Es dóna per feta una sentència condemnatòria duríssima del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. Però alhora, després dels resultats de les eleccions espanyoles del 28-A, amb una majoria parlamentària alternativa a PP-Cs-VOX, queda oberta, o així ho pensen els partits independentistes, una petita escletxa perquè després de la sentència es pugui arribar a un acord polític a Madrid que permeti recuperar els ostatges polítics, a la presó i a l’exili. Com? Hi ha diverses fórmules, i cap d’elles implica que els implicats hagin de demanar perdó per haver organitzat el referèndum. Una condició que tant els presos com els exiliats han deixat ben clara.
Però hi ha una certa confusió sobre les vies possibles i els requisits. Arran de la proposta de l’excap de files d’ERC a Madrid, Joan Tardà, de negociar amb el PSOE i Podemos una llei d’amnistia, que la CUP ha vist amb bons ulls, i d’assegurar que ERC no acceptarà un indult perquè implica demanar perdó, expliquem quins camins polítics hi ha: indult, llei d’amnistia i reforma del codi penal, i cap dels tres no requereix penediment per part dels beneficiaris. Tot plegat, és clar, vies legals però sotmeses a l’estricta voluntat política de Madrid. En parlem amb un dels advocats del president Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, autor del llibre 1 judici (polític) i 100 preguntes (Símbol Editors).
Els diputats de JxCat Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, asseguts al Congrés dels Diputats | ACN
La via més ràpida, l’indult
Suposant que el nou executiu espanyol tingui la voluntat de trobar una solució política a la sentència del Suprem, l’indult seria la via més ràpida. “L’indult és una potestat del govern espanyol per la via del decret, que pot concedir sense que li demani el propi afectat, en cap cas no requereix penediment ni tampoc reconèixer haver comès el delicte, al contrari del que s’ha dit sovint. I tampoc no es pot rebutjar un indult”, explica Cuevillas. Els indults, afegeix, poden ser totals o parcials, és a dir, deixant tota la pena sense efecte o només una part. “Pot, per exemple, perdonar la pena de presó però no la inhabilitació per a càrrec públic, o només una part de la pena de presó. I la llei diu que cal un informe del tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem, que només és vinculant si el govern demana un indult total”.
Però sempre queda l’indult parcial –no presó però sí inhabilitació- per esquivar un veto del tribunal. I d’on ve la confusió que cal demanar perdó? “La llei diu que el tribunal tindrà en consideració molts factors a l’hora d’elaborar l’informe, entre els quals, el grau de penediment del condemnat”, apunta Cuevillas. Això vol dir que si el govern del PSOE –si no hi ha eleccions- es plantegés l’indult, és probable que d’entrada fos parcial, perquè la inhabilitació dels líders independentistes seria un càstig menor però eficaç des del punt de vista de l’Estat per frenar el procés.
El líder del PSOE, Pedro Sánchez
Una llei d’amnistia, més complexa
ERC i la CUP veuen amb bons ulls negociar una llei d’amnistia. És competència del Congrés dels Diputats i té el mateix efecte que l’indult, perdonar un delicte, però la negociació d’una llei és més llarga i feixuga –encara que es disposi de la majoria parlamentària necessària- que no pas un decret d’indult per part de l’executiu espanyol. A més, una llei d’amnistia acota molt el delicte comès i les persones condemnades, però “no va a l’arrel del problema”, que en aquest cas és una mala interpretació del delicte de rebel·lió del codi penal. Però una llei d’amnistia té un avantatge respecte a l’indult, i és que no hauria de passar pel control dels tribunals perquè quedaria exclusivament en mans de la cambra parlamentària.
Reformar el Codi Penal
Cuevillas apunta una tercera via, la reforma del Codi Penal, “una mena d’amnistia encoberta” que també ha de passar pel Congrés dels Diputats, i que a diferència d’una llei d’amnistia, beneficaria tota la societat i corregiria d’alguna manera la lliure interpretació que s’ha fet del delicte de rebel·lió manipulant el concepte de violència. “Una via possible és modificar el tipus penal de la rebel·lió. Si per comptes d’alçament públic i violent, es diu alçament públic i armat, aleshores, en aplicació de la disposició més favorable al condemnat, el delicte de rebel·lió desapareixeria en el cas dels presos polítics i els exiliats”, assenyala Jaume Alonso Cuevillas.
Carme Forcadell, en el seu al·legat Quico Sallés