Massa croquetes (electorals) per tan pocs comensals

El moment més conflictiu d’un sopar amb els col·legues arriba al moment en què el cambrer porta la tapa de croquetes casolanes i el grup observa estupefacte que hi ha més croquetes al plat que comensals al voltant de la taula. Hi ha qui se sacrifica a l’estil Gandhi donant caritativament una de les croquetes restants a qui la vulgui. O la parella que se’n parteix una perquè s’ho parteixen tot a la vida. O el bandarra que aprofita la distracció del moment en què la resta d’amics es discuteixen sobre la nova sèrie de moda i es cruspeix la seva croqueta i unes quantes més d’una revolada. En política passa quelcom semblant. Tot i que en el cas electoral hi ha més tendència a trobar bandarres que es volen atapeir la boca de vots que bones persones que es parteixin les croquetes amb la resta de partits. Així ho explica el portal Municipals.cat de la Xarxa de Televisions Locals (XAL) en un curiós reportatge.

Hi ha pobles amb un nombre excessiu de croquetes (electorals) per la quantitat de comensals (electors) que hi ha. És el cas de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià): un cens de gairebé onze mil electors i vuit llistes. L'última croqueta que es va afegir al plat va ser la candidatura de Movem la Ràpita, la versió ebrenca dels comuns, i encara haguessin estat nou si la CUP no s'hagués despenjat a última hora. També trobem un excés de croquetes a Centelles (Osona): menys de 6.000 electors i sis llistes. Hi haurà alcalde nou –Miquel Arisa es retira després de 24 anys en el càrrec - i la clàssica confusió de noms –Ara Junts Centelles-AM, Junts per Catalunya-Centelles i Fem Centelles-.

A la festiva Lloret de Mar (la Selva) hi ha més electors i moltes més candidatures: dotze llistes pels poc més de 20.000 habitants censats. En destaquen tres d'independents –Independents per Lloret, Força Lloret i el Partit Independent d'Acció Innovadora- i tres de l'univers dels comuns -Lloret en Comú, Podem i Som Alternativa-.

També és de rècord la situació a Vilanova del Camí (l'Anoia) on els pocs més de 9.000 habitants poden escollir entre deu candidatures per triar i remenar –una menys que fa quatre anys!-. No fallaran els mítics Derecho, Ciudadanía y Democracia (DECIDE), el partit que fa quatre anys va col·locar el Yoyas de regidor. I, què dir del Vendrell, el poble on tothom vol ser alcalde: un cens de 26.000 electors i 13 candidatures. Espectacular.

D’altres municipis, pobres, només compten amb una croqueta i ja saben quin sabor tindrà. Són els 108 municipis de Catalunya que ja saben qui serà el seu alcalde abans de les eleccions. Res a veure amb la varietat de croquetes als plens municipals de Sant Carles de la Ràpita, Lloret de Mar i el Vendrell que seran més animats que qualsevol sopar amb els amics.

 
 

Comentaris