Els lletrats del Parlament s’escuden en el Constitucional

Les testificals del matí asseguren que els acusats no podien fer controls previs

Treure’s les puces de sobre. Així han testificat els lletrats dels Parlament amb més comandament en el judici als membres de la Mesa el 2017 i a l’exdiputada cupaire, Mireia Boya en la vista celebrada aquest matí. Per l’estrada, i a petició de les acusacions, han desfilat Xavier Muro, actual secretari general del Parlament, l’exsecretari general, Pere Sol i l’exlletrat Major, Antoni Bayona. Tots han descrit el caràcter tècnic de les seves funcions i tot i defensar que la Mesa no pot entrar en el contingut de les iniciatives sí que han constatat que des del 2015 el Tribunal Constitucional havia virat la doctrina.

 

El principi general exposat per tots tres ha estat que la Mesa, per principi general, no pot controlar políticament les iniciatives parlamentàries. Només ha de validar els requisits formals i comprovar que el contingut s’adiu a la forma -és a dir, que una pregunta sigui una pregunta i no, per exemple, una resolució-. La tesi que argüeixen els lletrats. Aquest principi era respectat i protegit pel Tribunal Constitucional. Ara bé, els lletrats han explicat que des del 2015, la magistratura constitucional va començar a canviar de parer de manera “paulatina”. És a dir, que atorgava a la Mesa la capacitat de valorar si una iniciativa parlamentària era “palmàriament inconstitucional”.

 

 

En aquest marc, i a la vista del contex, els lletrats van recórrer les decisions del TC en que es retallava aquesta autonomia. A més, quan detectaven una iniciativa que podria ser objecte d’impugnació, feien advertiments orals o escrits, i informes. L’objectiu era preservar la sobirania de la Mesa i alhora respectar els advertiments i la nova doctrina del TC. Una doctrina que, per cert, han admès que no es va consolidr fins a finals de 2019, amb la setència 128/2019.

 

 

Comentaris