Els membres de la Mesa giren l'esquena a les acusacions

Corominas i Simó, els primers a declarar

El judici a la Mesa del Parlament durant la tardor de 2017 ha complert amb allò que era previst. Fins i tot, amb el guió de testimonis i declaracions, que com és habitual, no es complirà ni de conya. Després de l'arribada dels encausats al Palau de Justícia a primera hora del matí, acompanyats pel sobiranisme institucional i social, la vista ha començat puntual. Però només han declarat dos dels cinc acusats que estaven previstos. Només Lluís Corominas i Anna Simó s'han explicat al tribunal a través de les seves defenses. L'estratègia passa per no respondre ni a Fiscalia, ni a l'advocacia de l'Estat ni a Vox. Tota una plantada. Un plantejament que també ortaran a terme, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Mireia Boya. Les qüestions prèvies s'han menjat la mitja jornada. 

El Fiscal, Pedro Ariche, conegut per reclamar als Mossos explicacions per les identificacions dels arrenca llaços, ha insistit en el seu escrit d'acusació. A més, ha demanat incorporar com a prova documental, el programa electoral de JxSI. Curiosament, una prova que posa en dubte que la vista no és un judici polític. Per la seva banda, Vox ha retirat l'acusació d'organització criminal. Una petició que no s'aguantava per enlloc -ni Manuel Marchena la va acceptar- però que l'acusació particular ha mantingut per interessos processals.

Judit Gené, lletrada de  Corominas, Guinó i Barrufet ha carregat els neulers contra Vox per la seva imperícia professional. Gené també ha apuntat el paper de la Mesa com a funció administradora de la cambra protegida per la inviolabilitat parlamentària. A més, ha demanat incorporar dues sucoses sentències del Tribunal Constitucional que estableixen la doctrina de la responsabilitat de les Meses dels parlaments. La STC 115/2019 i la STC 128/2019, totes dues posteriors als fets encausats i que avalen l'actuació dels seus clients abans dels nous criteris per decidir què és una desobediència

Després de Gené, en una ofensiva de les defenses coordinades, ha estat el torn de Raimon Tomàs, lletrat de Simó, que ha desplegat la seva tesi argumental sobre la inviolabilitat parlamentària. Tomàs ha posat en dubte la jurisdicció del tribunal per encausar un procés polític debatut en un parlament. "La gravetat del cas no és la pena que es demana sinó es fer un procés penal contra el poder legislatiu", ha advertit.  Així ha defensat  la inviolabilitat parlamentària com una "garantia finalista" per protegir el "principi d'autonomia de les cambres parlamentàries".

Carlos Lòpez, advocat de Boya, ha encetat la seva intervenció amb una evidència. Què hi fa al TSJC si ni tan sols era membre de la Mesa. El lletrat ha fet una defensa aferrissada de la inviolabilitat parlamentària aprofitant que la seva client era formalment presidenta del grup parlamentari de la CUPLòpez en una exposició clara ha reclamat al Tribunal que expulsi l'Advocacia de l'Estat del procés per la seva manca de legitimació en la causa.

Una proposta que no ha fet gota de gràcia a Beatriz Vizcaíno, l'advocada de l'Estat en aquest procés i en gairebé totes les causes independentistes, com al Jutjat 13. Vizcaino ha defensat la seva presència al judici com si no hi hagués un demà. Segons la seva interpretació, "el regne d'Espanya s'ha vist perjudicat per la desobediència dels acusats". Una intervenció accelerada i molt agressiva ha deixat el fiscal com un home comprensiu tot i que ha negat aplicar la inviolabilitat parlamentària perquè els integrants de la Mesa "votaven per una qüestió governativa i no parlamentària". 

 

Com sempre

Corominas i Simó s'han assegut a la banqueta dels acusats amb la lliçó apresa. Tres suspensions del judici i moltes hores de volt al Parlament han permès fluïdesa en les seves declaracions. Davant del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, han al·legat que durant els seus anys a la Mesa havien permès tramitar totes les iniciatives perquè no tenien potestat de valorar la constitucionalitat del seu contingut. 

L'exvicepresident del Parlament, un mosqueter del dret parlamentari, ha repassat amb la seva lletrada cadascuna de les iniciatives tramitades que per Fiscalia són prova de càrrec de la desobediència. Fins i tot, Coromines ha corregit errades clamoroses de l'escrit d'acusació com dates de tramitació anteriors a rebre cap notificació del Tribunal Constitucional. De fet, se'ls acusa de ser desobedients a aquest Tribunal en tràmitacions parlamentàries en les que el Tribunal no s'havia ni pronunciat ni els havia comunicat res. Tant Simó com Coromines entenen que no van desobeïr al Constitucional i que van facilitar el debat polític "com havia fet sempre". "Jo vaig defensar els drets fonamentals dels diputats", ha conclòs Simó.

 

 

Comentaris