Artur Mas ha estat madurant els últims dies l’estructura del seu primer govern i, finalment, ha decidit que tingui dotze conselleries. Aquesta és un reducció de mínims respecte els seus plantejaments inicials, però li permet complir la promesa de retallar un vint per cent el nombre de departaments. Finalment s’ha decantat per un esquema que li permetrà encaixar totes les peces del trencaclosques. Els condicionants han estat, bàsicament, prioritzar determinades àrees estratègiques, incorporar alguns dels millors i el mantenir un cert equilibri de quotes. Un cop decidida l’estructura, els noms en els que pensa el futur president de la Generalitat i amb els quals treballa les últimes hores significaria que set dels futurs membres del Consell Executiu fossin de Convergència Democràtica, tres d’Unió i dos independents.
A l’entorn de Convergència es parla tant dels que formaran part del nou govern com dels que no hi seran. Ara mateix, i sobretot des de la retirada de David Madí de la primera línia política – i per tant, la seva renuncia a ocupar cap càrrec- ni tant sols els homes més pròxims a Mas tenen un lloc assegurat. A més a més, s’insisteix en la importància de no vestir un sant per desvestir-ne un altre. Per això, des d’abans de guanyar les eleccions, tothom sabia que Lluís Coromines es mantindria al Carrer Còrsega preparant les municipals. Ara també es dóna per fet que Mas demanarà a Felip Puig que es mantingui al capdavant del partit i a Oriol Pujol que s’encarregui de defensar la formació nacionalista al Parlament.
Les coses semblen més clares pel que fa a les conselleries que Mas té previst que ocupin els seus socis d’Unió. Si finalment són tres, els consellers democristians seran Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí i Ramon Espadaler. Mentre Ortega s’incorporaria per primer cop al govern, els altres dos repetirien en el càrrec de conseller.
Pel que fa als conseller independents, són moltes les persones que esperen ser cridades des que Artur Mas va anunciar que faria el govern dels millors. Tot i que es parla de molts noms i els últims dies s’han disparat els rumors, l’únic que sembla clar és que la conselleria de cultura podria anar a parar a mans d’una dona amb una llarga i destacada trajectòria al món universitari.
