Part del vot particular de la sentència
“Supremacisme”. Aquest és el nou concepte des del Tribunal Constitucional per carregar contra Catalunya, les seves institucions i, en especial, un dels elements claus de la societat catalana: el dret civil català. Aquest és l’argument del magistrat del TC, Andrés Ollero, diputat del PP durant 17 anys, per argumentar el seu vot particular en la sentència de 13 de novembre d’enguany -difosa avui- al recurs de l’Estat contra el Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i contractes.
El magistrat mostra desacomplexadament el seu enuig per la decisió de la majoria del Tribunal de tombar el recurs del govern espanyol i només estimar la inconstitucional d’un article -de 100 que té la llei- sobre una qüestió menor arran de la competència dels notaris. Ollero recorda que ja va emetre un altre vot particular en circumstàncies similars amb la frase “qui avisa no és traïdor”. L’exdiputat popular acusa al Constitucional de permetre un “codi civil paral·lel recrescut” i d’utilitzar un “aire darwinista” per justificar la condescendència del tribunal amb el dret civil català.
Si bé el magistrat considera que s’ha de preservar el dret civil “preconstitucional” català gairebé amb un caire folklòric dispara amb bala contra la permissivitat del Tribunal amb la seva expansió. “Des d’aquesta prespectiva”, escriu Ollero al seu vot particular, “considero una aportació positiva de la nostra constitució haver fet costat a la presència excepcional de vestigis de dret foral i especial que lògicament hauria de fer-la sentir més seva als entusiastes de les lleis velles”. “Al cap i a la fi”, prosegueix, “ com andalús també em nodreixo del meu Volkgeist i agraeixo veure’l respectat”. I conclou: “Al que no em presto és a sotmetre’m a supremacismes de qui- a aquestes alçades- se senten humiliats si se’ls tracta con su fossin iguals a la resta. Galícia i València s’han hagut de conformar amb menys”.
Ollero no acaba aquí la seva crítica voraç a la sentència. En les seves deu pàgines també retreu als seus companys que hagin “malentès” la competència exclusiva de l’Estat en matèria de dret civil contractual i l’hagin convertida en “competència compartida”. De fet, assegura que “el TC dóna a entendre que la Generalitat de Catalunya està autoritzada per aprovar un Codi Civil complert, desplaçant plenamnet la legislació civil estatal”. En aquesta línia, acorda que “caldria admetre amb tota claredat que la legislació vil estatat despareixeria virtualment a totes les autonomies que tinguin una mínima tradició foral”. En aquest sentit, el magistrat s’esvera perquè entèn que les “poques peculiaritats forals en matèria de contractes de Catalunya puguin fundar la creació de tot un sistema català d’obligacions i contractes, que desplaci el Codi Civil i el de Comerç”.
