No hi ha alternativa a investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya. Així ho reitera Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili, en una entrevista amb El Món, a pocs dies de la sessió d’investidura que tanta polseguera ha aixecat. Les amenaces de seguir aplicant el 155 per part de Mariano Rajoy si s’acaba produïnt la investidura telemàtica de Puigdemont no preocupen el diputat de Junts per Catalunya, que trasllada a Madrid i al PP la necessitat de replantejar l’estratègia.
Com és el dia a dia a Brussel·les?
Fem reunions planificades de treball, preservem la unitat de Govern que hem de mantenir, fem reunions de temes culturals concrets, amb agents que també em volen veure i volen que ens coneguem i ara, en aquests moments, no cal dir-ho, el fet de participar com a diputats de Junts per Catalunya també ens està obligant a mantenir moltes reunions entre nosaltres i a través de videoconferència. Ens va bé tenir els dies ocupats. I si al vespre em puc escapar a veure algun concert o algun espectacle, també s’agraeix com a complement cultural. Brussel·les és una ciutat culturalment molt rica.
Els diputats europeus amb els quals pot mantenir reunions prefereixen fer-les públiques o mantenir-les més amb discreció?
Hi ha més discreció que una altra cosa, està claríssim. Tot i que la visita política la lidera el president Carles Puigdemont. En aquest aspecte, tenim un rol molt més d’acompanyament en llocs i circumstàncies en les quals se’ns requereix. Tot el món polític i dels mitjans de comunicació a Brussel·les ho té claríssim, tots volen el president Puigdemont. És l’home de l’any. És una cara coneguda i reclamada.
A nivell mediàtic, a Brussel·les tothom sap qui és Carles Puigdemont? Pel carrer també?
Totalment. Des del primer taxista, fins l’últim conductor de tramvia. Tothom coneix Carles Puigdemont a Brussel·les i el seu entorn.
I com ha encaixat en la política belga el fet que el president Puigdemont s’hagi exiliat al seu país?
Això no ho puc comentar perquè el meu coneixement és tant parcial que no pot ser definitori. Em limitaria a dir que ho preguntessin al president. En principi, no tenim cap problema amb cap polític de cap partit. Nosaltres fem vida normalíssima. No té cap mena d’efecte noticiable en el nostre dia a dia.
Conseller, com veu el president des del punt de vista personal i polític?
Molt ferm, molt fort, amb unes conviccions molt clares i amb ganes d’arribar a la sessió d’investidura i restituir allò que el 155 no havia d’haver destruït. Aquest és l’objectiu total. La constitució del Parlament i la investidura formen un eix de treball claríssim. Estem centradíssims en aquest tema, no ens podem distreure amb cap altra cosa.
Molts polítics catalans han insistit a posar de manifest que Catalunya no estava preparada per la independència. En canvi, vostè va dir que estaven preparats sempre que s’haguessin trobat un govern espanyol dialogant. S’entén que vostè no esperava aquesta reacció de l’Estat?
Pensavem que ens trobaríem polítics al davant. Hi havia algú que sabés que passaria tot això? Jo no m’imaginava el nivell del què ha passat i del que volen fer amb aquesta querella multitudinària, imputant gent, cridant persones a declarar i sembrant por. Col·lectius de mestres, gent que escriu poesia, gent que fa tuits o que fan allò que sigui. Per les notícies que rebem, els 2.100.000 votants de la independència no s’estan quiets. No sé fins quin punt estan aconeguint instaurar el clima de la por. Jo pensava que hi hauria un xoc clar, però no aquest que estem vivint amb gent tancada amb presó preventiva. Deu ser un cas inèdit en el món que, tot i aquestes circumstàncies, es repeteixi la victòria electoral. És democràtic matar tot això? Qui falla a la democràcia? Aquest és el fons de la qüestió.
Conseller, diu que no s’esperava uns interlocutors tant agressius. Per tant, no s’imaginava que podria acabar a l’exili?
El problema és que no saps què és govern i què és justícia. Està clar que no m’esperava trobar-me exiliat a Bèlgica. Però bé, ens toca viure aquest moment i ens pertoca explicar en primera persona una part de la història. Per tant, hem de ser dignes de la història que ens toca viure a Catalunya. Més que això, impossible de demanar.
Les eleccions van deixar clara la majoria independentista, però també que una part dels catalans aprova el 155 i els empresonaments. Això els preocupa?
No és només que seguim tenint majoria, sinó que seguim creixent. Des del 1988 fins el 2017, cada cop que s’ha preguntat, el vot independentista ha augmentat. Una part quantificable amb vots i percentatge ha donat suport a unes propostes que van des de Catalunya Sí que es Pot-Podem, que no està pel 155, fins a Ciutadans, PP i PSC, que és la vergonya personificada defensant el 155. Cada dia està dimitint gent del PSC, fins i tot en Corbacho. Dirigents històrics del PSOE a Espanya estan dimitint. Àngel Ros demanant perdó perquè no s’esperava que el 155 s’endugués les obres de Sixena de la manera que se les van endur. Que reflexionin una mica, perquè tenen divisions, abandonaments de càrrecs electes i alcaldes que pleguen. En contra del 155 no és només el vot independentista, sinó que hem tret gairebé un 55%. La porció bona és la dels independentistes i Catalunya Sí que es pot, la que garanteix la qualitat democràtica.
És important eixamplar la majoria independentista de cara a Europa?
Si segueixen fent el què fan i nosaltres no fem res, seguirà creixent. Qui ha fet incrementar en els darrers anys l’independentisme? El govern de l’Estat espanyol. Han vist alguna campanya dient ‘uneix-te a la independència i seràs més feliç’? No hi ha hagut mai cap campanya publicitària perquè la gent es torni independentista. Però els arguments d’uns i altres generen independentisme, és un efecte contrari a això que es pregona des de l’anticatalanisme de l’Estat espanyol. Generen anticossos. Jo no he anat mai a convèncer ningú perquè es torni independentista.
Per tant, el temps corre a favor de l’independentisme?
Mentre no es demostri el contrari, en cada consulta democràtica ha augmentat el suport a l’independentisme. Dos mesos després de l’1 d’octubre, els resultats s’han reafirmat, tot i que s’ha vetat el dret a vot de 10.000 catalans a l’exterior que l’havien sol·licitat. 10.000 persones de Catalunya que havien demanat el vot des de l’estranger els han arribat els papers més tard del 21 de desembre. 10.000 vots més, en un sentit o un altre, haurien pogut canviar l’adscripció de diputats d’una formació o d’una altra. Tenim feina per restaurar la normalitat democràtica.
Mariano Rajoy ja va dir que si Puigdemont era investit telemàticament, el 155 seguiria aplicant-se. Han pensat en alguna alternativa?
Ell sabrà què diu i per què ho diu. Demostrarà davant Europa i el món qui és la part demòcrata i quina no ho és. Des que es van convocar les eleccions se li va demanar que públicament digués que acceptaria el resultat. En cap moment, ningú va dir que es comprometia a acceptar el resultat. Ha passat el 21 de desembre i encara sembla que no hagin entès qui ha guanyat les eleccions. Qui les ha guanyat? El bloc de l’independentisme més Catalunya En Comú Podem. I les han guanyat contra l’article 155. Un 55% de Catalunya ha fet perdre les tesis de Rajoy. Per tant, que vagi dient allò que vulgui, ja s’ho farà. Nosaltres no hem variat gents. Vam dir que havíem de restituir les institucions i el president Puigdemont i així serà, pas a pas. Que posaran pegues? Ja veurem com les solucionem. Però si Rajoy veta Puigdemont, es retratarà davant del món democràtic.
No hi ha un pla B?
El nostre pla B és igual que el C, el D i fins el Z, que és restituir el Parlament de Catalunya, restituir el Govern i restituir el president Puigdemont. Els plans de l’A al Z són aquests.
Amb el president Puigdemont?
Sí, és clar. Però no ho diem ara, ho estem dient des del primer dia que es va constituir el grup de Junts per Catalunya.
No hi ha cap altra alternativa amb cap altre candidat de JuntsxCAT que pugui ser present al Parlament? Ni tant sols perquè Rajoy no ho veti?
És el nostre programa electoral, el que treballarem i defensarem. No busquin un altra alternativa perquè no hi és. Treballarem en aquesta direcció. Punt. No ens hem bellugat d’aquí. La gent que ha anat a votar el bloc independentista sap a què donava suport, tant si ha votat la CUP, com si ha votat Esquerra, com si s’ha decidit per JuntsxCAT. Tots van dir en campanya que treballaven per restituir el president Puigdemont.
I si hi ha un veto explícit a la gent que no pot ser present al Parlament? Empresonats i exiliats? Sense tots no hi ha majoria absoluta.
És igual. Ja mirarem com ho treballem per aconseguir-ho. Ara estem constituïnt el Parlament i des d’avui fins la data de la investidura treballarem per fer els possibles perquè es dugui a terme aquesta investidura. I quan dic els possibles, vull dir que el 100% de totes les possibilitats que tenim al davant estan obertes. Si algú dubta d’allò que farem els que estem aquí, està equivocat. Els que som a Bèlgica treballem pel mateix. Per davant, per darrere, per l’esquerra o la dreta. Però treballem tots per investir el president Puigdemont. No hi ha cap altre pla possible. I totes les pegues que ens posin, les solucionarem. Farem mans i mànigues i esperem sortir-nos-en.
I si Rajoy diu que no és vàlid i convoca noves eleccions?
Doncs que expliqui com ho farà. Que digui davant del món perquè tomba per tercera vegada un president escollit democràticament. I si a les terceres eleccions tampoc li agrada el resultat, què farà? En convocarà unes quartes? Ho pot explicar això davant d’Europa? I davant del seu propi partit? Potser ha de començar per aquí. Si no se’n surt amb la política, potser ha d’explicar als seus com s’ha de solucionar aquest problema intern. Tot el món ens està preguntant què passa a Catalunya.
