Els Mossos van començar a investigar el procés per ordre de Zaragoza el 2015

Algunes fonts d'Interior apunten el Projecte Estela com a part de les perquisions ordenades per l’Audiència Nacional a través de la Comissaria General d’Informació

La investigació del procés sobiranista ve de lluny. Segons l’excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, l’ascendit a tinent general Ángel Gozalo, des del 2014. Però els Mossos no gaire més tard. Oficialment, des del 2015. Així ho va apuntar el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en la seva declaració durant la primera jornada de la vista del judici contra la cúpula d’Interior que va començar aquest dilluns a l’Audiència Nacional.  Un extrem que fonts de l’actual prefectura dels Mossos han confirmat a El Món. “Seguíem una instrucció de l’aleshores Fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza”, concreten les mateixes fonts.

Una ordre que va ser encomanada a la poderosa Comissaria General d’Informació, que aleshores comandava el comissari Manuel Castellví, però, on operativament manava, Miquel Justo Medrano, el subcap de la comissaria i que va quedar tocat per la requisa de la documentació reservada, confidencial i secreta que el CNP va requisar quan s’anava a incinerar durant el post referèndum.  De fet, el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, espera amb fruïció el seu testimoni per saber quines perquisicions van fer els seus homes. De fet, el Major Trapero no va ser capaç d’aclarir-ne cap en concret i es va remetre al testimoni de Castellví. Algunes fonts dels Mossos, però, alerten que sí van existir. En concret el Projecte d’Informació Operativa ESTELA, un programa policial per controlar i seguir els moviments de l’independentisme i l’esquerra independentista que ja tenia un paper clau en la política institucional.

Aquesta investigació coincideix amb el testimoni al Tribunal Suprem durant el judici del procés del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, cap de la policia judicial de l’institut armat a Catalunya i autor dels atestats incriminatoris la causa contra l’1-O. Baena, en aquella declaració ja va apuntar que Zaragoza va ordenar els tres cossos policials -Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia i Mossos- investigar el procés per delictes de sedició i rebel·lió. Concretament, la instrucció del Fiscal cervell del judici del procés era del cinc de novembre de 2015, només 4 dies abans que la declaració de Sobirania del Parlament aprovada per JxSí i la CUP.

Una instrucció que va remetre als responsables de cossos i forces de seguretat, en especial menció als Mossos, amb què feia un canvi clau en la jurisdicció penal espanyola. Zaragoza elaborava un nou llistat de delictes que havien de jutjar-se a l'Audiència Nacional, un llistat on només s'hi afegien els delictes de sedició i rebel·lió. Dos tipus penals que per la mateixa doctrina judicial de l'Audiència Nacional fixada al 2008 havien de ser jutjats per les Audiències provincials. Els arguments exposats en la instrucció es van incorporar a la Memòria de 2016 de la Fiscalia General de l'Estat, Capítol II, apartat 416. 

En el sumari, no consten perquisicions dels Mossos arran d’aquella instrucció que va servir a Carmen Lamela, instructora en primera instància de la causa, per engarjolar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Però aquesta instrucció sí que coincideix  amb l’enfortiment del  Projecte d’Informació Operativa (PIO) ESTELA que va obrir l’Àrea Central d’Informació Interior de la Comissaria General d’Informació dels Mossos.

Una decisió de Castellví i Medrano per tal de “recollir tot el que es pogués d’informació sobre el col·lectiu independentista i sobretot de l’esquerra independentista” que ja començava a tenir un paper clau en la governabilitat de la Generalitat.  Aquest PIO recollia dades de base operativa com persones, adreces, fonts obertes, control de les organitzacions socials i anàl·lisi del discursos sobretot d’organitzacions com Arran, Endavant  i col·lectius que integren la CUP. De fet, la policia entenia que marcaven “el projecte sobiranista ja des de les institucions”. Consideraven que era un pas més després de dominar els moviments socials més contundents de l’independentisme. De fet, les prospeccions electorals albiraven fins a més que triplicar els seus diputats en unes virtuals eleccions al Parlament. Al capdavall, als comicis del 27 de setembre de 2015 van passar de tres a 10 diputats, essent fonamentals per obtenir la majoria al Parlament. 

 

Però al sumari sí que hi consten les primer perquisicions de la Guàrdia Civil. Baena va lliurar un primer atestat per sedició, malversació, prevaricació i desobediència el 15 de març de 2016, signat el 8 de març de 2016, amb el número 2016-101743-0015.  L’atestat estava signat per ell com instructor i pel TIP N29100C com a secretari, amb el paraigua del Grup de Delinqüència Econòmica i Tecnològica. Tot i que no va ser fins vuit després, el 17 de març, que Zaragoza va encomanar incoar diligències amb el número 33/2016 que va encomanar al Fiscal Daniel Campos també de l’Audiència Nacional.

La signatura de zaragoza en la incoaccio de les diligències del procés el 2016

la signatura de zaragoza en al incoaccio de les diligencies 5c9949d60cbac

 

 

Comentaris