Cada dia que passa i es coneixen detalls nous sobre l’Operació Judes creix la tensió argumental sobre una investigació judicial en què una gens menyspreable quantitat d’elements grinyolen. El portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha deixat anar aquest dijous alguns aspectes nous sobre les estranyes circumstàncies que envolten l’operació i que han elevat ja el sumari a la categoria de guió de ‘thriller’.
Un dels elements més inquietants és el trasllat mortificador d’alguns dels detinguts cap a Madrid per odres de l’Audiència Nacional espanyola. Aquest trajecte per carretera està envoltat d’incògnites. Segons el relat de Pellicer, els detinguts haurien denunciat que durant el trajecte “van ser encaputxats” i algun hauria confessat als seus familiars que tenia “llacunes dels primers dies de la detenció”. Aquest fet li fa sospitar que “li havien posat alguna cosa a la beguda”. Aquest detall concret es posa en relació amb una enigmàtica parada que la comitiva policial hauria fet a la regió de los Monegros, a l’Aragó. “El detingut ha explicat que no sabia ben bé què hi havia passat”, ha revelat Pellicer.
[r:1]
Les declaracions dels CDR Jordi Ros i Ferran Solis, en presó preventiva, són les que han acabat empastifant el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president a l’exili, Carles Puigdemont, en l’assumpte. Alerta Solidària ni tan sols valora les declaracions perquè no les contempla com a vàlides: “No tenen cap valor jurídic, ni tampoc en tenen per qualsevol tribunal just i democràtic; si a aquestes declaracions se’ls dóna valor jurídic es vulneraran els principis de l’Estat de dret, perquè aquestes persones no van accedir als drets mínims com a detinguts, alguns van estar fins a 30 hores sense ser reconeguts com a detinguts, les declaracions es van fer en unes condicions que vulneraven els seus drets fonamentals i de defensa”.
Amenaces i coaccions
La defensa dels detinguts abona el relat que dos dels detinguts “van rebre amenaces i coaccions” en diferents moments de l’operació, tant en el moment de la detenció, com en les hores en què van estar sota custòdia de la Guàrdia Civil i detinguts. “No van poder dormir durant dies, després i durant les declaracions, van ser privades del dret de son durant 24, 36 i 48 hores”, ha denunciat Pellicer. Un dels encausats amb necessitat de dur ulleres no les va rebre fins que no van passar quatre dies.
Dos dels detinguts “van rebre amenaces i coaccions” en diferents moments de l’operació, tant en el moment de la detenció, com en les hores en què van estar sota custòdia de la Guàrdia Civil
“Si totes aquests elements no invaliden aquestes declaracions és que no estem en un estat democràtic i de dret perquè no són declaracions que s’hagin pogut fer lliurement”, ha afegit el portaveu d’Alerta Solidària.
Els empresonats estan en un règim que s’aplica a persones condemnades per terrorisme quan els encausats “són persones innocents fins que es demostri el contrari”. Aquest règim implica que tenen les comunicacions intervingudes i dues persones es troben en règim d’aïllament, de manera que només poden sortir de la cel·la unes poques hores al dia.
Alerta Solidària ha presentat recursos perquè es retirin les mesures cautelars aplicades als detinguts que considera que només s’haurien d’aplicar en “situacions excepcionals”. La plataforma antirepressiva ha denunciat aquest dijous les filtracions aparegudes com una operació per influir en les eleccions del 10-N per motius polítics.
[r:2]
Torra ha negat tenir qualsevol vincle amb els detinguts en un breu comunicat fet públic pel Govern. L’oposició està reclamant explicacions al president. El PSC ha presentat una petició a la Mesa del Parlament exigint que Torra comparegui per aclarir aquesta qüestió.
