L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat la tasca que porta a terme el Govern perquè els catalans puguin decidir el seu futur polític en un referèndum el pròxim 1 d’octubre. “El Govern de Catalunya no recularà, i en defensa de la democràcia, el referèndum es portarà a terme”, ha afirmat Mas aquest dilluns al migdia durant la conferència col·loqui ‘The Catalan path towards self-determination’ organitzada per la Cambridge Union Society. L’expresident ha contrastat la capacitat negociadora del Regne Unit i el Canadà amb els casos d’Escòcia i el Quebec, oposant-ho amb el cas del Govern espanyol. “Enlloc de buscar la manera de persuadir els catalans, com va fer Londres amb els escocesos, forcen els catalans a seguir formant part d’Espanya”, ha assenyalat Artur Mas, que ha denunciat que “el Govern espanyol liderat per Rajoy utilitza la judicialització i les clavegueres de l’Estat en contra dels líders polítics sobiranistes”.
En el seu discurs, Mas ha fet una radiografia la situació política de Catalunya i ha detallat la voluntat del Govern de poder arribar a un acord amb els poders de l’Estat per facilitar el dret a decidir dels catalans. L’expresident ha recordat que “en 18 ocasions diferents” el Govern i el Congrés dels Diputats “ha rebutjat permetre un referèndum o iniciatives polítiques que permetien desencallar les demandes catalanes” i ha apuntat que durant els darrers sis anys l’Estat s’ha caracteritzat pel seu “immobilisme polític”. “No hem rebut cap oferta seriosa, cap proposta d’autogovern, tampoc cap proposta sobre el referèndum”, ha etzibat.
En aquest sentit, l’expresident de la Generalitat ha posat en evidència que l’única resposta per part del Govern Rajoy al repte democràtic català ha estat promoure la judicialització de la política. Artur Mas ha repassat el judici del 9-N, la situació en què es troben cinc membres de la Mesa del Parlament i el de diferents alcaldes i regidors. “Més de 2,3 milions de persones es van rebel·lar pacíficament el 9-N del 2014 i la reacció va ser impulsar un procés judicial per la via penal en contra de tres consellers del meu Govern i contra mi mateix, prohibint-nos concórrer en unes eleccions o ser càrrec públic”, ha explicat Mas.
Sobre la situació que afecta la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa, Mas ha denunciat que “estan sent jutjats per fer la seva feina, per permetre un debat en seu parlamentària, en cap cas per apropiació indeguda o per utilitzar la força”.
L’expresident també s’ha referit a la “guerra bruta” per part del govern de Rajoy i, concretament, ha parlat de l’anomenada ‘Operació Catalunya’. En aquest sentit, l’expresident ha comentat “el president Rajoy semblava estar perfectament informat de tot, perquè aquesta campanya era coordinada pel seu cap de gabinet, Jorge Moragas”. Davant d’aquesta situació de “clar dèficit democràtic propi d’una democràcia occidental”, Mas ha dit que Rajoy “desconeix qui és Montesquieu i també desconeix el concepte de separació de poders”.
Durant el torn de preguntes del col·loqui, l’expresident ha diferenciat el moviment sobiranista català d’altres moviments polítics europeus caracteritzats pel populisme: “Catalunya no és la Pedània; Catalunya vol decidir per raons d’autogovern, de cultura, de com establir relacions amb altres països del món i també per raons econòmiques”, ha sentenciat.
La Cambridge Union Society, coneguda com Cambridge Union, és una societat de debats i a favor de la llibertat d’expressió a Cambridge, al Regne Unit. Amb 70.000 membres arreu del món és l’entitat més gran a l’Universitat de Cambridge, tot i que n’és completament independent per assegurar la llibertat total en els debats. Fundada el 1815, és la societat de debats en funcionament més antiga del món, i ha servit de model per a la fundació de societats similars en d’altres universitats prominents, entre elles Oxford i Yale.
La CUS ha acollit primers ministres britànics (Winston Churchill, Clement Attlee, Margaret Thatcher i John Major); presidents dels Estats Units (Theodore Roosevelt i Ronald Reagan); el primer primer ministre de l’Índia Jawaharlal Nehru; el canceller alemany Helmut Kohl; el primer ministre australià, John Howard; el primer president de l’Iraq democràticament elegit Jalal Talabani, l’últim president de l’era de l’apartheid a Sud-àfrica, Frederik de Klerk, o el líder espiritual del Tibet, Dalai Lama.
