Marisa Castro (Actúa): "És un despropòsit dir que Puigdemont és un exiliat"

La número 4 de la llista del partit de Gaspar Llamazares al Congrés es mostra confiada que PP, Cs i VOX no governaran: "Hi haurà una alternativa segur"

 

Marisa Castro (1946, Mansilla del Páramo, Lleó) és la número 4 d'Actúa al Congrés dels Diputats. Aquest és el partit que lidera l'exdiputat d'Izquierda Unida Gaspar Llamazares, i que ha incorporat a la també exdiputada i reconeguda lluitadora pels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI. Castro ens atén després d'un vermut feminista organitzat per Actúa al Foro de Madrid, on explica que, tot i pertànyer a la plataforma 'La Izquierda Hoy' i anar com a independent a la llista de Llamazares, no té cap diferència amb el programa d'Actúa, "perquè si la tingués no hagués acceptat mai anar a la llista". Assegura formar part del que anomena com a "esquerra transformadora" i per això reclama el vot "de tota aquella gent d'esquerra que està orfe de partit". 

 

Què l'ha portat a acceptar anar a la llista d'Actúa?

Soc política, i tota la meva vida l'he dedicat als altres, que això és ser polític, tenir ganes de canviar la vida de la gent. Sobretot d'aquells que pateixen més i tenen menys. I Gaspar Llamazares és un company de la meva cultura política, amb qui vaig estar al Congrés, és un home molt honest i compromès amb la realitat dels treballadors i treballadores d'aquest país, i també dels col·lectius socials que més pateixen. Ell és un polític, modern, de l'esquerra transformadora i em mereix tot el respecte. A més, em dona totes les garanties que defensarà al Congrés el que podria defensar jo mateixa.

 

Però vostè és independent, no és d'Actúa.

Exacte. Jo pertanyo a un altre col·lectiu d'esquerres que és La Izquierda Hoy, que hem arribat a un acord amb Actúa pel repte electoral, però també més enllà, per reconstruir l'esquerra en un futur.

 

Quines són les principals lluites d'Actúa?

Sobretot la perspectiva de classe, i hem incorporat la perspectiva de gènere i la lluita per la igualtat. Però no només per la igualtat social, sinó també de gènere. Hi ha drets que són maleïts, que de sobte s'aproven i es legisla però que sempre hi ha després un Gallardón esperant per fer-los retrocedir. És una esquerra compromesa amb la cura del planeta i del mediambient. És una esquerra, en definitiva, del segle XXI. Res ens és aliè i tot el que produeix dolor a la societat, falta d'equitat i igualtat està en el nostre univers. Treballarem en tot això des de les institucions i des del carrer.

 

Hi ha el risc d'un govern de la dreta i la ultradreta, amb PP, Ciutadans i VOX.

Aquestes tres dretes que apareixen en l'horitzó no vull que em preocupin fins el 29 d'abril. Crec que aquest govern no serà possible i que hi haurà una alternativa. Nosaltres ens presentem perquè entenem que hi ha un votant de l'esquerra transformadora que està orfe de partit, que no sap a qui votar el 28 d'abril, i jo em vull dirigir a aquesta gent.

 

Sí, però des que VOX va tenir uns resultats imprevisibles Andalusia ha agafat encara més protagonisme i l'opció d'un govern on hi siguin no es pot descartar.

No puc negar que em preocupi, ni com a feminista ni com a dona d'esquerres. Però fins el dia 29 seguiré creient que no guanyaran les eleccions. Necessito ànims per fer la campanya i per convèncer la gent que ens voti a nosaltres, que som realment una opció valuosa que necessita a tots els votants d'esquerra que busquen partit.

 

Què proposa Actúa per solucionar el conflicte amb Catalunya?

No estem a favor del dret a l'autodeterminació. Nosaltres defensem els drets dels ciutadans, no dels territoris. Però som una esquerra amable, compromesa amb el diàleg i la negociació. Tenim el propòsit de trobar un encaix per a Catalunya i buscar solucions polítiques a aquest problema.

 

 

Però el cert és que hi ha gent a la presó i a l'exili...

Crec que no hi ha ningú a l'exili, hi ha pròfugs. L'exili és una altra cosa. Jo vinc d'una família d'exiliats, que encara continuen a Mèxic. Em sembla que dir que Puigdemont, i els que estan amb ell, són exiliats, és un despropòsit. I hi ha polítics presos. Lamentablement. Però és perquè no hi ha hagut capacitat de diàleg ni de negociació.

 

Les polítiques que estan a la presó i a l'exili es queixen que es parla molt dels homes i molt poc d'elles.

Tenen raó. Però és que el masclisme també es troba als mitjans de comunicació. En aquestes eleccions no hi ha cap candidatura encapçalada per una dona.

 

Tampoc la seva...

Ja, l'encapçala Gaspar Llamazares. Les dones encara tenim un dèficit brutal en la consideració masculina, i mai ens veuen suficientment preparades ni intel·ligents per posar-nos de número u o a dirigir. I lamento això que els està passant a les preses i a les dones que estan fora d'Espanya com a conseqüència del procés. Tenen dret a ser visibles com ho són els homes, però també està en les seves files la possibilitat de remeiar-ho, perquè els que surten parlant des de la presó també són homes, i bé que podrien haver decidit que parlés alguna dona. Em sap greu, perquè en el meu univers com a feminista estan totes les dones, també les del procés.

 

Comentaris