El vespre del 9 de novembre de 2019, un centenar de persones eren a la plaça de l’Ajuntament de Mataró. Participaven en una acció de protesta per denunciar la repressió de l’Estat arran de l’1-O. Amb la sentència ferma del Suprem, Tsunami Democràtic havia convocat activitats a arreu del país durant la jornada de reflexió de les eleccions espanyoles del 10-N. En el cas de Mataró, l’acció es va limitar a enganxar cartells a la plaça denunciant la repressió i demanant la llibertat dels presos polítics, amb la participació també de les joventuts d’ERC. Aleshores, dos agents de la policia municipal van identificar dos dels joves que enganxaven cartells, el Toni i el Carles: “Jo estava allà amb uns companys de les JERC enganxant cartells, com ja s’havia fet en altres ocasions a Mataró. Aleshores dos agents em van identificar, i vaig quedar parat sense dir res. Però al meu voltant la gent va començar a protestar, i gent que estava gravant la protesta també va ser identificada. A partir d’aquí vam marxar, i ara, quatre mesos després, hem rebut la notificació d’una sanció de 750 euros”, explica a El Món el Toni, que té 19 anys. Ha contactat amb l’Associació de Juristes pels Drets Humans de Mataró, constituïda arran de l’1-O, i que ofereix assistència jurídica gratuïta a les víctimes de la repressió de l’Estat.
L’expedient sancionador, al qual ha tingut accés El Món, aplica l’article 63 de l’ordenança general de Residus i neteja viària, que estableix sancions de fins a 750 euros per casos “lleus”. El mateix expedient remarca que “les sancions es graduaran tenint en compte determinades circumstàncies”, però assegura, per justificar que s’imposi la sanció màxima permesa, que “en aquest cas és d’aplicació el perjudici causat als interessos generals, ja que la retirada d’aquests elements del a façana és dificultosa”.
Fac?ana de l’Ajuntament de Mataro?
Una justificació que l’advocat Miquel Pigem, que exerceix la defensa dels dos joves sancionats, no comparteix: “No poden aplicar la sanció màxima, no hi ha cap element que modifiqui la culpa, és a dir, agreujants de reincidència ni de danys importants al mobiliari urbà. Cap dels dos joves té sancions prèvies, i retirar un cartell a la paret no és cert que provoqui dificultats que justifiquin la sanció màxima”, explica a El Món. Pigem té clar que, tenint en compte que no es poden posar cartells en els llocs no habilitats, la sanció hauria de ser, com a molt, de 375 euros, és a dir, “un grau mitjà i no un grau màxim”.
A més, Pigem troba sorprenent que s’hagi aplicat aquesta sanció, quan “molts ajuntaments han modificat les seves ordenances per rebaixar les sancions, perquè s’han penjat cartells des de fa segles, i més de caràcter polític”. És per aquesta raó que l’advocat de l’Associació de Juristes pels Drets Humans hi veu un clar rerefons polític: “Obrir l’expedient ja és un escarment, i que t’imposin la sanció màxima també. Les circumstàncies del país han canviat i ara resulta que una conducta comuna d’enganxar uns cartells, en un lloc no idoni, això sí, perquè l’administració habilita espais, es converteix en un escarni econòmic, més encara quan no suposa cap cost retirar-los. Imposar una sanció per expressar idees polítiques em sembla una bestiesa”, conclou l’advocat.
En aquest sentit, en Toni reconeix que “potser és il·legal, enganxar cartells a la plaça de l’Ajuntament, però ja s’havia fet altres vegades des de l’1-O, i la reacció dels policies, que van ser desagradables amb nosaltres, em sembla excessiva. Ells van actuar amb motivacions polítiques”. El jove està disposat a pagar una sanció “raonable”, uns 100 euros, però a hores d’ara no té prou diners per afrontar la sanció imposada pel consistori, governat pel PSC i amb el suport dels Comuns.
L’ordenança preveu que si la persona accepta la culpa, se li redueix un 20%, i si a més, paga de forma voluntària, un 20% més. És a dir, que en Toni i en Carles podrien tancar el procediment pagant 450 euros. Però hi ha possibilitat de presentar un recurs de reposició i després anar al contenciós administratiu. “Això implica despeses judicials, de procuradors, etc. L’administració juga amb això i posa sancions altes comptant que la gent pagarà per por”, conclou Pigem.
