Marco Puppini, historiador: "Encarar els problemes polítics per la via judicial és antidemocràtic"

L’historiador italià considera que una sentència dura contra els líders del procés retrauria Espanya a “un passat de cap manera desitjable”

Marco Puppini (Udine, 1951) és vicepresident de l’Associació Italiana de Combatents Voluntaris Antifeixistes d’Espanya i membre del Comitè de Redacció de la Revista “Spagna Contemporanea”. Ha estat docent d’Història d’Espanya Contemporània a la Universitat de Trieste i és autor de diversos textos, traduïts al català, eslovè, castellà i francès sobre la participació italiana a la Guerra Civil Espanyola.

Aquest any s’escau el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola. A Itàlia han estat organitzades per l’AICVAS diverses iniciatives, entre les quals, la publicació i/o la participació a la publicació, per part seva, d’alguns llibres, com ara el recentíssim “Garibaldini di Spagna. La storia della XII Brigata internazionale” o la realització d’una base de dades amb noms i documentació de milers de voluntaris italians antifeixistes. També ha  produït un web documental, “la Lunga Resistenza”, i el film “I primi saranno gli ultimi”, dedicats als últims voluntaris republicans a la Guerra Civil Espanyola. L’AICVAS ha contribuït també a la realització d’una exposició fotogràfica: “La Catalogna bombardata” Passats més de vuitanta anys, és un tema que encara mereix ser estudiat i aprofundit?

Sí, sens dubte. Desgraciadament ens trobem en un moment històric que observa l’avenç perillós de forces polítiques que es basen en una visió racista, classista (en el sentit de privilegiar les classes més riques) i nacionalista de les societats de tot Europa. Forces que creixen gràcies a una gran campanya mediàtica i propagandística que intenta canviar la memòria històrica, les referències a la identitat cultural i civil, tant a Itàlia com a Europa, revaloritzant el feixisme i el nacionalisme més reaccionari. Per això, a més a més de defensar la memòria, sotmesa sovint a campanyes degradants, dels que combateren a Espanya ara fa més de vuitanta anys per la llibertat i la justícia, l’AICVAS s’ha compromès a treballar sobre la Història i la memòria que considerem indispensables des del punt de vista cultural, polític i d’identitat cívica. Complint aquest compromís, l’Associació pot jugar un paper important respecte a altres associacions italianes que es mouen en nom dels mateixos valors, perquè l’experiència de la que ha nascut ha estat i és eminentment europea, internacional.

Quina opinió li mereix la situació a Catalunya aquests últims vint mesos?

Parlaré a títol personal ja que la meva opinió no involucra l’AICVAS, que ha decidit fer una operació d’informació i coneixement de tots aquests temes sense assolir al respecte una posició oficial. Ningú no pot prescindir  dels anys viscuts a Espanya precedents a la proclamació unilateral d’independència de Catalunya. Han estat els anys de la bombolla de la construcció i dels desnonaments, que han posat en evidència les contradiccions d’un determinat tipus de desenvolupament econòmic, els escàndols financers que han trasbalsat tant els partits nacionals com els catalans, i  la repressió contra els moviments populars i en especial el dels indignats. Han estat anys que han posat de relleu els límits profunds de les classes dirigents espanyoles i catalanes. La proclamació de la independència de Catalunya i la reacció arrogant i repressiva del llavors govern espanyol han estat l’últim acte de dues classes dirigents, la nacional espanyola i “l’autonòmica” catalana, profundament inadequades. L’única solució positiva que veig és la política, un canvi profund, un punt d’inflexió política del govern nacional que sàpiga no tan sols donar una resposta als problemes socials i econòmics de Catalunya sinó rellançar i saber donar un futur a l’Estat de les autonomies.

Sembla que Europa, davant de tot això, s’ha girat d’esquena...

L’UE ha ignorat a consciència la crida dels independentistes i diversos líders s’han pronunciat en contra perquè ha canviat una fase històrica. Des de la caiguda del Mur de Berlín, i sobretot des de la dissolució de Iugoslàvia, en mig de guerres i tragèdies de tot tipus, la UE ha sostingut totes les reivindicacions dels anomenats nacionalismes perifèrics. El punt conclusiu va ser el reconeixement de la independència de Kosovo per part de la Cort Internacional de Justícia l’any 2010 (com és sabut Espanya no la reconegué). La independència de Catalunya, en canvi, toca directament un estat membre de la UE, toca equilibris que no es volen alterar perquè serien desestabilitzadors. Per tot això, segons el meu parer, Europa no ha intervingut en suport de les tesis dels independentistes, com segurament algú s’esperava, i ha deixat que Rajoy afrontés el problema amb les porres de la Guardia Civil. La política de l’UE no ha estat moguda per ideals, (sempre útils en qualsevol situació) sinó per estratègies polítiques i econòmiques molt concretes projectades per desestabilitzar països de l’Est europeu a fi de penetrar econòmica i políticament en aquella àrea. Malgrat tot, alguns països que afavoreixen moviments independentistes han acollit alguns exiliats catalans.

Recentment s’ha conclòs a Madrid el judici als membres del Govern català i a líders de la societat civil, empresonats preventivament a causa del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La Fiscalia demana penes molt dures. Què espera d’aquesta Sentència?

Més aviat et diré què desitjo, no el que veig a venir. Considerar el que ha passat com un delicte de rebel·lió i sedició és evidentment una mesura repressiva sense gairebé cap fonament jurídic, tenint en compte que no hi ha hagut cap temptativa d’enderrocament violent del sistema estatal. Encarar amb tribunals i dures condemnes, per la via judicial, els problemes polítics és un mètode antidemocràtic capaç de  crear perillosos precedents. Amb això no vull dir que sigui favorable a la independència, que tanmateix no resoldria els problemes catalans. Prefereixo pensar amb sancions per actes de desobediència civil, no sentències que corren el risc de portar Espanya per un camí que la reportaria cap enrere envers un passat de cap manera desitjable.

marco puppini

L'historiador Marco Puppini 

Creu que el nou govern espanyol estarà en condicions d’alguna manera de desbloquejar la situació?

Em sembla que el nou govern trigarà a constituir-se. Crec que el problema de Catalunya no es resoldrà amb la independència sinó amb un canvi polític real de tota Espanya.

 

Mentrestant a Barcelona, Ada Colau que va quedar segona a les eleccions municipals per darrera del candidat d’ERC, ha estat reelegida alcaldessa gràcies als vots determinants de Manuel Valls, en una mena de pacte anti-independentista.

Trobo positiva l’obra d’Ada Colau. Malgrat el foc creuat contra ella, sigui dels independentistes com dels nacionalistes espanyols, ha portat a terme un bon treball. En aquest cas ha fet el que ha pogut per romandre al seu lloc. Ara bé, el difícil ve ara: com gestionar el pacte amb Valls sense cedir a les seves inevitables exigències i xantatges?

Què en pensa del resultat de les recents eleccions europees a Catalunya i a Espanya? A dia d’avui els electes Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comin no han aconseguit encara entrar al Parlament...

Això és un problema important. Els líders independentistes que has anomenat han rebut un vot popular, son representants del poble. Per això penso que seria útil que entressin al Parlament, perquè la democràcia és justament això. Altrament, una part important de l’opinió pública a Catalunya es trobaria sense representació.

El preocupa l’avenç de les forces d’extrema dreta a Europa?

I tant que em preocupa! I molt! Malauradament les majories que han governat fins ara Europa i que amb dificultats han obtingut la majoria al nou Parlament europeu, han fet molts errors. L’anomenada “política d’austeritat” i la falta de coordinació de les diferents polítiques nacionals respecte al tema de l’emigració, han afavorit l’emergència de les forces d’extrema dreta. També en aquest cas espero un canvi polític general, encara que, desgraciadament, no hi vegi cap senyal.

 

 

 

Comentaris