Nova bufetada del Tribunal Constitucional als drets dels presos polítics només compensada per tres vots particulars. Concretament, el Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara d’Oriol Junqueras presentat contra la decisió del Tribunal Suprem del 14 de març de denegar-li la concessió d’un permís de sortida d’un centre penitenciari per assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya convocada pel 17 de gener de 2018. Però tres vots particulars consideren, en canvi, que s’han vulnerat els seus drets polítics. De la mateixa manera, que ho van creure amb Jordi Sànchez, en el mateix cas.
De la sentència n’ha estat ponent, el magistrat Juan Antonio Xiol Ríos que alhora ha emès un vot particular. La resolució considera que la decisió de Pablo Llarena de no permetre anar a la cambra catalana, no han vulnerat el seu dret a exercir les funcions representatives amb els requisits legals i constitucionals, en relació amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants (art. 23.1 CE). El Tribunal també assenyala que “els òrgans judicials han ponderat de manera constitucionalment adequada la concurrència de dades objectives i constatables que permet fonamentar l’existència d’un risc rellevant de reiteració delictiva”.
La sentència compta amb el vot particular formulat pels magistrats Juan Antonio Xio Rius i Fernando Valdés Dal-Ré i la magistrada María Luisa Balaguer Callejón. Consideren que hagués estat procedent estimar l’empara i anul·lar les resolucions impugnades en no haver realitzat el Tribunal Suprem un adequat “judici de proporcionalitat” en relació amb la incidència que sobre el dret de participació i representació política tenia la denegació de la sortida de centre penitenciari.
De fet, en relació amb els aldarulls violents que feien referència les resolucions “s’adverteix que no sembla haver-se ponderat de manera adequada que en el moment temporal en que es preveïa la sortida de centre penitenciari, el demandant ja no ostentava cap càrrec executiu a la Generalitat”. A més, “persistia encara l’aplicació de l’art. 155 CE, que va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2017 i s’estenia fins a la conformació d’un nou Govern de la Generalitat de Catalunya “.
A més, pel que fa als riscos que es podien derivar del trasllat d’Oriol Junqueras “cal conèixer la possibilitat de ponderar l’adopció d’altres possibles mesures alternatives o complementàries capaços d’evitar o disminuir aquests riscos”. És més, aquestes mesures podien ser revocades en qualsevol moment si, un cop autoritzat el desplaçament, sorgien indicis objectius d’una actualització de el risc d’alteració de l’ordre públic constitucional.
