Amb ironia, traça i rapidesa. Així es pot definir l’informe de la defensa de Pere Soler, l’exdirector general de la Policia, que ha presentat l’advocat Cristobal Martell. Després de l’exposició fàctica i emotiva d’Olga Tubau en defensa dels uniformats de la causa, Martell ha anat per feina jugant amb perspicàcia amb els fonaments jurídics, els fets, les opinions i les contextualitzacions. D’entrada a pulveritzat el concepte de cosa jutjada utilitzat pel fiscal utilitzar els arguments de la mateixa sentència de Manuel Marchena sobre el procés, que ja advertia que no es podia extrapolar a d’altres casos oberts.
De fet, poca feina ha tingut a valorar la prova. “La meva defensa és modesta perquè la participació del meu client també és modesta, quan no irrellevant”, ha aclarit. Martell ha basat la defensa en destrossar la tipicitat penal de la conducta de Soler que Fiscalia no s’ha encarregat d’argumentar. En aquest sentit, ha qualificat de “conjectura” considerar que Soler va ser escollit per “seduir la tropa” al projecte independentista perquè era un “hooligan agressiu”. “Però aquí jutgem la conducta positiva de Soler i no n’hem trobat cap que se subsumeixi en el tipus penal”, ha reblat.
Però Martell ha estat especialment incisiu en la documental incriminatòria aportada per fiscalia, i no només en aquest procés. Una manera de rebaixar la intencionalitat seriosa del procés polític cap a la independència. “Si l’Enfocats el fa algú a l’empresa privada el fan fora!”, ha situat com a marc mental de la situació. “La Moleskine és una orgia d’un investigador, però és un diari d’un ‘fontaner’ del procés que fa un quadern de bitàcora (…) Pere Soler no hi és, i això que és un who is who”, ha afegit.”Ni a l’Enfocats, ni als comitès estratègics, ni la Moleskine apareix el meu representat”, ha advertit.
Idil·li dels Mossos
L’advocat, després d’unificar els “papers del procés” per desincriminar el seu client, ha encetat una altre argumentari: la poca rellevància del seu paper en el procés i en l’estructura dels Mossos. “No hi ha contingut material per dir que el seu paper fos jurídicament rellevant”, ha indicat. Per a Martell, “no hi ha aportació material per fer-li cap retret penal”. Tampoc per la desobediència, ni tan sols de la interlocutòria que li va comunicar el Tribunal Constitucional.
Martell també ha volgut contextualitzar el paper dels Mossos durant el Primer d’Octubre i el seu paper en la repressió del referèndum. “Els Mossos vivien un idil·li i això potser va condicionar que fossin especialment sensibles als principis de proporcionalitat i no els vingués de gust reprimir, és possible, però això és lluny de ser el que diu la Fiscalia, i el que mai va ser és un engany a la resta de forces policials”, ha conclòs.
