L’entitat sobiranista Òmnium no coorganitzava la performance de la manifestació sobiranista de la Diada. Però oficiosament sí. De fet, el seu president empresonat i el seu vicepresident, Jordi Cuixart i Marcel Mauri, hi han participat com un dels ponents estrella dels parlaments de la tarda un cop han caigut els murs per la força de l’onada sonora. Mauri, després de l’èxit de la manifestació, ha demanat no desaprofitar “la força de la gent” i ha pregat als polítics unitat d’acció amb “sentit d’Estat, unitat, rigor i fermesa”. Una idea que ha flotat i que tot just després ha recollit amb més contundència Elisenda Paluzié en nom de l’ANC que ha reclamat als polítics “rigor, honestetat i determinació”
En aquest sentit, Mauri- que ha parlat a estones en castellà- ha reclamat no caure en el parany de la divisió i la fractura social. “Cap extremista irresponsable aconseguirà trencar ni dividir”, ha clamat en referència Albert Rivera. “Només serem República si som un sol poble”, ha destacat. “Cuixart està orgullós de ser un pres polític si serveix per defensar la democràcia”, ha insistit. “La seva prioritat no és sortir de la presó sinó que ningú hi entri per defensar els seus ideals”.
Per Mauri, cal aprofitar la “força col·lectiva” per actuar en el judici dels presos polítics per “acusar a un Estat impropi que vulnera els drets i les llibertats del nostre país”. “Ni la violència, ni la presó ni l’exili són cap límit a la democràcia, perquè la democràcia no té límits”. “Votar mai no ha estat cap delicte”, ha afegit.
Paluzie ha recollit el testimoni i ha recitat una llista de deures als partits. “Prioritzeu l’interès col·lectiu als dels partits, feu balanç del que teniu i el que teníeu, no passeu del discurs de les estructures d’Estat a què ara ho ha de fer tot la gent”. A més ha reclamat que “l’exili estigui unit i que es posi en marxa un organisme com el Consell de la República que defensi la República proclamada el 27-O”. “No malbareteu allò assolit l’1-O, no hem d’implorar permisos que no arribaran mai”, ha advertit.
I l’amenaça final: “No ens envieu allà on érem, no som al 2012 ni al 2006, hem fet un referèndum i el vam guanyar i l’independentisme ha guanyat dues eleccions consecutives; tracteu-nos com adults, som conscients dels obstacles i no us demanem impossible però sí rigor, honestetat i determinació”, Tot això davant una Diagonal desbordada on l’independentisme ha tornat a demostrar que ha arribat per quedar-se i que, en cap cas anirà enrere.
