Mossos va destinar fins a nou àrees del cos a investigar l’escorta de Puigdemont

Fins a nou àrees, comissaries i divisions dels Mossos. Aquesta és la ingent quantitat de recursos que els Mossos han esmerçat per investigar Lluís Escolà, el sergent acusat d’escortar el president Carles Puigdemont. La investigació rau en la querella de Ciutadans contra el sergent i el conseller d’Interior, Miquel Buch, per haver-lo contractat com assessor. Se’ls acusa per  malversació i prevaricació en la causa que instrueix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

La investigació dels Mossos s’ha recollit en l’atestat 121825/2020 de la Unitat Central Anticorrupció (AT UADJUNTA), unes diligències policies ampliatives de les 279110/2019 AT UADJUNTA. L’atestat, d’unes cent pàgines, al que ha tingut accés El Món,  el signen l’intendent 4882 i el sotsinspector 4493. En aquest informe policíac realitzen una anàl·lisi de 14 estudis presentats per l’investigat quan va treballava d’assessor especial del conseller, en caràcter de càrrec de confiança.

 

Mossos no s’ha estat de res. Hi ha dedicat el bo i millor del cos a analitzar-los fil per randa per trobar indicis que el contracte era simulat. “Tant de bo s’hi dediquessin els mateixos recursos a investigar les veus de la gravació dels Mossos racistes de Sant Feliu Sasserra”, apunten membres del cos amb anys de servei a les espatlles en conversa amb El Món. Una crítica mordaç al fet que Mossos assegura que no pot deduir de qui són les veus dels encausats.

 

Però pel sergent Escolà, Mossos ha mobilitzat la poderosa Comissaria General d’Informació, la CGINF. En concret, la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions, la UCAEO. La CGINF titlla de pocs rigorosos els informes sobre jihadisme del sergent i recorda que els efectius d’Informació tenen millors especialistes per elaborar aquest tipus d’estudis. Mossos també va utilitzar la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat, incardinada a la Comissaria General Tècnica de la Planificació de la Seguretat,  per analitzar fins a cinc informes d’Escolà. En concret, se’n va fer càrrec el sotscap de la Divisió que no s’està de criticar el “baix nivell de la informació” que elaborava el sergent. També va participar-hi el cap dels serveis de Grans Esdeveniments i el Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana (ATPROX).

 

En el grup d’investigadors també hi van afegir l’Àrea Central de Policia Administrativa (ACPA), de la Comissaria Superior de Coordinació Central. El seu sotscap va ser l’encarregat d’analitzar l’informe d’Escolà sobre Seguretat Privada. Tantmateix l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), de la Comissaria General d’Investigació Criminal va analitzar l’informesobre Noves Tecnologies en Seguretat Perimetral.

Una altra unitat d’aquesta Comissaria també va participar en l’anàl·lisi dels informes d’Escolà, en aquest cas, la Unitat Central de Delictes Informàtics que va estudiar el dossier sobre “seguretat a la xarxa”. La Unitat Central Anticorrupció també va elaborar una altra valoració d’un informe sobre les “percepcions de seguretat” així com l’Àrea Tècnica de Proximitat i Relacions amb la Comunitat que va avaluar tres informes d’Escolà.

 

Les conclusions de tots aquests contrainformes és que la informació que el sergent detallava als seus estudis era “veraç”. Ara bé, però “barreja dades i informacions”. Un fet “simptomàtic” de “l’ús de la recopilació d’altres textos com a base del seus informes”. I així mateix conclouen, que el sergent Escolà té “coneixements molt bàsics quan no inexactes, en algunes matèries de les que tracta”. L’atestat no ha caigut gairebé en veterans membres del cos que veuen una “caçera de bruixes” amb els efectius que s’identifiquen amb el procés. “D’una altra manera no s’entèn aquest acarnissament”, conclouen.