Mas sospesa nomenar un conseller de Presidència que sigui també portaveu del Govern

No tindria però rang de conseller en cap o vicepresident

El futur president de la Generalitat, Artur Mas, estudia la possibilitat de crear una Conselleria de presidència, el titular de la qual sigui també portaveu del Govern. Seria una cartera que aspira a ser potent tant en l'aspecte mediàtic com en el polític, perquè podria assumir àrees que avui són departaments independents, com Governació.

En qualsevol cas, aquesta figura seria de facto el "número 2" del Govern, tot i que sense rang de conseller en cap o de vicepresident. Amb aquesta decisió, Mas recuperaria així el Departament de Presidència, que va existir en els governs de Jordi Pujol del 1996 al gener de 2001, moment en què es va crear la "Conselleria en cap", que va ocupar el mateix Mas gairebé tres anys.

Pujol va comptar llavors amb l'actual líder de CiU a Barcelona, Xavier Trias, com a conseller de Presidència i portaveu del Govern del 1996 al 2000. Quan Trias va assumir el lideratge dels nacionalistes al Congrés, el va substituir Joaquim Triadú entre el 2000 i 2001.

La idea de la Conselleria de Presidència ha cobrat força després de transcendir que el líder d'UDC, Josep Antoni Duran, no s'incorporarà al Govern i seguirà al Congrés, per fer d'enllaç entre la Generalitat i el Govern espanyol, tot i que es responsabilitzarà de l'acció exterior de l'administració catalana.

Fonts de CiU indiquen que Presidència recauria en CDC, i UDC tindria com a mínim una "macroconselleria" -Medi Ambient i Agricultura, amb Josep Maria Pelegrí al capdavant- i dos departaments: Cultura i Comunicació -amb el director d'Edicions 62, Fèlix Riera- i Benestar i Família -amb Joana Ortega-.

Si finalment Justícia es manté com a cartera independent i l'assumís UDC, s'estudia el nom de l'exdegana del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Sílvia Giménez Salinas.

La seva germana, Esther Giménez Salinas, catedràtica de Dret i rectora de la Universitat Ramon Llull (URL), també es preveu com a consellera de Justícia, tot i que també es la veu idònia per a Universitats i Investigació -àrea que Mas va prometre recuperar-, i d'Educació si finalment Irene Rigau no assumeix aquesta cartera.

Sobre la resta de carteres, continua imposant-se el nom de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, per a la "macroconselleria" de Política Territorial, que incorporaria l'àrea d'Habitatge; i Francesc Homs per a Justícia i Interior.

El gerent de CDC, Germà Gordó, col·laborador proper de Mas a l'ombra, sona per entrar a l'executiu. Se'l veu idoni per erigir-se en secretari del Govern, però també com a conseller.

L'àrea de Salut és la que té més candidats. El favorit és el líder de la patronal dels hospitals concertats Unió Catalana d'Hospitals, Boi Ruiz, independent i amb fama de bon gestor. Un altre nom és el de la doctora Cristina Iniesta, independent que ha estat candidata número 15 per Barcelona, i adjunta a gerència del Parc Salut Mar de l'Hospital del Mar.

Més candidats són el vicepresident del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, i el catedràtic d'Economia menorquí i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas. El president de l'òrgan col·legial, Miquel Vilardell, s'ha descartat a si mateix com a conseller.

En Economia, el principal favorit és l'exdelegat a Catalunya de l'Agència Tributària Heribert Padrol, tot i que hi ha altres noms, com l'exdirector general de ESADE Carlos Losada, i el doctor en Economia Ramon Adell, membre del consell d'administració de Gas Natural Fenosa i president de l'Associació Espanyola de Directius.

 
 

Comentaris