Muro admet ara que la publicació de les lleis de desconnexió no tenia “valor oficial”

Sense “valor oficial”. Així qualifica el secretari general del Parlament, Xavier Muro, la publicació de les lleis de desconnexió aprovades ara fa tres anys al Parlament de Catalunya. Muro, protagonista de la polèmica perquè es va negar a publicar la resolució del Parlament que criticava la monarquia, va admetre el nul valor d’aquelles publicacions en la penúltima reunió de la Mesa de la cambra. Tot i que en els judicis al Tribunal Suprem contra els líders del Procés i en el judici de la Mesa del Parlament havia testificat emfatitzant la publicació d’aquestes lleis contra el seu criteri.

Segons les actes de les reunions, a les quals ha tingut accés El Món, Muro va carregar contra la pressió de JxCat per publicar les resolucions al·legant la fórmula que es va utilitzar per publicar les lleis del Referèndum i de Transitorietat el setembre del 2017. A l’acta de la tensa reunió, celebrada el passat 18 d’agost, es recull com Muro justifica la decisió de no publicar la resolució parlamentària aprovada per la majoria independentista. 

En aquest sentit considera que la seva decisió va ser “correcta, perquè hi ha una ordre clara, concreta, individualitzada, és a dir, personalitzada en el seu cas, inclosa en una resolució que té valor judicial, que imposa un deure d’impedir o paralitzar”. Al capdavall, el funcionari amb més rang del Parlament al·legava que “la seva obligació com a cap és evitar la més mínima responsabilitat del personal que depèn d’ell, assegurar el risc zero”. 

Muro, en el seu argumentari, va posar com exemple la publicació de les lleis de desconnexió sense passar pels funcionaris. “Recorda que l’aleshores presidenta del Parlament, [Carme Forcadell],” continua l’acta, “amb el suport de la majoria de la Mesa, va manifestar que no volia causar cap perjudici a cap funcionari, i que no els volia comprometre de cap manera per decisions polítiques”. “En aquest cas”, continua, “es va trobar una sortida: fer una publicació, que té el valor que té, que no es pot considerar una publicació oficial”. 

Fins i tot, ironitza sobre aquella situació: “Qualsevol persona, amb un ordinador, una impressora i una mica de traça, que conegui com accedir als documents que estan en tramitació al Parlament, podia confegir un document i imprimir-lo amb una capçalera determinada”. “Ara bé, creu que no es tractaria d’una publicació oficial autèntica”, ressalta. “És la solució que es va adoptar en aquell moment, però amb el valor que ja ha expressat”, va sentenciar. Una declaració que contrasta amb els seus testimonis als judicis de la Mesa al TSJC i als líders del procés al Tribunal Suprem, on es va esgargamellar a insistir que no havia autoritzat la publicació i que va ser obra de la majoria de la Mesa. En cap cas hi va restar el valor oficial, contràriament al que va fer en la reunió telemàtica del 18 d’agost passat.