El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha estat protagonista en les darreres setmanes per l’operació Volhov. Una investigació judicial, comandada per la Guàrdia Civil i el jutge Joaquín Aguirre, contra suposats responsables del finançament del Procés. La instrucció es basa sistemàticament en un grapat d’escoltes telefòniques als principals investigats, com ara Oriol Soler, David Madí, Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay o l’activista Víctor Tarradellas. La decisió de punxar els telèfons d’aquests investigats va incrementar geomètricament el nombre d’investigats a través de les seves converses telefòniques que implicaven diversos membres de la biosfera social i política catalana d’àmbit sobiranista, en afers judicialitzats però també en xafarderies sobre altres qüestions alienes al cas.
La intervenció dels telèfons, però, es va acabar el passat 16 de novembre per ordre del jutge després que diverses defenses, com la d’Alay, que dirigeix Gonzalo Boye, va exigir-ho al jutge. Una interlocutòria del jutge donava per acabada la intervenció, adjuntant l’explicació tècnica de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. En concret, es desconnectava dels seus terminals un “software que permetia de forma remota i telemàtica l’examen a distància del contingut dels seus dispositius mòbils”. És l’anomenat del Sistema d’Interceptació Legal de Comunicacions-2, conegut com a SILC 2. Un sistema que tant espia narcotraficants i delinqüencia organitzada com corrupcions o trames independentistes.
Aquest mètode d’interceptació neix del Sistema Integrado de Interceptación Telefónica (SITEL), creat l’any 2001 i que s’ha anat modificant tecnològicament i repartint els seus serveis d’espionatge i desencriptació a un reduíssim grup de cinc empreses, en contractes que tant servien a la Direcció General de la Guàrdia Civil com de la Policia. Des d’aquells inicis, on la inversió prevista era 1,8 milions d’euros, s’ha passat als 45 milions d’euros –54,5 milons si hi afegim l’IVA-– que el ministeri de l’Interior paga ara a Telefónica Soluciones de Informática y Comunicaciones per un contracte de tres anys, amb pròrroga de dos anys més, segons la darrera adjudicació del desembre del 2019. Entremig s’han miloorat les prestacions a mida que han crescut els sistemes de missatgeria com Whatsapp, Telegram o Signal, a través de contractes del 2015 i del 2018.
Segons la documentació de contractació de l’Estat, a la qual ha tingut accés El Món, Telefónica gestiona el sistema integral per interceptar legalment –amb ordre judicial, s’entèn– les comunicacions electròniques, controlar remotament els dispositius i fer patrullatge i control de les xarxes. Les condicions establertes eren que el servei havia de tenir prou “garanties d’operativitat, seguretat i validesa jurídica”. De fet, Telefònica pot patrullar per les xarxes socials i analitzar les dades a través de diagrames amb la protecció que són fonts obertes.
De tota manera, pel procediment les qüestions tècniques –ni econòmiques– van comptar gaire. L’adjudicació es va ser sense publicitat en el marc de la Llei de Contractació amb protecció especial en tractar-se de la “protecció dels interessos essencials de la seguretat de l’Estat”. Així, el ministeri de l’Interior, un cop aprovada pel consell de ministres del 29 de juny del 2019 la memòria justificativa del contracte –amb un pressupost de 75 milions d’euros– va “convidar” cinc empreses del sector que fins ara havien –i continuen– subministrat tecnologia d’aquestes característiques tant al ministeri de l’Interior com al ministeri d’Hisenda a través del seu sistema de control de les comunicacions batejat com a SIMON. Les empreses convidades van ser Indra, Excem Grupo 1971, Dars Telecom –que es va adjudicar un sistema de desencriptació de xarxes socials el 2015– i la nord-americana BAE Systems. Totes tenen algun tipus de contracte de ciberseguretat en l’àmbit de l’Estat en els darrers anys.
La resolució de l’adjudicació d’Interior amb Telefònica Quico Sallés
Part de les prescripicions tècniques del contracte d’interceptació Quico Sallés