Diego López Garrido (Madrid, 1947) és catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Castella La Manxa. Va començar la seva carrera amb Izquierda Unida, en representació del qual va participar en la reforma de l’article del codi penal espanyol sobre rebel·lió l’any 1995. A instàncies del PNB, va incloure la necessitat de violència per tal que un intent d’independència es pogués considerar rebel·lió. Anys després va deixar IU per sumar-se al PSOE, i des de les files socialistes va ser secretari d’Estat per la UE durant el govern de Zapatero, i fins el 2016 ha estat diputat al Congrés espanyol. Conversa amb El Món i explica que la decisió d’Alemanya hauria de fer modificar l’auto de processament al jutge Llarena, del qual en defensa la seva independència. I creu que hi ha indicis que els Jordis són culpables de rebel·lió.
L’ha sorprès, la decisió de la justícia alemanya de tombar el delicte de rebel·lió en el cas del president Puigdemont?
No, personalment, m’imaginava que la justícia alemanya no acceptaria el delicte de rebel·lió, però no esperava que fos una decisió tan ràpida. La justícia alemanya s’ha preguntat si els fets que relata el jutge espanyol en l’auto de processament es corresponen o no amb allò que a Alemanya es considera alta traïció. I arriba a la conclusió que en cap cas, perquè és molt obvi que no apareix una violència de prou entitat com per posar en risc el sistema democràtic constitucional espanyol.
M’ha sorprès la rapidesa amb què s’ha descartat aquest delicte, perquè tenien dos mesos de termini, però el cert és que havia de prendre una mesura cautelar, si Puigdemont quedava en llibertat mentre no hi ha una resolució final o si el mantenia en presó preventiva. El tribunal ha anat a l’entitat dels delictes, i en descartar la rebel·lió i quedar com a hipòtesi només la malversació, ja no s’aprecia tant risc de fuga.
Com a redactor d’aquest article, en què vostè va remarcar la condició necessària de violència, considera que la decisió de la justícia alemanya és una bona notícia per al sistema judicial en general i per a la democràcia espanyola, en tant que s’aplica correctament el codi penal?
És un delicte molt greu i al meu entendre, incorrectament qualificat pel jutge Llarena. En aquest sentit, estic d’acord amb allò que ha dit el tribunal alemany. Però hi ha una cosa molt important que diu el tribunal alemany i que els independentistes volen amagar.
Expliqui-ho vostè.
La justícia alemanya també ha hagut de decidir si era una extradició política, perquè si ho era, no hi havia extradició sota cap concepte, perquè és una de les normes sobre extradició, i el tribunal ha deixat molt clar que si Puigdemont torna a Espanya, no serà víctima de persecució política, contra allò que la defensa de Puigdemont esgrimia. Ni judicis injustos ni presos polítics, tot això ho ha tombat la justícia alemanya. Espanya és un Estat de dret amb jutges independents i sense persecució política. És molt important explicar això, perquè l’independentisme ho amaga.
I a què atribueix que hi hagi 9 persones empresonades preventivament acusades de rebel·lió, que vostè diu que no s’ha produït? És només un error de qualificació del jutge totalment neta de qualsevol interferència política?
És una interpretació que fa el jutge Llarena. És un jutge, contra la decisió del qual es poden presentar recursos, i a aquestes persones les jutjarà el Tribunal Suprem, i es poden presentar recursos al Constitucional i després al Tribunal Europeu de Drets Humans. El sistema judicial espanyol és molt garantista, estem parlant de la interpretació d’un jutge, al meu entendre, errònia, però ho fa amb completa independència, perquè el jutge Llarena és un jutge independent, que no té res a veure amb el govern espanyol. Per això no entenc que es parli de “cop al govern espanyol” després de la decisió alemanya.
D’entrada, el govern espanyol, per boca de Santamaría, va dir que gràcies al PP s’havia escapçat la cúpula independentista, empresonada. No li sembla una interferència?
El govern espanyol no té res a veure amb tot això! És només la decisió del jutge Llarena. El govern ni s’ha pronunciat ni pot pronunciar-se. Al meu entendre, Llarena ha forçat la interpretació del delicte de rebel·lió, però sense que hagi rebut cap directriu política. I ho argumenta molt, no es pot dir que sigui una decisió no argumentada ni en la forma ni en el fons.
Si ha tingut ocasió de llegir l’auto de processament del jutge Llarena, considera que és una argumentació estrictament jurídica? Molts juristes d’arreu de l’Estat alerten que el text sobrepassa de llarg l’àmbit jurídic i entra en la ideologia dels processats.
No hi ha cap element d’interpretació política, en absolut. No hi ha cap objectiu polític, el jutge Llarena decideix en dret, perquè és un jutge independent, al qual no se’l pot moure de la cadira perquè és inamovible. Fa una interpretació que el tribunal alemany i jo mateix no compartim, però és una interpretació jurídica absolutament polida. En qualsevol cas, els empresonats encara no han estat jutjats i es troben en presó preventiva. I Llarena no formarà part del tribunal que els jutjarà.
En un judici cal demostrar els delictes imputats, i això inclou la violència que s’atribueix als nou empresonats. Però quin efecte creu que pot tenir en aquests judicis la decisió de la justícia alemanya invalidant la possibilitat que Espanya jutgi el president Puigdemont per rebel·lió?
Al meu entendre, el processament per rebel·lió per a la resta de dirigents independentistes impulsat pel jutge Llarena queda molt tocat, perquè si al dirigent fonamental de la suposada rebel·lió només se’l jutja per malversació, si és que se’l jutja, i als subordinats per rebel·lió, és prou incoherent.
Creu que Pablo Llarena podria fer un pas enrere en aquest sentit?
A mi d’entrada em sorprèn que Llarena no hagi flexibilitzat aquesta qüestió abans, perquè es va parlar en entorns del Suprem que podria no ser rebel·lió però sí conspiració per a la rebel·lió, que suposa molts menys anys de presó, i no implica violència, sinó una conspiració de persones per anar a una rebel·lió. No sé per què no ha donat aquesta possibilitat quan ha fet l’euro-ordre. Crec que Llarena aquí s’ha equivocat.
Sorprèn la frivolitat amb què es parla de canviar tipus penals per ajustar-los a interessos determinats.
No em sembla frivolitat, ho dic en el sentit que Llarena realment creu que s’intentava una rebel·lió, però és evident que no hi va haver violència, la conspiració de rebel·lió encaixa millor.
En tot cas, vostè creu que se sostindrà una acusació de rebel·lió contra els independentistes empresonats si el suposat líder de la rebel·lió no està imputat? S’ajusta a dret, aquest escenari?
El clima ha canviat. La decisió d’Alemanya no ajuda a que segueixi en marxa aquest processament per rebel·lió. No ajuda perquè és difícil de provar que hi ha hagut rebel·lió i violència que pugui plantar cara a l’Estat. Hi ha altercats i episodis que poden ser sedició, per exemple, quan els Jordis es van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil.
Com a catedràtic de dret constitucional, considera que pujar-se al damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil és un delicte de sedició? Podria argumentar-ho jurídicament?
Sí, em sembla que hi ha motius per pensar que hi ha sedició en el comportament dels Jordis. Però cal demostrar amb quin objectiu es van pujar als cotxes. És un delicte contra l’ordre públic i una acció tumultuària, no una rebel·lió. És evident que el 20 de setembre hi va haver un delicte de sedició, però cal veure quins són els dirigents, hem de tenir les proves.
S’hauria de demostrar que els Jordis van incitar els ciutadans a la sedició, i demostrar també que els vídeos difosos per tots els mitjans de comunicació amb Sànchez i Cuixart demanant a la gent que es dissolgués i marxés a casa són falsos?
Bé, si es demostra que aquestes persones simplement van aparèixer allà per dir que s’acabés el tumult, aleshores no és sedició, però s’ha de demostrar, perquè hi ha altres versions que diuen que van participar activament en l’evident assetjament a la Guàrdia Civil, a la qual no se li va permetre fer la seva feina.
Contempla la possibilitat que el jutge Llarena acabi retirant l’euro-ordre per evitar que l’efecte Puigdemont perjudiqui els seus arguments sobre el delicte de rebel·lió contra els altres processats?
Ell pot perfectament retirar l’euro-ordre, però seria la segona vegada que ho faria. No em sembla probable, però tècnicament és possible.
Sobre el delicte de malversació contra Puigdemont, quina sensació té respecte a la justícia alemanya? Si entra a analitzar el fons de la qüestió, creu que l’auto de Llarena, que va marcar la casella de corrupció perquè la malversació no està entre els 32 delictes d’entrega immediata, s’aguanta?
La rebel·lió és molt evident que no existeix. Però la malversació és més complex perquè és un tema tècnic, pressupostari. I el tribunal alemany, no ho oblidem, no és qui ha de jutjar Puigdemont, però sí determinar si veu indicis mínims de malversació. Però la malversació s’haurà de provar després en un judici a Espanya.
Si Puigdemont és entregat a Espanya per ser jutjat per malversació, seria prou greu com per justificar la presó preventiva?
És una decisió del jutge. La presó preventiva és un tema de risc de fuga. Si el jutge veu aquest risc, i en el cas de Puigdemont, es va escapar de la justícia espanyola, pot prendre aquesta determinació, sí. El delicte de malversació és important, comporta penes de fins a vuit anys de presó.
Però cal demostrar euro per euro la malversació. Tenint ne compte que el mateix executiu espanyol, que ja controlava els comptes de la Generalitat, va assegurar que no s’havia gastat ni un cèntim en el referèndum, no és una tasca fàcil.
A partir dels 50.000 euros malversats, les penes poden ser de 8 anys. Aparentment, aquesta quantitat està superadíssima.
Sempre i quan el jutge pugui demostrar que “està superadíssim”.
Sí, per descomptat. I són entre 10 i 20 anys d’inhabilitació, de manera que quedaria expulsat de la política.
Quan vostè va promoure l’afegit de violència en el delicte de rebel·lió al codi penal l’any 1995, pensava només en Euskadi?
Sí, totalment, ningú no imaginava què ha succeït a Catalunya. L’antic article del codi penal parlava d’alçament, una paraula que et recorda ja a la violència, però el PNB va dir que no estava clar perquè hi havia partits independentistes que podien quedar perjudicats injustament. Jo vaig proposar l’afegit de “amb violència” –aleshores López Garrido era diputat d’IU i després va passar al PSOE-, i va ser acceptada per tothom menys pel PP, que es va abstenir.
Si la declaració d’independència no va implicar violència, al seu entendre quina és la conseqüència jurídica que ha de tenir la decisió d’un Parlament, que com vostè sabrà, no va passar de ser una declaració política sense conseqüències jurídiques?
Si hi ha una declaració d’independència sense violència, no hi ha delicte. El que passa és que aquesta declaració és absolutament nul·la i inconstitucional, que no té cap efecte jurídic. I aquest és l’assumpte. El que va fer el Parlament de Catalunya és inconstitucional i nul, però això, a Espanya, no és un delicte de rebel·lió. El Parlament va trencar la legalitat amb les lleis del 6 i el 7 de setembre. Però a banda d’això, no és delicte. Ara bé, davant d’aquest trencament legal, permet al govern espanyol intervenir l’autonomia per la via del 155, amb el qual jo hi estic d’acord, perquè aquesta comunitat autònoma no complia amb la seva obligació de respectar la Constitució.
