Els Mossos van passar al CNP i Guàrdia Civil tota la informació de l’1-O tres dies abans

Una reunió dels caps dels serveis d’informació dels tres cossos el 28 de setembre desmunta la tesi que la policia catalana afavoria el referèndum

Una acta d’una reunió de les poderoses seccions d’Informació dels cossos policials a Catalunya només tres dies abans del referèndum. És la nova documental aportada a la causa que corca encara més la tesi de l’acusació contra la cúpula d’Interior de connivència amb el referèndum del Primer d’Octubre. Una teoria que és la base del judici per rebel·lió al que s’enfrenta el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el director general de la Policia, Pere Soler, i el secretari general d’Interior, Cèsar Puig.  És més, és un document que desmunta del tot la teoria del ministeri fiscal i de la instrucció de Carmen Lamela que els Mossos van actuar al marge del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil de cara el Primer d’Octubre.

Capçalera de l'acta de la reunió d'Informació del 28 de setembre

Capçalera de l'acta de la reunió d'Informació del 28 de setembre Quico Sallés

Precisament, va ser al contrari. Així es desprèn de l’acta de la reunió, a la que ha tingut accés El Món, que es va cel·lebrar només tres dies abans del referèndum. La trobada va ser a les onze del matí del 28 de setembre a les dependències de la Guàrdia Civil a Catalunya, i hi va participar l’estat major dels serveis d’Informació de l’institut armat, del CNP i dels Mossos. De fet, la policia catalana va ser qui més tall va aportar al menú de la trobada. Era la reunió de la “subcomissió d’Informació”, una entitat paral·lela a les Juntes de Seguretat però més eficient i només amb representants del cos no polítics, sinó amb caràcter operatiu.

Concretament, hi van assistir el comandant Moisès Medina, segon cap de la secció d’Informació de la VII Zona de la Guàrdia Civil; el comissari Juan Manuel Quintela, aleshores cap dela Brigada Provincial d’Informació del CNP i coordinador d’Informació del cos per l’operatiu del referèndum; Julián A. Martínez-López, capità de la secció d’Informació de la VII Zona de la Guàrdia Civil -que actua de secretari- i Manuel Castellví, comissari en cap de la influent Comissaria General d’Informació dels Mossos. Segons l’acta, -signada per tots quatre- el contingut de la trobada va ser de “forma monogràfica la situació generada per la convocatòria del referèndum de l’1-O, posteriorment prohibit pel Tribunal Constitucional”.

 

Balanç dels Mossos

 

Els comandaments “van comentar” el balanç del referèndum on hi comptaven “2.300 col·legis i unes 6.300 urnes, la majoria en centres d’Ensenyament de la Generalitat i d’una majoria de locals municipals”. Castellví va informar, sempre segons l’acta firmada per tots els presents, al CNP i la Guàrdia Civil del pla dels binomis preventiu. Aixó és que per part de Mossos “s’estava notificant als centres d’Enseyament l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. És a dir, la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas que subsumia les instruccions de Fiscalia i que instava a les policies a evitar el referèndum amb la requisa del material electoral.

Així mateix, Castellví va advertir que la “previsió era que es produissin episodis de resistència pacífica i sense violència, fins i tot en els entorns de la CUP”. En aquesta línia, també va avisar a la Guàrdia Civil i al CNP que tenien detectats 42 Comitès de Defensa del Referèndum. “La majoria” va explicar el comissari d’Informació dels Mossos, “a Barcelona i la seva àrea metropolitana així com Manresa, Igualada, Lleida i la zona del Penedès amb les consignes ja referides de resistència pacífica i no violenta”. Castellví també afegia els possibles “Comitès de Defensa del Barri” de caire anarquista però que també defensava el camí de la resistència pacífica.

 

Les aportacions de Guàrdia Civil i CNP

 

Els responsables d’informació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil deixen clar en l’acta que “pels suports que precisin els Mossos d’Esquadra es respectaran les antigues demarcacions de cada cos”. Destaca que també escrivien negre sobre blanc la diferència entre Informació i Ordre Públic. Un detall clau per entendre la confiança que, en principi hi havia entre les tres policies. “L’òrgan de coordinació en matèria d’ordre públic -Diego Pérez de los Cobos- és aliè als Serveis d’Informació, i es manté no obstant i com sempre la coordinació entre els diferents serveis d’Informació pel que fos necessari en el seu àmbit”, sentencien. D’aquesta manera, tots tres es comprometien a compartir informació com venien fent sempre al marge del que l’operatiu d’ordre públic. És a dir, que les tres policies i especialment els Mossos- com reflexa l’acta- “participaven” de la seva informació.

Part de l'acta de la reunió d'Informació del 28 de setembre

Part de l'acta de la reunió d'Informació del 28 de setembre Quico Sallés

En la mateixa acta, els tres serveis d’informació conclouen que “no han detectat desplaçaments a Catalunya pel referèndum” per part del “moviment anarquista internacional”. Ara bé només la Guàrdia Civil alerta de “l’arribada en vaixell” d’algun “element aïllat” que “probablement no tingui implicació directa amb el referèndum”. En el mateix sentit, admeten que “no tenen dades concretes” de desplaçaments d’independentistes bascos ni de moviments d’extrema dreta que provinguin d’arreu d’Espanya. Això sí, s’emplacen a “participar” de la informació que els tres cossos puguin obtenir.

Aquesta acta acredita la disposició dels Mossos a passar tota la informació d’intel·ligència que anava recollint el cos per la seva capil·laritat a Catalunya. De fet, en aquesta acta la informació principal la passen els Mossos. Arran d’aquestes informacions  la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia es donen per assabentats de les grans concentracions que es preveuen als col·legis electorals i les situacions de resistència. De l’acta en destaca l’esperit col·laboratiu e la Comissaria General d’Informació i aparentment dels altres cossos. Fins i tot, l’acta es va signar a posterior del referèndum. Un paper que desdibuixa, i de quina manera, l’acusació que cau contra la cúpula d’Interior de complicitat amb al referèndum.

Part final de l'acta on comencen les signatures dels participants

Part final de l'acta on comencen les signatures dels participants Quico Sallés

 

 

Comentaris