Pozueta (mare d'Altsasu): "Dir-nos que estem en un estat de dret és riure's a la nostra cara"

'El món' parla amb Bel Pozueta i recull la indignació dels famliars dels nois condemnats a gairebé nou anys de presó per una baralla amb guàrdies civils fora de servei

El Tribunal Suprem ha rebaixat els anys de presó als nois d’Altsasu condemnats per una baralla en un bar amb agents de la Guàrdia Civil que en el moment dels fets no estaven de permís. La reducció però, de 12 a 8,5 anys, no és una mesura que els familiars hagin rebut amb especial alleugeriment, tenint en compte que continuen considerant desproporcionades les penes per uns fets que van acabar amb un turmell trencat. Bel Pozueta, la mare d’un dels condemnats, Adur Ramírez, atén ‘El Món’ el dia després de confirmar-se la reducció de pena.

La decisió del Suprem acaba d’esgotar totes les existències d’esperança de justícia que poguessin tenir?

Les existències d’esperança de justícia ja fa temps que van desaparèixer perquè la justícia ja no existeix en aquest cas. Sí que hem tingut esperança per intentar almenys finalitzar o posar límit a aquesta barbaritat. I això és el que no s’ha aconseguit fins ara amb aquesta sentència ferma, però això no treu que continuem lluitant amb empeny, dignitat i una clara noció de que no es pot permetre això en una societat que es digui democràtica.

Quins són els següents passos?

Fem una crida a la mobilització, hem convocat una marxa i una concentració el 26 d’octubre a l’esplanada de l’Audiència de Navarra. Durant tot el mes de novembre hi haurà diferents actes per recordar que alguns dels nostres fills porten tres anys a la presó i per recordar també la denúncia d’aquesta barbàrie. En l’àmbit jurídic els advocats estan estudiant la sentència i és gairebé probable que es faci un recurs davant del Tribunal Suprem.

Tot aquest procés els deu estar suposant una despesa important... És un aspecte que poc es comenta.

En aquests tres anys hem gastat molts diners, tant pel que suposa tenir un fill a la presó perquè a la presó tot el que es fa es paga si vols tenir un mínim de vida, molta gent no disposa d’això i viu d’una manera mísera i no digna. Per una altra part, tots els viatges que hem hagut de fer a les presons a més de 400 quilòmetres de casa. Després la part de la condemna, a part de les condemnes de presó hi havia la condemna econòmica de més de 100.000 euros que rebran les persones que es diuen víctimes. Hi ha persones que rebran molts milers d’euros per un dany psicològic que ningú ha pogut concretar. I per un turmell trencat també es rebran milers d’euros. Aquí hi ha una part econòmica d’un benefici del qual poc i que és indignant, però els nostres fills també hauran de fer-hi front. Després està la part d’inhabilitació. Alguns dels nostres fills estan estudiant per a professions que es poden desenvolupar a l’administració i la inhabilitació comportarà que durant molts anys no podran presentar-se ni a oposicions ni treballar.

Isabel Pozueta, portaveu de les mares d'Altsasu

Isabel Pozueta, portaveu de les mares d'Altsasu (JOAN ANTONI GUERRERO)

 

Defenseu que tot això passa per motius ideològics.

Sense cap mena de dubte. Més que mai podem afirmar això. Durant aquest procés hem escoltat molt que estem en un estat de dret en el qual s’ha de respectar la separació de poders. Escoltar això en el nostre cas és riure’s a la nostra cara. El nostre cas s’ha creat per un interès polític i s’ha tancat d’aquesta manera per un interès polític. Quan no hi ha proporcionalitat hi ha venjança.

El paral·lelisme amb Catalunya és important. El cas d’Altsasu ha de fer perdre tota esperança de justícia en el cas català?

No sé si és un avís per a navegants. Espero que no sigui així. El que voldríem és que la societat catalana pogués viure la seva vida i futur amb felicitat i tranquil·litat, però veient el que hem viscut i rebut nosaltres... el nostre cas i el de Catalunya és de manual. S’estan seguint els mateixos punts. Algú està aplicant el mateix manual. I això no és parlar per parlar. Recordo quan vam estar a Estrasburg explicant el nostre cas fa dos anys, era l’inici aleshores del cas català i explicàvem el que havíem viscut durant un any i hi havia familiars que sortien de la sala del Parlament Europeu perquè no podien suportar escoltar el que els estàvem explicant. Era el mateix que estaven vivint i era com explicar-los el que els passaria i el que els hi ha passat. Espero que el cas agafi uns altres camins però la tossuda realitat ens mostra que per part del govern espanyol no hi ha una resposta que ofereixi un futur amb llibertat. Voldria creure que estem en una democràcia i en un estat de dret però aquests tres anys m’estan confirmant més que mai que això de democràcia té molt poc.

 

Comentaris (4)
Josep el rebel Fa 4 mesos
Xe "Estat de dret" amb la Constitució neofranquista, no gràcies.
No desespere, seguro que les dan la Creu de Sant Jordi. Fa 4 mesos
Sobre todo si se juntan una docena de padres y pegar una paliza a otro par de guardias civiles, en pro de la libertad, la separación de poderes y los derechos humanos.
Altsasu Fa 4 mesos
Aquesta pena per una trista pallissa ? Per aquest preu potser hi hauria " d'entrar " alguna cosa més , no ? La creu de Sant Jordi !a demanaria per a tu , gravada al foc però.
joan Fa 4 mesos
El problema que tenim en aquest estat feixista de merda és que hi ha púrria com tu que els aplaudeix.
Els juristes de la Suprema endollada Fa 4 mesos
amb les seves escandaloses injustícies i sentències polítiques han deformat i pervertit la JUSTÍCIA i enfaixat i buidat la CONSTITUCIÓ. Per cert, els fatxosos que s'autodefineixen com costitucionalistes a quina constitució es refereixen?
Clara Fa 4 mesos
Espanya país dictador podrit mafios represor franquista borbònic