Els Mossos demanen ajuda al CNI per identificar manifestants del Tsunami

La policia catalana sol·licita “suport” al Centro Criptológico Nacional per bolcar informacions de xarxes i telèfons de sospitosos

Com deia un anunci dels anys 90, els Mossos han demanat ajuda al Primo de Zumosol. La Comissaria General d’Informació de la policia catalana ha demanat “col·laboració i suport” al Centre Nacional d’Intel·ligència, (CNI), els serveis d’informació espanyols, per tal que el seu braç informàtic, el Centre Criptològic Nacional, els ajudi a “identificar manifestants que van participar en les protestes convocades pel Tsunami Democràtic”.

Segons ha pogut saber El Món, i tal com recull el sumari del jutjat número cinc del Prat del Llobregat, que investiga la concentració a l’aeroport del 14 d’octubre de 2019, la Unitat Central d’Informació d’Ordre Públic dels Mossos, UCIOP, ha demanat a diferents jutges instructors de les protestes que el CNI-CCN aporti solucions tecnològiques i tècniques per tal de “bolcar informació dels dispositius mòbils” dels sospitosos, fer les corresponents “geolocalitzacions”, “desencriptar patrons mòbils” i el “clonar informació”.

El CNI-CCN configuren els serveis d’intel·ligència de l’Estat especialitzats en la ciberdefensa i la ciberseguretat, així com tot allò referent a les tecnologies de la informació. És un òrgan del CNI incardinat també a l’Oficina Nacional de Seguretat que s’ocupa de protegir i classificar la informació reservada i secreta. Com a tal, el CNI-CCN disposa de la tecnologia més avançada per la desencriptació informàtica de dispositius així com convenis amb les empreses punteres de la seguretat de la tecnologia com Cellebrite, a més de poder extreure informació de la xarxa a través de comunicacions mòbils i remotes. De fet, el CNI-CCN també participa del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO, on ara també hi són els Mossos.

La policia de la Generalitat va ser l’encarregada de començar a investigar les protestes convocades pel Tsunami Democràtic a partir del 14 d'octubre. Però han hagut de cedir part de la investigació a la Unitat Central Especial 3 del servei d’Informació de la Guàrdia Civil, que investiga Tsunami Democràtic per ordre del jutjat central d'instrucció número 6, de la Audiència Nacional, dirigit pel magistrat Manuel García Castellón. En aquest sentit, l’institut armat fa les perquisicions sobre la composició, organització i integració de la plataforma independentista i les seves arrels internacionals. En canvi, els Mossos ha hagut de continuar les investigacions concretes d’aldarulls i els manifestants en processos per “aldarulls”, “estralls”, “atemptats a l’autoritat” o “desordres públics”.  Ara bé, les investigaciobs per les protestes pels talls de la Jonquera i de l’AP-7 a Salt són instruïdes per la Guàrdia Civil, i en menor mesura, pel Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol.

 

La petició dels Mossos s’emmarca en els protocols de col·laboració dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i el traspàs d’informació i tecnologia per tal de perseguir delictes greus o transterritorials. De fet, la causa oberta a l’Audiència Nacional contra Tsunami és per “terrorisme”. A més, cal recordar que el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va activar el CNI també per perseguir aquesta entitat virtual i posteriorment, la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depenen orgànicament els serveis d’intel·ligència, va convocar una cimera amb la directora del CNI, el cap del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades, Paz Esteban, i el general de divisió Antonio Romero Losada, el 21 d’octubre del 2019.  

El suport tècnic requerit és l’aplicació informàtica per tal de desencriptar la informació dels mòbils d’aquells “participants” en les protestes que els Mossos intenten identificar i implicar en imputacions que comporten penes de presó. També demana ajuda per extreure informació d’aplicacions secretes d’aquells que els analistes d’informació dels Mossos consideren que “haurien participat en la planificació, organització i execució de les protestes”, especialment a l’aeroport del Prat. La tecnologia dels ciberlaboratoris dels Mossos al Complex Egara no permet la desencriptació d’alguns dels aparells utilitzats pels investigats ni les seves aplicacions. De fet, aquesta era una de les obsessions de l’anterior cap dels Mossos, Eduard Sallent, en el seu projecte de modernitzar tecnològicament els Mossos i millorar les seves capacitats en ciberseguretat i ciberdefensa.

Els Mossos també demanen aquesta informació per tal de dur a terme “pericials fisonòmiques”. Una prova que consisteix a “confeccionar un informe amb les imatges facials recollides durant les protestes” i contrastar-les amb les diferents bases de dades que tenen les diferents policies que actuen a Catalunya. Unes proves que normalment realitza la Unitat Central d’Investigació Criminal i la Comissaria General d’Informació, però que en aquest cas, necessiten el “material” que només el “CNI podria obtenir”.

 

Comentaris