López assegura que preveien detenir membres del Govern abans de l’1-O

El comissari avala Trapero i assegura que va ser pitjor el 3-O que el dia del referèndum

Solvència contrastada. Així es pot definir el testimoni d’aquest matí de l’actual comissari adjunt a Prefectura, Ferran Lòpez. Un comandament dels Mossos que va ser la mà dreta del Major Josep Lluís Trapero durant el Primer d’Octubre i que va aguantar l’estat major del cos durant l’aplicació del 155.  Lòpez ha arribat a l’Audiència Nacional amb les idees clares. Ferm en els posicionaments, fins i tot s’ha permès alguna ironia, ha aguantat un interrogatori desmenjat -però perillós- del fiscal Pedro Rubira. Lòpez ha avalat la tesi exposada per la declaració de Trapero però sense la pàtina de compromís personal que s’hi juga el procés. Ha anat més enllà del pla de detenció del Govern que va detallar Trapero i ha assegurat que la Prefectura ja preveia rebre l’ordre de detenció d’algun membre del Govern abans del Primer d’Octubre.

 

Ha estat a la part final de l’interrogatori quan ha refermat el pla de detenció que va Trapero va esbossar. “Des del 25, 26 i 27 d’octubre al nostre pensament és que en qualsevol moment ens podrien ordenar la detenció del president Puigdemont". Una confessió que ha obligat a repreguntar que li ha recordat que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, els hi havia retirat la vigilància dels jutjats. “No té res a veure, veien la situació que hi havia abans de l’1-O ja pensàvem que ens podria arribar una ordra de detenció de qualsevol responsable polític”, ha emfatitzat. Així mateix, ha assegurat que el pla de detenció no es va fer per escrit perquè “mai es fan així” i per un concepte de “confidencialitat”.

El 20S, sense notícies

 

López ha estat prosaic en descriure la jornada del 20S a Economia.  Ha retret tant a la Guàrdia Civil que no els avisés de manera més precisa -se’n va assabentar quan anava a la feina amb cotxe-, però també ha renyat els Mossos que responien amb poca celeritat les seves demandes per la via oficial: la sala de coordinació policial.

 

De tota manera, ha advertit que les comunicacions no reflectien la realitat perquè les peticions de suport es van fer a partir de les nou del matí via telefònica. Normalment amb el número dos de la Guàrdia Civil a Catalunya, el Coronel Mariano Martínez. Segons l’aleshores Comissari General de Coordinació Territorial, es van atendre totes les peticions. I això que hi havia 45 operatius en marxa.

 

La versió de Lòpez, és que a Montserrat del Toro, la secretària judicial del  13 que va ordenar la detenció, se li va oferir la sortida alternativa pel teatre. Una proposta que “no era la que es mereixia la comitiva judicial” però era la més segura. Per mostrar, el col·lapse de gent que hi havia Lòpez ha emfatitzat que la BRIMO va haver d’actuar “deixant descobertes les espatlles” -que la unitat no ho pot fer mai pels riscos que comporta- per arribar als cotxes de la Guàrdia Civil.

 

De fet, també ha apuntat que fins ben bé les onze de la nit, no van poder parlar amb la secretària judicial. en aquest marc, ha detallat que no va quedar mai clar perquè es va endarrerir l’escorcoll. “Segons les fonts, uns deien que tenien problemes informàtics, en canvi, Barrientos va telefonar a Trapero per dir-li que hi havien oberts un habeas corpus i això allargava la tasca”, ha incorporat a l’explicació.

 

Uns vehicles que s’han guanyat una menció a part, perquè, segons ha explicat, fins a 2/4 de dues no els van dir que “hi havia material sensible”. “I més tard, em va trucar el coronel Martínez que hi havia armes llargues, informació que ens va obligar a actuar i activar el dispositiu Hèlix -helicòpter- per controlar-los”, ha concretat. També ha relatat que el Major Trapero va rebre una trucada del conseller Forn amb què li proposava parlar amb Jordi Sànchez, aleshores president de l’ANC, per tal que mediés amb els manifestants i obtenir una “solució pacífica”. “És habitual buscar un mediador entre els manifestants”, ha conclòs.

 

 

“Mai vam estar d’acord amb el referèndum”

 

El comissari s’ha esmerçat en deixar clar que el Cos “mai va estar d’acord amb el referèndum”. Fins i tot, ha recordat que al Pla Àgora -l’operatiu específic per afrontar la situació “emocional” de Catalunya- no es va contemplar per què no es confongués amb que legitimaven la consulta. En aquest sentit, ha remarcat que van complir amb la interlocutòria de la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, tot i aplicar la proporcionalitat policial. “No és incompatible”, ha reblat.

 

Canvi d’interlocutor i contradicció amb De los Cobos

 

Sobre la mala relació entre el coordinador de l’Estat contra el referèndum, Diego Pérez de los Cobos, i Trapero n’ha donat detalls. “El 23 li vam demanar, amb el comissari Joan Carles Molinero, al Major fer un cafè, on li vam dir que millor canviar l’interlocutor en ares de mantenir les relacions amb la resta de cossos i forces de seguretat”, ha confessat.

 

Per això, va assistir a totes les reunions de coordinació i es comunicava amb De los Cobos.Fins i tot, ha afegit que li va traslladar el comentari que li va fer el president Puigdemont que “si l’1-O passava alguna desgràcia declararia la independència”. En aquesta part del testimoni, el relat ha topat amb la versió De Los Cobos que va afirmar ahir que no li havia dit res del contingut de la reunió a Palau amb el president.

 

“Des de Palau”, -ha narrat Lòpez serenament-  “li vaig enviar un missatge que estava en una reunió que no podia comunicar, en sortir el vaig telefonar per saber si encara era a la delegació del Govern i hi vaig anar, li vaig explicar el que havia passat”. Una contradicció fragant amb la història testimoniada ahir pel Coronel.

 

 

Va ser pitjor el 3-O que l’1-O”

 

El comissari ha detallat el pla dels binomis i  les modificacions en els plans d’actuació fins abans del Primer d’Octubre. Ha repetit la versió que va explicar al Suprem, quan va alertar al Tribunal que De los Cobos li va suspendre les reunions de coordinació sense previ avís. També ha volgut remarcar que els plans d’actuació del CNP i la Guàrdia Civil encomanaven actuar a partir de les 7:30 del matí. Una dada incompatible amb la coordinació que s’havia establert d’enviar primer una dotació de Mossos i cridar després antiavalots d’ARRO, del CNP i la Guàrdia Civil.

 

També s’ha mostrat convençut que  el 3 d'octubre del 2017 hi va haver "més risc" d'incidents, d'una actuació "desafortunada", una "desgràcia". Segons ell, l'aturada general de país i les concentracions davant d'edificis o allotjaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil podien generar "enfrontaments" entre independentistes, unionistes i cossos policials, que no pas l’1-O.

 

Lòpez ha insistit en “l’emotivitat" i la “polarització", i per això la policia catalana havia d'actuar amb més "prudència" que en altres ocasions. De fet, ha dit que en altres circumstàncies, el 20-S, per exemple, hauria actuat de forma més "contundent" i "ràpida".

 

“Tallar carreteres, esport nacional”

 

La ironia també ha estat útil a Lòpez per reivindicar la feina dels Mossos durant el referèndum. “Vostè sap que a Catalunya tallar carreteres s’ha tornat un esport nacional, si fos esport olímpic en seríem campions i no n’hi va haver n’hi un”, ha argüit com a exemple que es va treballar per què les comitives policials arribessin a tot el país.

 

Lòpez ha passat comptes sobre l’efectivitat del dispositiu policial tot i sentenciar que “ningú pot estar satisfet de des del punt de vista numèric”  nombre d’escoles tancades”. Les unitats d’ARRO van tancar 110 escoles i 24 de les de Seguretat Ciutadana, a banda de les 239 que no van poder obrir. Lòpez però ha entonat el “mea culpa” per haver ordenat a la BRIMO continuar a les instal·lacions del Barça en un partit a porta tancada. “Va ser un error", s’ha retret.

 

López també ha tornat a negar seguiments a Guàrdia Civil i Policia Nacional. "És absolutament impensable, no té sentit ni cap finalitat", ha assegurat. En aquest sentit, ha assegurat que el dia del referèndum no consta que cap comitiva polític tingués problemes per arribar a cap punt on va actuar. "No cal que li digui que a Catalunya tallar carreteres ha esdevingut un esport nacional, si fos olímpic en seríem campions i no n'hi va haver ni un l'1-O", ha insistit.

 

Comentaris