La vicepresidenta del govern espanyol, Isabel Celaá, ha evitat valorar aquest divendres les informacions del diari Público que apunten a la relació entre el CN i i el cervell dels atemptats de La Rambla i Cambrils del 17 d’agost del 2017, l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty. Preguntada per aquesta qüestió a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Celaá s’ha limitat a recordar que “aquesta qüestió ja va tenir la seva articulació fins i tot al propi Congrés, on el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer el març del 2018 a la Comssió de Secrets Oficials (a porta tancada) per donar explicacions i informacions al respecte”. Ara, segons Celaá, “això ja està en un altre àmbit” i “tot el que es pugui aportar des del govern es farà, però no estem en aquest tema” perquè “ja està substanciat al Congrés dels Diputats”. “En fi, que Defensa o qui tingui més informació si se li demana… ja sap que el govern col·labora absolutament amb estaments judicials i policials”, ha conclòs.
Avui s’ha conegut que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va intentar col·locar Abdelbaki Es Satty, el presumpte cervell dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, com a imam a Barcelona, però el cap de zona del servei espanyol s’hi va oposar. Així ho revela Público en la quarta entrega de la investigació que ha fet durant un any sobre les relacions d’Es Satty amb el CNI. El mitjà digital afirma que el cap del centre d’intel·ligència a Barcelona no va voler que el confident estigués controlat directament des de Madrid, per la complexitat de la zona atesa la confluència de grups islamistes que, segons Público, hi operen. Madrid, però, volia estar relacionat directament amb Es Satty, per la qual cosa, li va buscar una altra ubicació que va acabar essent Ripoll.
El mitjà també afirma que un informant musulmà del CNI a Girona va avalar Es Satty davant la comunitat islàmica de Ripoll, i que el servei d’intel·ligència espanyol en va fer desaparèixer l’historial de relacions provades amb grups jihadistes dels arxius policials. Això últim es va fer, afegeix Público, davant la possibilitat que aquella comunitat demanés referents del candidat a imam, i explicaria, segons assegura, que aquestes dades no estiguessin accessibles quan els Mossos les van buscar a la base de dades l’any següent.
