Montsina Llimós: "L'entorn de les persones no pot minimitzar cap símptoma de radicalització"

Entrevista a la regidora de Ripoll impulsora del nou 'Pla per la convivència'

Ripoll quedava de pedra ara fa un any quan es descobria que els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils eren joves del municipi que havien crescut i s'havien educat al poble. Havien estat sempre integrats. Durant dies, Ripoll va estar infestada de periodistes que miraven de recollir informació sobre la vida d'aquells joves. Més tard, el poble va deixar d'acaparar bona part dels focus de l'actualitat, però Ripoll no va deixar d'existir. Per tal de cosir la ferida i, sobretot, per tal d'evitar futures tragèdies com les del 17-A, l'Ajuntament i la ciutadania van impulsar al municipi un nou 'Pla per la convivència'. La regidora Montsina Llimós, impulsora d'aquest model, parla amb El Món per explicar en què ha consistit i com s'ha dut a terme. "Volem fer una mirada oberta a la diferència entenent que és una realitat", assegura.

La regidora Montsina Llimós
La regidora Montsina Llimós | ACN

 

Com va sorgir el pla de convivència?

Després d'avaluar els fets ocorreguts, vam arribar a la conclusió que, a diferència d'altres llocs, hi havia unes circumstàncies molt especials en els nois que van cometre els atemptats. Ells estaven integrats. Això ens va fer evitar donar una resposta com "viuen en guetos, no estan integrats, les coses s'estaven fent bé, però per mala sort va aparèixer l'imam". I llavors van sorgir diferents iniciatives des de la ciutadania i des de l'Ajuntament. Vam decidir unir-nos i començar un nou pla de convivència amb rigorositat i permanent construcció, tenint clar que seria a llarg termini per poder millorar. El que volem és fer una mirada oberta a la diferència entenent que és una realitat. I no només la comunitat musulmana, sinó també les orientacions sexuals, la discapacitat, etc. Aquestes diferències formen part de la ciutadania i les hem de veure amb una mirada positiva que serveixi per enriquir-nos.

 

Aquest pla, doncs, està pensat per a qualsevol col·lectiu que pugui estar en risc d'exclusió social.

Sí, és molt més plural i genèric. Com a cosa peculiar, és un nou model que sorgeix de les persones. Hi ha nou taules de treball on se segueix una metodologia molt concreta. Partim de l'impacte, que ja pot ser una cançó o una imatge, per exemple, i això fa que connectis amb les emocions. I a partir d'aquí, la persona reflexiona sobre una altra persona que pel que sigui no se sent prou recolzada, valorada, etc. També és molt important entendre que el nou pla de convivència està adreçat a tota la ciutadania. I tothom s'ha de sentir interpel·lat. I ens centrem en la població musulmana: què pot fer aquesta comunitat perquè la resta de la població autòctona pugui entendre el que fan, diuen, etc? I la població autòctona, a l'inrevés. Tots.

 

 

Des de la comunitat musulmana es denuncia que molts cops es troben amb la dificultat de trobar feina o de llogar un habitatge per motius ètnics. També treballeu aspectes com aquest?

Sí. Molt properament hi ha d'haver una taula d'empresaris. És molt important destacar que aquest nou pla de convivència només creu en el que és una reflexió profunda. La gent tenim molt interioritzat què és correcte dir, però costa molt exterioritzar allò que en realitat penses i sents. També tenim l'etapa de la transformació. Per això volem fer taules amb certa durada de temps, molt dinàmiques i molt diverses per fer exercici d'empatia. I quants més col·lectius de la ciutadania entrin, millor. Qualsevol ciutadà que en vol formar part ens ho pot dir, i així anem creixent. I ja existeix una taula amb tots els grups polítics, una amb homes musulmans, i una altra amb dones musulmanes, etc.

 

 

També us proposeu com a objectiu detectar símptomes de radicalització o de violència masclista, entre d'altres?

Quan es pot intuir qualsevol cosa en aquest sentit, sí, però com a objectiu prioritari, no. Sí que és possible, però, que en aquest nivell de confiança i d'expressió de sentiments i emocions hi pugui sortir alguna cosa. El que tenim molt clar és que l'entorn de les persones no pot minimitzar cap símptoma de radicalització. Això no és diferent a quan una persona mata la seva dona i després algú altre s'adona que temps abans no li havia donat prou importància a un comentari masclista. Qualsevol aspecte que pugui encendre l'alarma a l'entorn dels joves s'ha de tenir en compte.

 

Quan va néixer aquest pla de convivència?

El vam començar al minut u.

 

 

Des del mateix agost?

Les primeres iniciatives van tenir lloc a l'agost i va començar a haver reunions el setembre. Està en permanent construcció i està blindat. L'avala el ple municipal. L'alcalde està com a màxim responsable, i jo sóc la regidora responsable de totes les reunions i la seva construcció. També hi ha un grup assessor.

 

 

Quin paper juguen la Generalitat, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona?

En quant a la Generalitat, forma part del grup assessor. Hi ha representants de la Generalitat amb els que ens reunim un parell o tres de vegades l'any per explicar què s'està fent. Hi ha col·laboració. Ens en caldria més, però n'hi ha. Des del govern espanyol, a mi no em consta res. Van venir arran del que va passar l'agost de fa un any, però no em consta cap aportació ni interès. I respecte l'Ajuntament de Barcelona, hi ha un conveni signat, i amb ells hi ha iniciatives que ens poden ajudar a gestionar la diferència.

 

 

Els impulsors del pla vau percebre l'aplicació de l'article 155?

A banda dels típics canvis a l'hora d'adreçar-nos, no. No va afectar al normal funcionament d'aquest pla de convivència. Qui s'està deixant la pell és la gent de Ripoll.

 

 

Ha notat que els atemptats han afectat a l'economia de Ripoll?

Ripoll no ha patit cap gran canvi. I des del municipi es té molt clar que les víctimes del 17-A són les de la Rambla i Cambrils. El cor i la ment els tenim amb ells. Hem d'intentar que la convivència sigui el més normal possible.

 

 
 

Comentaris