“Teresa, està tot tan maco. La porta està plena de flors i de banderes. M’encantaria que ho veiessis”. És el migdia del dissabte 2 de novembre, Dia dels Difunts, i som al cementiri de Mingorrubio. Fa poc més d’una setmana que les restes del dictador Francisco Franco van ser traslladades aquí, després de l’exhumació del Valle de los Caídos. I avui, la Maria parla per telèfon amb la seva amiga Teresa, de Segòvia. “Avui és el tercer dia que hi vinc”, ens explica davant l’atenta mirada d’una parella d’agents de la Policia Nacional espanyola, que vigilen el panteó on hi ha enterrat el dictador i també la seva dona, Carmen Polo.
Dos agents de la policia nacional espanyola vigilen el panteó on està enterrat Francisco Franco | Nerea Rodríguez
Però l’Estat ha decidit protegir encara més la tomba del dictador. L’entrada del cementiri està custodiada per, ni més ni menys, que sis agents del Cos Nacional de Policia (CNP). Els acompanyen dues furgonetes, i també una patrulla de la policia municipal de Madrid. Es passen l’estona xerrant, sense prestar cap atenció a qui hi accedeix. Crida l’atenció el trànsit constant de cotxes, i també que molts d’ells porten una mena de braçalet amb els colors de la bandera espanyola penjant del retrovisor central. Està clar què hi van a fer, al cementiri.
Sis agents del CNP vigilen l’entrada al cementiri de Mingorrubio Nerea Rodríguez
Ens tornem a apropar al panteó i trobem un home d’uns 60 anys amb una bandera d’Espanya a la mà. S’apropa a la parella de policies que vigilen el panteó de Franco. “Els vull felicitar per la seva feina, i moltes gràcies per ser aquí vigilant la tomba de Franco“, els diu. Els agents -un home i una dona- gens sorpresos, agraeixen les paraules de l’home. Ell li dona la mà, ella li fa dos petons. L’home marxa content, dient a la seva dona, que l’espera uns metres més enllà: “Hem d’agrair-los tot el que fan, no és gens fàcil”.
Un home amb una bandera espanyola a la mà saluda i felicita els policies nacionals per la seva feina Nerea Rodríguez
Ens apropem més al mausoleu. Pugem les escales. La porta, com li explicava la Maria a la seva amiga Teresa, és ben plena de corones de flors, acompanyades de banderes espanyoles. Una de les que es veu més és la de Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF). Però n’hi ha moltes més. D’Almeria, La Corunya, Alberic (País Valencià) o Granada són les que més es veuen. “Arriba España”, “La muerte no es el final” o “Siempre leales a tu memoria” són algunes de les frases que acompanyen les flors. De fet, els venedors de l’entrada del cementiri s’han adaptat al nou inquilí i pregunten als clients: “Volen que els posem a les flors el llacet amb la bandera espanyola?”.
La porta del panteó on hi ha enterrat Francisco Franco, al cementiri de Mingorrubio Nerea Rodríguez
Hem estat una hora, aproximadament, davant la tomba de Franco. I hem comprovat com Mingorrubio s’ha convertit en el nou lloc de pelegrinatge del feixisme espanyol. Durant aquesta estona, hem conegut a l’Álvaro, un ciclista que ens explica que hi ve tot sovint, perquè l’entorn és “molt agradable”. Però que ara encara li agrada més, després que hagin traslladat les restes de Franco. És ell qui ens interpel·la en un primer moment, preguntant si ens agrada. Abans que poguem respondre, ell sol continua: “Ha quedat preciós, amb totes aquestes flors. Ara hi ve tothom”. I té raó. Mentre parlem amb ell, una dona s’apropa i col·loca una flor a la porta, tot dient a les seves dues acompanyants: “Vull deixar aquesta sempreviva aquí, perquè quedi clar el missatge”.
Una dona deixa una flor a la porta del mausoleu on hi ha enterrat Franco Nerea Rodríguez
Parlem una bona estona amb l’Álvaro, que després de saber que som de Catalunya, amb un to condescendent ens diu: “No pateixis. Aquí ets molt benvinguda. Acollim a tothom”. “La situació allà està fotuda. Ho esteu passant malament, els nostres, oi?” Com que no obté una resposta que consideri satisfactòria, continua parlant: “Jo viatjo molt per feina, i tinc claríssim que Espanya és el millor país del món“. L’Álvaro està orgullós de com es va fer l’exhumació de Franco: “Amb aquest govern progre ja no quedava més remei, però la veritat és que va ser millor del que m’esperava: amb tota la família, una ministra de Justícia, retransmès en directe per la televisió pública i fins i tot van poder cridar ‘Viva Franco’ i ‘Viva España'”.
Dues dones deixen una flor a la porta del panteó on hi ha Franco Nerea Rodríguez
L’Álvaro no es talla ni un pèl. Parla amb tothom que arriba, i els explica, orgullós, detalls de l’inhumació: on va aterrar l’helicòpter, quin recorregut va fer el taüt fins arribar al panteó, etc. La veritat és que, durant l’hora que hem estat al cementiri, un centenar llarg de persones han visitat el panteó on hi ha Franco. Des de fora. A dins no s’hi pot accedir, ja que només pot ser visitat amb autorització. Fins i tot la pròpia família del dictador ha de demanar aquest permís amb 48 hores d’antelació. El panteó on descansen Franco i la seva dona és de titularitat estatal.
Una parella es fa una ‘selfie’ a la porta d’entrada del panteó on hi ha enterrat Francisco Franco Nerea Rodríguez
Pràcticament tothom que s’apropa al mausoleu demana als altres visitants que els facin una foto. I n’hi ha també que es fan ‘selfies’. Aquí, tothom es vol immortalitzar amb les flors i les banderes d’Espanya que presideixen l’entrada a la tomba del dictador. Una dona d’uns 80 anys passa pel davant i en veure’ns fotografiant la porta del panteó, se’ns dirigeix: “Abans aquí no hi havia ningú. Jo tinc el meu marit enterrat aquí al costat, i no sabia què farien exactament. Però m’agrada, ara hi ve molta gent, i no estic sola”.
Un grup es fotografia davant el mausoleu on descansen Francisco Franco i Carmen Polo, amb la bici de l’Álvaro al darrera | Nerea Rodríguez
Quan ens disposem a marxar, veiem que arriba un altre cotxe de la policia nacional, amb dos agents més. Ja en són 10, per vigilar un cementiri on hi ha enterrat un dictador. Sortim, però ens fixem en un detall, que crida la nostra atenció tot i que no ens sorprèn. Mentre els sis policies nacionals que es troben vigilant l’entrada del cementiri parlen entre ells distesament, comprovem que un dels cotxes policials compta amb tot el marxandatge espanyol, per no desentonar amb el lloc en què es troba: porta una bandera espanyola sobre el volant, i també una de més petita col·locada en el retrovisor central.
Una de les furgonetes del CNP que hi ha a l’entrada del cementiri de Mingorrubio Una de les furgonetes del CNP que hi ha a l’entrada del cementiri de Mingorrubio amb la bandera espanyola dins | Nerea Rodríguez
Ja som a fora. I veiem que justament arriba l’autobús que ens ha de portar de nou cap al centre de Madrid. Baixen una vintena de persones. Tots joves. “Vinga, que ja hi som, a saludar a Franco!”, exclama un d’ells. I travessen la porta d’entrada del cementiri. A Mingorrubio, com ja passava al Valle de los Caídos, es continuen respirant aires de victòria.
