“Exigents”. Aquest és el nom del col·lectiu que s’està articulant de fundadors i exmembres del secretariat nacional de l’ANC de cara a l’assemblea general de l’entitat prevista pel mes de març. Aquest moviment intern ja fa temps que s’està cuinant per intentar resituar l’entitat i treure-la de la seva “desorientació actual”. El seu objectiu és presentar un full de ruta alternatiu, sense dates però sí marcant les “condicions objectives” per fer efectiva la DUI. Unes idees que també coincideixen amb un manifest treballat després d’una trobada de 75 assembles territorials el passat 18 de gener a Calaf (Anoia). Un moviment intern que ha suposat un atzucac a l’actual estructura de l’entitat sense que arribi a obrir una crisi interna de primer nivell.
Fonts dels impulsors insisteixen a El Món que és un moviment que “defuig la confrontació però que vol per fer sortir l’ANC de la paràlisi/desorientació actual”. El full de ruta proposat ja ha començat a córrer per l’estructura interna de l’Assemblea i més just abans que dissabte se celebri un secretariat nacional que ha d’aprovar el full de ruta que s’ha de ratificar a l’Assemblea General. De fet, la Declaració Política d’Exigents busca incloure esmenes i intercedir en el relat de l’actual direcció de l’entitat sobiranista.
Cinc línies i quatre actors
El fons de la declaració i del full de ruta proposat estableix cinc línies de treball i quatre actors per portar-los a terme. Així planteja la “ internacionalització del conflicte, la ruptura democràtica del règim del 78, el manteniment de les institucions autonòmiques i locals, construcció de la e-República com a pas previ a la instauració definitiva en territori català i mobilització ciutadana”. Uns objectius que haurien de liderar quatre potes: el Consell per la República, els partits polítics independentistes, els presos polítics i la societat civil organitzada.
En aquest marc, Exigents proposa que el Consell per la República sigui “l’òrgan de representació i coordinació de tot el moviment independentista amb les funcions de: acordar el pla estratègic general, representar internacionalment la República proclamada el 27-0 i, amb la col·laboració de la societat civil organitzada, construir la e-República”. També defensa la creació d’una Taula de Partits per treballar “consensuadament”. De fet, a l’ANC li atporga un paper de garant en aquesta taula. ”Si com va passar en la primera etapa aquesta taula es mostra inoperant, l’ANC denunciarà públicament la situació i n’assenyalarà els responsables”, alerta la Declaració.
Sobre els partits independentistes reclamen que se centrin en “guanyar eleccions” amb dos objectius “garantir, a nivell autonòmic i local, els millors governs possibles en les actuals circumstàncies i, a escala espanyola i europea, debilitar el règim del 78”. Demanen respecte per les seves “estartègies”. També posa deures al Parlament com un instrument que aprovi per Iniciatives Legislatives Populars les lleis que plantegi el Consell per la República per preparar un “futur marc legal”. També indiquen que l’ANC sigui una “peça cohesionadora” de la mobilització permanent.
Tardor 2021 punt de partida sense concreció
Tot i que deixen clar que per assolir la independència primer cal tenir les “condicions objectives” abans que les dates, no s’estan de posar un punt de partida. Un paper que reserven a les eleccions previstes per a la tardor del 2021. “Si en aquestes eleccions les forces independentistes assoleixen la majoria absoluta d’escons i superen la meitat dels vosts emesos, instauraran la República Catalana proclamada el 27 d’octubre de 2017, amb el retorn del President Puigdemont com a President legítim i s’obrirà un període constituent que culmini amb la celebració d’un referèndum per aprovar la Constitució del nou Estat i la posterior convocatòria de les primeres eleccions de la República”, estableixen.
“En cas que no s’assoleixin els resultats esmentats o no s’aconsegueixi el manteniment del nou ordre republicà, se seguirà treballant per aconseguir que es donin les condicions necessàries per instaurar la República Catalana”, adverteixen.
