Girona. Auditori Josep Irla. Just al cantó de l’edifici on el president Carles Puigdemont va pronunciar el seu darrer discurs a Catalunya. “Tinguem paciència, perseverança i perspectiva”, va dir l’ara president a l’exili. Tres recomanacions que exerceix amb perspicàcia i intel·ligència Lluís Llach. El cantautor i exdiputat ‘bomber’ de JxSí -per les hores que hi esmerçava i per la seva facilitat en apagar focs- ha entomat una escomesa difícil: explicar el Debat Constituent, la plataforma per proposar com ha de ser un nou país, coordinar-lo i travar-lo al territori.
Llach ha començat aquest vespre a predicar com organitzar els debats territorialment. Amb ganxo, amb un historial que li dóna ascendència i amb un entusiasme inèdit a la política actual Llach proposa a tothom que para l’orella a pensar i fer una ‘República d’Ikea’. Feta per un mateix, per les entitats, per la societat civil organitzada sense gaires normes. Fins i tot, ha incorporat la idea del Tupper Constituent. Reunions familiars per imaginar, proposar i dissenyar un nou país. Però sobretot una república de Km. Zero, és a dir, pensada al territori, als carrers de Barcelona o en una planura de la Vall Fosca. Una pota fonamental del que a Catalunya ja es comença a definir com ‘concertar el procés’. És a dir, deixar el procés en mans de la mobilització popular.
Com a músic vell que mai no perd el compàs, Llach porta de partenarie, Ignasi Termes, un històric del moviment civil del sobiranisme. Termes, a qui va conèixer a la campanya de JxSí, va ser l’encarregat de l’organització de les millors mobilitzacions de l’ANC. L’home del pinganillo amb una capacitat extraordinària d’organitzar. Llach i Termes, amb Montse Castellà, Gabriela Serra -amb qui va compartit comissió del Procés Constituent al Parlament- o Maria Àngels Martínez, entre d’altres, s’han proposat convèncer entitats i ciutadans que es pot posar un país negre sobre blanc.
De fet, quan es va presentar el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, va ser una entrebancada. No va fer tirar coets i el seu atractiu mediàtic va ser més aviat nul. El Consell es va dissoldre. Ara bé, el PSC va furgar en la seva relació amb les institucions catalanes i en va demanar les actes. Però ara, ja fora del paraigua institucional, el Debat Constituent té vida pròpia i comença a escampar pel territori. I té visos que s’escamparà si totes les presentacions són com les d’aquest vespre.
Assistents a la xerrada de Llach i Termes per explicar el Debat Constituent Quico Sallés
L’objectiu és convertir el debat constituent d’una virtual constitució catalana en una mena de banderí per enganxar sectors socials i ciutadans refractaris a un procés sobiranista. La gràcia és que cadascú hi pugui dir la seva en els debats i que tothom se senti “escoltat i cridat” a participar-hi. I si una cosa agrada a la gent és fer-se així mateix les coses, com aquell que defensa la lleixa construida amb un palet reciclat o que es vanta de muntar armaris d’Ikea més ràpid que els seus operaris. Una feina porta a porta i poble a poble per anar integrant sectors, ciutadans, entitats o organismes que tenen recança al terratrèmol sobiranista.
Enteses territorials
Les “Enteses territorials” -les coordinadores comarcals-s’han començat a posar en marxa. N’han de ser 52, una per comarca i una per cada districte de Barcelona, tot i que és possible que n’hi hagi més. Avui a Girona hi ha hagut han omplert fins la bandera i després s’han quedat les entitats. Els representants de les associacions gironines -n’hi havia de tot tipus- estaven més preocupats -i amb no gaire neguit- per qüestions metodològiques que no pas de contingut. Al capdavall, fa molts anys que aquest país li ha agafat el gust al debat i a l’assemblearisme. Des de la Plataforma pel Dret a Decidir a les consultes sobiranistes o als moviments que han defensat dret socials com ara el Sindicat de Llogaters.
Llach i Termes han insistit que la guia de treball és prou dúctil perquè cadascú s’espavili com pugui i s’adapti a cada territori. Tant parlar d’empoderament al final fa escola. Llach ha demanat a ciutadans i entitats que siguin “facilitadors del debat constituent”. Que cedeixin locals i que fomentin el debat transversal. En definitiva, que si es decideix debatre sobre ecologia els castellers o els mecànics hi diguin la seva i no només els animalistes o els pagesos. Termes ha remarcat la territorialitat dels debats per evitar fer una Barcelunya i obrir el zoom d’una Catalunya que vagi de la Ribagorça al Delta de l’Ebre o de Porbou a la Ràpita. “Des de la confraria de la Processó de Vergès als caçadors del Priorat”, ha reblat Llach amb coneixement de causa. També han explicat l’intens programa de “jornades formatives” arreu de Catalunya i la necessitat d’acabar els debats a la primavera. Els assistents han mostrat un optimisme que contrasta amb la tònica de desencís que sembla haver arrelat en el món sobiranista.
Tupperrepública
En l’exposició de com més o menys seria la tasca del debat constituent, els ponents han apuntat la fórmula del debat “autoconvocat” o “familiar”. És a dir, una mena de reunions de Tupperware, que es poden fer en qualsevol lloc: a casa, amb els companys de feina o amb els amics. Debats que elevin propostes i idees a través d’una web pensada per articular aquest moviment que s’escapa de l’escomesa de l’Estat perquè surt de les cases o de les entitats. De baix a dalt. Així comença l’enèsim projecte per dissenyar una virtual constitució catalana. Des de Reinicia, o Constituïm o la comissió parlamentària sobre el Procés Constituent, creada per satisfer la ja extinta Catalunya Sí Que Es Pot. Mai no és tard per tornar-ho a intentar.
