Els atestats de la instrucció judicial sobre l’1-O així com les accions policials contra els Comitès de Defensa de la República, detenint als seus membres per “terrorisme” és a ulls de molts analistes l’aplicació de l’anomenada “plantilla basca”. És a dir, la fórmula que l’Estat va utilitzar per lluitar contra ETA i l’entorn que li donava cobertura social així com les moviments polítics abertzales o associacions en defensa dels presos o represaliats. I, documentació de l’Estat a la que ha tingut accès El Món, així ho acredita.
Concretament, aquest diari ha tingut accès al “Plan Z.E.N.”, l’acrònim del “Plan Zona Especial del Norte” un ‘manual’ elaborat al febrer de 1983, per la Direcció de la Seguretat de l’Estat ordenat pel llavors ministre de l’Interior, José Barrionuevo, condemnat per terrorisme d’Estat el juliol de 1998. El document, de 348 folis, i al que ha tingut accès El Món, configurava l’estratègia i el pressupost per afrontar la política antiterrorista per Euskadi i Navarra i, de retruc, desincentivar i desactivar el món abertzale. Una estratègia que és pràcticament calcada a la que l’Estat practica a Catalunya per aturar el procés sobiranista.
De fet, al preàmbul definia aquest document com un “Pla que tracta d’enfrentar-se amb la realitat i les pecularietats del País Basc i Navarra” que incloïa una “acció psicològica” amb l’objectiu de convèncer a la societat basca de la bondat de l’Estat i de les conseqüències del terrorisme i dels qui li feien suport social. Ja a l’introducció de l’informe que “tenint present els mitjans amb què compta un Estat modern, el triomf s’ha de decantar necessàriament del poder de l’Estat”. “L’Estat, per establir el seu poder que està qüestionat per l’organització terrorista, no pot regatejar mitjans materials i humans”, avisava el document. de fet, el pressupost incorporat al pla tenia previstes inversions de gairebé 14,6 bilions d’euros repartides a les “províncies basques”. El mateix argument que el ministre de l’Interior actual, José Ignacio Zoido, per justificar els 87 milions d’euros de l’operació Copèrnic per aturar el referèndum.
Aquest pla contemplava quatre àmbits: el polític, el social a través dels mitjans de comunicació, el legal i el policial. El document advertia que calia evitar “errors comesos en el passat com la manca de penetració en el teixit social”. Així mateix, reclamava una “acció psicològica que tinguès per finalitat contribuir a posicionar als ciutadans contra les idees i activitats del terrorisme”. Això implicava canvis legals, noves doctrines judicials sobre la “llibertat provisional”, com fer interrogatoris, nous “sistemes de coneixement de la població” així com “potenciar al màxim la vigilància electrònica” o “utilitzar una determinada semàntica” en les declaracions, informacions o comunicacions.
Ara bé, l’apartat que més crida l’atenció és el batejat com “Acció Psicològica” que estableix pautes comunicatives com ara “accions als mitjans de comunicació social mitjançant la difusió de notícies fases” o bé “familiaritzar la població amb la presència policial continuada”. Així mateix ordena “efectuar totes les accions sobre individuus o grups de forma selectiva i justificada, per evitar l’augment de persones crítiques amb les intervencions de la policia”. Segons assegura el Pla calia fer una “acció psicològica” contra els “grups de joves, familiars de presos, enemics de la democràcia i recalcitrants independentistes”.
Interior també exigia a través del Plan Z.E.N “resaltar sempre els aspectes antitradicionals i poc valerosos de les accions” dels líders i “aquells que mostrin les seves vulnerabilitats”. “Donar informacions periòdiques, a través de tercers -o potenciar les que surgeixin- que difonguin enfrontaments entre terroristes, les seves ideologies forànies, els seus negocis bruts, els seus costums criticables i només cal que la informació sigui creíble per explotar-la”, recorda el document. “Portar a terme accions als mitjans de comunicació social mitjançant la difusió de notícies falses”, insisteix el text.
Així mateix, ordena “potenciar o premiar la publicació periòdica de reportatges als diaris bascos-navarresos que evidenciïn els beneficis econòmics, energètics que rebin d’altres gents d’Espanya i els fets històrics i culturals comuns”. Altres recomanacions als cossos i forces de seguretat de l’estat destinats a Euskadi i Navarro que inclou el document és que “observin i vigilin -l’entorn de les organitzacions abertzales- perquè se sentin controlats i insegurs” o “enviar-los avisos, amenaces, etc i trucar-los a hores intempestives que els mantinguin en constant estat d’inseguretat i inquietut”.
Pel que fa a l’ús dels mitjans s’estableix un codi de treball que inclou “filtrar notícies” o “preparar missatges adients a les diverses situacions conflictives que es presentin habitualment”. Entre les instruccions s’hi compten: “Repetir constantment la idea de fons que la policia pateix accions de violència, per ser un impediment per a qui pretèn imposar per la força, un sistema contrari a la tradició cultural basca i al respecte a la llibertat i drets de la resta”.
“Per raons d’eficàcia persuasiva, no seria bo difondre testimonis molt clarament a favor dels cossos i forces de la seguretat de l’Estat: és millor iniciar l’acció amb els moderadament a favor, per, progressivament, anar augmentar el grau de compenetració”, recomana el Pla. Al capdavall, l’objectiu final del pla és “neutralitzar, reduir-los i quebrantar la seva moral” per acabar “eradicant al grup -terrorista- en un termini més dilatat”. Recomanacions, instruccions i ordres que es veuen ja a Catalunya.
