Marchena defensava en un llibre la tesi de Boye sobre la immunitat europea

L’advocat de Puigdemont aporta més al·legacions al recurs contra el suplicatori

“Davant tal panorama, tenen raó qui, invocant la consolidada jurisprudència sobre el caràcter restrictiu de tota prerrogativa ratione personae, conclouen la necessitat d’atribuir el coneixement de les causes contra diputats europeus al jutge competent d’acord a les normes generals que sobre competència estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal, excloent l’aplicació dels articles 71 de la Constitució Espanyola i 57.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial”. Aquesta podria ser perfectament, part d’un al·legat de l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, en el recurs de reforma contra el suplicatori. Però la sorpresa és que està escrit per Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem, en un manual de processal penal editat pel Consell General del Poder Judicial, l’abril de 1994.

 

De fet, és un argument diametralment oposat al criteri que actualment Marchena i Pablo Llarena, instructor, estan utilitzant per reclamar el suplicatori al Parlament europeu i que alhora comparteix amb la defensa del president Puigdemont. Fins i tot, arriba a argüir la necessitat de demanar una qüestió prejudicial a Luxemburg. El llibre s’ha incorporat al recurs de reforma, al que ha tingut accés El Món, contra el suplicatori en entendre, igual que el lletrat Boye, que no és gens clar que el Suprem sigui competent per processar un eurodiputat. Marchena doncs aliat inesperat de Boye en el recurs contra Llarena.

 

Concretament, Marchena escrivia en el llibre Cuestiones de Derecho Procesal Penal, dirigit i coordinat pel Magistrat Juan Saavedra Ruix i editat pel Consell General de Poder Judicial, l’abril de 1994. En aquest manual, Marchena hi aportava la seva visió com especialista sobre el triangle entre immunitat, inviolabilitat i aforament i admetia que no estava gens clar si l’aforament al Tribunal Suprem previst pels diputats i senadors  també era extensiu als parlamentaris europeus. De fet, Marchena intenta respondre a la pregunta “Qui ha de reputar-se autoritat competent als efectes d’instar l’autorització precisa per la inculpació o processament del parlamentari europeu?”.

 

Una pregunta que es formula en admetre el mateix magistrat, aleshores fiscal, de “si l’equiparació que en matèria d’immunitat estableix l’article 10 del protocol entre diputats del Parlament europeu i el nacional es fa extensiu a l’aforament”. Marchena entenia llavors que la resposta es trobava “condicionada per la concepció que es propugni en torn la naturalesa de l’aforament”. “Si es considera una manifestació d’immunitat lligada a aquesta de manera inseparable o si, per contra, s’entèn amb una autonomia conceptual pròpia. I afirma: “Ja es va posar de manifest supra com el nostre ordenament ofereix nombroses mostres d’inviolabilitat i immunitat sense el correlatiu aforament”.

 

 

En el mateix sentit, l’actual president penal del Suprem admetia que “el tema no deixa de ser, per descomptat, incert, més la identitat funcional advertible entre els components d’ambdòs òrgans parlamentaris faria aconsellable una interpretació extensiva, no ja de l’aforament -que en seria la conseqüència-, sinó del sentit mateix de la immunitat al que es refereix l’article 10 del Protocol”. En aquest sentit, en el manual refresca una interlocutòria -que no sentència- del Suprem de 18 de novembre de 1991 que va declarar la pròpia competència pel coneixement de la querella interposada pel Ministeri fiscal contra un parlamentari europeu.

 

Ara bé, Marchena assegurava que amb aquesta interlocutòria no n’hi havia prou per la “parquedat del raonament de l’alt tribunal no deixa de ser significativa, que evidencia una argumentació més aviat implícita i, per descomptat, impròpia d’un afer sobre el que tants dubtes convergeixen”. És precisament en aquest concepte, on el lletrat de Puigdemont i Antoni Comín s’aferra per demanar la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i amb el que amplia el recurs de reforma contra el suplicatori. Boye, en el seu escrit, remarca que si en aquest cas “convergeixen tants dubtes”, com assevera Marchena, és un “cas obvi que porta indefectiblement al plantejament d’una qüestió prejudicial”. En cas, contrari argüeix que suposaria una “vulneració manifesta dels drets a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties així com a un jutge predeterminat per llei”.

 

 

Comentaris (6)
ave-maría Fa 10 dies
Hauríem de contribuir a ajudar l'editor que vulgui fer una edició especial i actual d'aquest escrit del tio Marchena!. Èxit assegurat !!!!
Ehem Fa 11 dies
El tot s'hi val i el joc brut i pudent de la justícia espanyola en nom d'Espanya, té un límit, com tot. Des de Madrid pensaven que amb el 155 i la revenja contra els presoners polítics, esporuguiria l'independentisme. Tot el contrari, el torcebraç entre Espanya una i l'independentisme fa que cada dia la cúpula judicial espanyola hereva del TOP, faci més el ridícul i i hagi de fer equilibris que com més va més els empenyen vers el precipici de la vergonya internacional.
Lo estripat. Fa 11 dies
Si immunitat no es impunitat que hi fan MariaNo Rajoy i cía al Carrer i no a la garjola ?
ESCARLATA Fa 11 dies
EN ESTADOS UNIDOS ANTONIO BANDERAS ES CONSIDERADO UNA PERSONA DE COLOR...CARLES PUIGDEMONT TAMBIEN .
Pol Fa 11 dies
Resta encara més palès que per a l'estat espanyol i llurs aparells els presoners polítics son part d'una "causa general" contra l'independentisme i a favor de la unitat d'Espanya (una "unitat"que paradoxalment perd territori des de l'any 1587). La cúpula de la justícia espanyola és capaç de contradir-se i fer el ridícul, per la unitat d'Espanya.
FartDelsEspanyols Fa 11 dies
En Marchena escrivia tot això anys abans de declarar la guerra als Catalans. Els Espanyols varen declarar la guerra als Catalans el 2010 i en Marchena fa ara el que hom fa en periode de guerra: tot s'hi val. Les garrotades als votants l'1-O foren només l'aperitiu dels Espanyols. Allò que els vindria de gust a aquesta raça de salvatges és afusellar-nos tots.