Manuel Marchena i la seva sala ha estimat el recurs d’apel·lació de la Fiscalia i ha revocat la sentència de 28 d’abril de 2020, del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 3 de Lleida, que va aprovar l’aplicació de el règim de l’article 100.2 del Reglament penitenciari a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó per delicte de sedició. D’aquesta manera, Forcadell no podrà sortir diàriament de la presó i tot apunta que el règim de tercer grau, també serà revocat.
En la seva interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, el Suprem denega l’aplicació a Forcadell d’aquest règim flexible, proposat al febrer per la junta de tractament de la presó de Mas d’Enric. La Sala considera que no existeix cap connexió entre el programa de tractament aprovat, -tasques de voluntariat i acompanyament a familiar fora de la presó-, i el procés de reinserció de Forcadell relacionada amb el delicte comès. Així conclou que l’argument per justificar el 100.2 fa “injustificable” aquest règim de semillibertat “de facto” de què gaudiria abans d’haver complert ni una quarta part de la condemna . En aquest marc, conclouen que la “pena imposada va ser proporcionada i la sentència no ha de ser reinterpretada”.
La interlocutòria de la Sala, en primer lloc, tanca la controvèrsia sobre l’òrgan competent per a conèixer dels recursos d’apel·lació contra les decisions de l’administració penitenciària que impliquin l’aplicació de el règim previst a l’article 100.2 de l’Règim Penitenciari. En aquest determina, que la sala és competent com a tribunal sentenciador.
Res de reinterpretar
La Sala es mostra molt contundent contra el model de reinserció de Catalunya i no amaga el seu malestar per les decisions de les Juntes de Tractament. “La nostra sentència no ha de ser revisada de manera permanent”, remarquen. Un avís a navegants tant als presos, com als Jutjats de Vigilància Penitenciària. Segons afirmen en la resolució “en els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica”. “La seva detinguda lectura descarta qualsevol fallida de el principi de proporcionalitat”, es vanten els magistrats.
En aquesta línia, els magistrats insisteixen que la sentència “posa de manifest una idea clau de la qual no pot prescindir”. “I és que la senyora Forcadell no va ser condemnada per perseguir la independència de Catalunya”, subratlla. “La senyora Forcadell no va ser condemnada per la seva ideologia independentista”, destaquen els togats.
Un tercer grau encobert
La Sala compra del tot la tesi de la Fiscalia i sentencia que l’article 100.2 no pot “amagar” excarceracions pròpies del tercer grau. Considera que el 100.2 és “l’aplicació d’un règim de semillibertat que no té res a veure amb la funció resocialitzadora que és pròpia de les penes privatives de llibertat”. “La durada de la pena no és un placet per anticipar, quan no procedeix, l’aplicació del tercer grau o de les previsions del 100.2”, esmenen.
