regal que les festes i els reis els portin valentia per a afrontar la realitat. La valentia que demana al govern espanyol és valentia per tenir ganes de parlar. Posat a demanar desitjos…”

 

Lluís Puig finalitza dient: “Anem pel tercer Nadal i estem obligats a dir ‘tant de bo fos l’últim’, però també hem de pensar que tenim que ser capaços de resistir i pensar que no serà l’últim mentre hi haja polítics a la presó i represaliats a Catalunya. Hem vist mocions de censura, canvis  de govern, eleccions, a veure què més veurem…”.

Per a Toni Comín, que viu a Lovaina amb la seva filla i el seu marit, quan li ho permet la feina, els Nadals són plens de familiars i amics que pugen a celebrar-ho amb ells. El conseller Comín també afrontava aquest Nadal amb l’esperança ben propera de la sentència de Luxemburg, després d’haver anat superant tots els entrebancs judicials a Europa. “Ens reunirem totes les persones volgudes que durant l’any em fan arribar la seua calor. Serà un Nadal amb els meus pares, els meus sogres vindran un altre dia i la meua xiqueta també tindrà reis. Amb els amics celebrarem el Cap d’Any, com tot el món”, vaticina Comín, com si hagués sabut la sentència que pocs dies desprès anava a dictar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

“Que la repressió no ens faci oblidar que estem en Nadal”. Amb aquesta frase, Toni Comín va coincidir amb la Delegada de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, Meritxell Serret, qui, més discreta, va enyorar els amics i la família que encara hi ha “a casa”, a Catalunya.

I, com tots els anys, el president Puigdemont ha desitjat al Twitter un Bon Nadal sense oblidar als presos en un hagstag: “Que tingueu un bon Nadal, i que ni avui ni mai no ens falti el record per a tots els qui aquests dies no poden ser amb nosaltres. De Nadal en Nadal fins a la victòria final. #LlibertatPresesipresospoliticsiexiliats"

 

Comentaris