Un llibre recorda la insubmissió al servei militar com a cas d'èxit de desobediència civil

El periodista Joan Canela recull testimonis d'aquell moviment a 'INSUBMISSIÓ! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit'

El moviment d’insubmissos al servei militar espanyol ha estat un dels exemples més reeixits de desobediència civil del darrer segle. Ara el periodista Joan Canela recull un conjunt de testimonis en un llibre amb el qual busca posar en valor l’experiència d’aquest moviment per ressaltar a la vegada l’exemple que representa per l’independentisme.

INSUBMISSIÓ! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit (Sembra Llibres) apareix amb la idea de recollir en format periodístic les experiències d’insubmissos, allunyant-se de les obres que aborden el tema més des d’un punt de vista teòric, acadèmic o de combat, ha explicat a ‘El Món’ l’autor del llibre.

Malgrat haver estat “molt reprimit”, el moviment antimilitarista “va morir d’èxit”, sosté Canela, i defensa que va aconseguir “posar l’Estat contra les cordes”. Després hi va haver un intent de “treure-li protagonisme” i vincular el final del servei militar obligatori al Pacte del Majestic entre José María Aznar i Jordi Pujol. Però no va ser així. El moviment polític hi va tenir també molt a veure.

Un moviment al marge del sistema

El llibre es basa sobretot en l’exposició de la “història oral” d’un moviment que “sorgia dels marges del sistema i no tenia cap suport parlamentari, ni de grans sindicats o estructures”, explica Canela. Els insubmissos eren joves de barris i pobles que s’organitzaven en moviments alternatius, però en general es tractava d’un col·lectiu “molt divers, que no demanava carnet a ningú”. S’hi podia trobar des de gent religiosa fins a independentistes, llibertaris o marxistes. Era un moviment transversal.

 

Les claus del seu èxit, resumeix Canela, van ser l’existència d’un objectiu clar que era “acabar amb el servei militar” partint d’una estratègia de no col·laboració que suposava rebutjar anar a fer el servei militar. Es va convertir en una postura amb molt de suport social, tot i que no va evitar la repressió amb penes de presó d’un any.

Canela troba d’extrema actualitat el fenomen de la insubmissió perquè entronca directament amb el debat sobre la desobediència civil que ocupa ara bona part de l’independentisme. L’epíleg del llibre és obra del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Per Canela, la insubmissió és “una experiència exitosa i molt recent” de desobediència civil que l’independentisme “té a la mà” però no sap aprofitar.

 

Comentaris