López Garrido: "La sentència és correcta, ni el TC ni Estrasburg no intervindran"

L’artífex de la modificació penal del delicte de rebel·lió creu que una condemna per aquest delicte “hauria reforçat l’extrema dreta i l’independentisme extrem”

El catedràtic de Dret Constitucional, exdiputat del PSOE i artífex de la modificació del codi penal per requerir violència en rebel·lió, Diego López Garrido, considera que la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders independentistes a penes de presó entre 9 i 13 anys pel delicte de sedició “està correctament argumentada pel tribunal”. En declaracions a El Món, considera que “el més important de la sentència és que no hi ha condemna per rebel·lió, perquè ens hi jugàvem molt. Hauria estat un cop duríssim perquè en sortirien reforçats els extrems, l’extrema dreta i l’independentisme extrem, i a més, com a jurista estava convençut que no existia rebel·lió. D’haver-hi hagut cap risc que Catalunya se segregués d’Espanya, o d’insurrecció massiva, s’hauria decretat l’estat de setge”.

Ara bé, López Garrido creu que el delicte de sedició és evident en el cas dels independentistes catalans: “El 20-S va ser una sedició de manual, encoratjada per tots els condemnats, i per tant, les penes són les que corresponen”. Al seu entendre, l’independentisme no pot defensar en cap cas que el tribunal que presideix Marchena hagi fet una sentència política: “És una sentència correcta i argumentada per un tribunal independent. Els fets i les proves es van donar el 20-S al departament d’Economia, amb un assetjament clar a la secretària judicial que vetllava els registres”.

registre a la conselleria d'Economia el 20 de setembre

Registre a la conselleria d'Economia el 20-S. Joan Antoni Guerrero

L’exdiputat del PSOE i jurista també assenyala que “no hi ha presos polítics perquè no es persegueix ningú per les seves idees, perquè si no, hi hauria tres milions de persones a la presó”, i remarca que “s’ha interpretat correctament el Codi Penal”, En aquest sentit, Diego López Garrido vaticina que “ni el Tribunal Constitucional ni Estrasburg no atendran els recursos dels condemnats, perquè no es vulnera cap dret. La independència de la justícia no es posa en entredit en cap cas, tampoc si hi hagués hagut rebel·lió. Espanya és un Estat de dret i els jutges del Suprem són totalment independents del poder executiu”, conclou.

 

Finalment, preguntat per un possible indult, és clar: “Si hi hagués hagut condemna per rebel·lió, potser es podria plantejar, però per una sedició que és de manual? No. De fet, jo sóc anti-indults en general, és una figura de l’antic règim”.

 

Comentaris