Mas, president

CiU aconsegueix una àmplia majoria, mentre PSC i ERC pateixen una desfeta. Laporta entra al Parlament

Canvi radical. Després de set anys de coalició d'esquerres, els catalans van decidir ahir donar un gir copernicà a la política catalana i el candidat de CiU, Artur Mas, serà el nou president de la Generalitat. La federació nacionalista va obtenir una victòria hegemònica amb 62 diputats, només a sis escons de la majoria absoluta, mentre que els socis del tripartit, especialment PSC i Esquerra, van rebre un sever càstig.

CiU va complir amb els pronòstics que vaticinaven totes les enquestes dels darreres mesos i podrà governar amb comoditat, després de dues legislatures en el desert de l'oposicó i de guanyar, per primer cop, a les totes les comarques del país. Mas va agrair que els ciutadans hagin confiat una "gran majoria" a la federació i va expressar que administraran la victòria amb "humilitat, responsabilitat i esperança" i es va declarar "servidor i no salvador" de Catalunya.

Així mateix, acompanyat de la cúpula del partit i de la seva dona, va fer una crida a la mobilització del país perquè el nou Govern necessitarà que tots els catalans "sumin esforços" per construir una "Catalunya millor".

La imatge d'euforia i d'alegria desfermada amb crits de ‘Mas, president!' a l'Hotel Majèstic, des d'on CiU segueix la tradicional nit electoral, contrastava amb la tensió, la decepció i les cares llarges a la seus electorals del PSC i Esquerra. Si la federació nacionalista va ser la gran guanyadora de les eleccions d'ahir, el tripartit va ser el gran derrotat.

Montilla deixarà el lideratge dels socialistes

De fet, CiU dobla en escons al PSC i la patacada dels socialistes catalans és històrica perquè que els 28 diputats obtinguts són el seu pitjor resultat des de la restauració de la democràcia, ja que mai havien tingut menys dels 33 parlamentaris del 1980.

Els socialistes van admetre la derrota des del primer moment i van atribuir la davallada a la crisi econòmica i al desgast de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El president de la Generalitat i candidat del PSC, José Montilla, va anunciar que deixarà de ser el primer secretari del partit en el pròxim congrés, després de les eleccions municipals.

Montilla va reconèixer que caldrà reflexionar sobre els resultats i obrir un "procés de canvi" dins del partit per construir una "alternativa" al nou Govern. El PSC haurà de replantejar el seu projecte polític per "tornar a connectar amb la societat" i buscar els nous lideratges del partit, sense deixar de tenir la vista posada en els comicis municipals de finals de maig.

Els republicans seran el cinquè partit de la Cambra

L'altre gran derrotada de la nit va ser Esquerra, que va perdre més de la meitat dels escons i s'enfonsa com a cinquena força del Parlament amb 10 diputats, els pitjors resultats de la formació des del 1988. El debat dins el partit també serà viu i caldrà tenir en compte la posició del vicepresident del Govern i exlíder del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, després de ser defenestrat i no participar en campanya.

No obstant, el president dels republicans, Joan Puigcercós, va explicar que no està disposat a plegar veles i té intenció de continuar perquè encara hi ha "molt camí per fer". Així mateix, va justificar que la derrota és conseqüència d'una "divisió de l'independentisme i d'una fuga de vot cap a CiU".

De fet, el màxim beneficiat de la polarització de l'electorat independentista va ser Solidaritat Catalana de Joan Laporta, que formarà part del Parlament amb quatre diputats. El líder del partit va defensar que per primera vegada hi haurà un partit a l'hemicicle que vol la independència "de manera immediata" i va reiterar que només donarà suport a CiU si assumeix el "compromís" de proclamar la independència en la pròxima legislatura.

El PP passa a ser la tercera força

L'altre guanyador de la nit va ser el PP. La líder del partit, Alícia Sánchez-Camacho, va dir que els resultats "històrics" del seu partit obren la porta del canvi a tot l'Estat. Els 18 escons obtinguts, mai aconseguits fins ara per la formació, catapulten els populars catalans com a tercera força de la Cambra.

Per contra, Iniciativa va patir un petit retrocés, comparat amb els seus socis de Govern, va perdre 2 diputats i es queda amb 10, seguint com a quarta força, per davant d'ERC. El líder ecosocialista, Joan Herrera, va destacar que "dins de la caiguda", que atribueix a la crisi, la seva formació ha ressistit.

En canvi, Ciutadans ha mantingut els tres diputats de fa quatre anys. El líder del partit, Albert Rivera, va valorar que han crescut a les quatre demarcacions, més del 60% a Lleida, mentre a Girona han duplicat el nombre de vots, a Tarragona han fregat el 3% i a Barcelona han vorejat el 4%, on gairebé obtenen el quart parlamentari. "Ara toca consolidar-se a totes les localitats", va adverir en vista a les eleccions municipals.

Plataforma per Catalunya, a punt de donar la sorpresa


Plataforma per Catalunya, liderada per Josep Anglada, es va quedar a les portes d'entrar al Parlament de Catalunya ja que ha obtingut un 2,42% dels vots i no va aconseguir el 3% necessari per aconseguir representació. Reagrupament Independentista, liderat per Joan Carretero, va tenir un 1,28% del total i, per tant, també va quedar fora de la Cambra.

Malgrat la desafecció cap a la política, ahir la participació va créixer fins al 60%, quatre punts més que en els anteriors comicis de 2006 (56,4%), un augment que va perjudar l'entrada de partits extraparlamentaris.

 
 

Comentaris