El Parlament de Catalunya ha certificat la defunció del processisme. Ha marcat un horitzó temporal definit, unes regles del joc molt clares i, sobretot, una decisió d’una institució sobirana que ha determinat que els catalans tenen dret a decidir el seu futur amb o sense el permís d’Espanya. El Parlament ha aprovat per majoria absoluta de 72 diputats de JxSí i la CUP, i la remarcable abstenció de CSQP, la celebració d’un referèndum com a molt tard el setembre de 2017 i unes eleccions constituents a tot estirar el març del 2018 si el 50% o més dels votants trien la independència.
Per tant, ja no hi ha marxa enrere, en tot cas, confrontació directa amb els aparells de l’Estat, inclosa la justícia espanyola. Un acte de sobirania que ha quedat reforçat per l’aprovació, amb els vots afirmatius de CSQP –el grup impulsor- i de JxSí i l’abstenció de la CUP, una altra resolució que insta el Govern a intentar acordar un referèndum amb l’Estat, però sobretot, a obtenir el reconeixement de la comunitat internacional i de la UE.
Tot plegat dóna lloc a un nou full de ruta amb alguns elements que el diferencien clarament d’aquell camí que va traçar la coalició JxSí per presentar-se a les eleccions del 27-S. N’hem triat set de ben significatius.
1.- Un referèndum previ a les eleccions
El full de ruta inicial contemplava que el procés culminaria amb l’aprovació de la Constitució i la seva ratificació per referèndum. Ara, en canvi, no només el referèndum és previ a les eleccions constituents, sinó que es fixa la seva celebració en el termini màxim del setembre de 2017.
2.-Data màxima d’eleccions constituents
S’havia establert un calendari de 18 mesos –termini que finalitzava el juliol de 2017-, que progressivament es podria flexibilitzar si les circumstàncies ho aconsellaven. Ningú no posava dates concretes a les fases del procés. Amb el nou full de ruta, les eleccions constituents s’hauran de celebrar com a màxim el març de 2018, quan hauran passat sis mesos de la celebració del referèndum. Aquestes eleccions estarien condicionades a la superació del 50% de vots afirmatius.
3.- El sí o sí
El full de ruta inicial proposava, després del 27-S, la proclamació solemne de l’inici del procés, que passava que oferir a Madrid l’inici de les negociacions, però en cap cas no es feia referència al dret d’unilateralitat. Ara, si bé no s’utilitza aquest terme –JxSí defuig emprar-lo i prefereix parlar del concepte vinculant per a les institucions catalanes-, queda clar que la voluntat negociadora de l’Estat és totalment secundària. El referèndum i les eleccions constituents es faran amb o sense permís de l’Estat.
4.- Llei de transitorietat esbossada a finals d’any
Des del primer moment, el full de ruta ha previst una llei de transitorietat per passar de la legalitat espanyola a la catalana per garantir que no hi haurà buits jurídics i garantint la successió ordenada d’administracions, amb clàusules relativament genèriques que requeriran un desenvolupament posterior. Però amb el nou full de ruta que neix de la resolució conjunta de la CUP i Junts pel Sí, el text de la ponència conjunta sobre règim jurídic haurà d’estar enllestit abans del 31 de desembre del 2016. Per tant, ni el Govern i el Parlament no es poden adormir en un punt clau per a la desconnexió. La garantia de seguretat jurídica per si cal prémer el botó vermell sense Madrid. Segons l’acord de JxSí i la CUP, la llei servirà per regular, com a mínim, la successió d’ordenaments jurídics, la nacionalitat del nou estat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període que va entre la proclamació de la república catalana i l’aprovació de la constitució catalana.
5.- Consell Assessor del Procés Constituent
A proposta de la CUP, es crearà un Consell Assessor del Procés Constituent en el termini de dos mesos, format per experts de l’àmbit acadèmic, nacional i internacional, per tal d’assessorar sobre les polítiques públiques que han de permetre la realització del procés constituent liderat per la societat civil organitzada. Aquest Consell ajudarà els polítics a programar i calendaritzar el desplegament del procés constituent en el termini de tres mesos i a fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017. A més a més, el nou full de ruta contempla incorporar als pressupostos del 2017 els recursos financers necessaris per al procés constituent.
6.- Comissió d’experts al Parlament
L’acord entre JxSí i la CUP també incorpora la creació d’una Comissió d’experts per al seguiment del procés d’autodeterminació al Parlament, integrada per persones de l’àmbit internacional que hagin conegut altres processos similars i/o juristes coneixedors de la matèria”. I aquí també es fixa un calendari màxim: la comissió es crearà abans del 31 de desembre de 2016 i celebrarà una conferència pública per donar a conèixer el seus objectius.
7.- Cimera de forces polítiques i socials
Els independentistes convocaran “de manera immediata” una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació per tal de “treballar políticament” en la definició de la convocatòria del referèndum. És a dir, que JxSí i la CUP obren les portes de forma directa a CSQP i també a entitats socials fins ara no independentistes per ampliar la base sobiranista.
Com s’ha arribat a aquest gir argumental que concreta i accelera el full de ruta inicial de l’independentisme? Fonamentalment, perquè la CUP ha fet valer els seus 10 escons per exigir a l’executiu de Carles Puigdemont més concreció en el camí, a canvi de renovar-li la confiança que havia perdut després de no aconseguir ni tan sols presentar a la cambra catalana els pressupostos del 2016. Els cupaires, que estaven en hores baixes per la tensió que havien creat posant Puigdemont i el full de ruta en una situació molt delicada, surten reforçats, i a la vegada el president manté l’autoritat com a líder visible del darrer tram cap a la República catalana.
I un altre factor clau, el setge cada vegada més potent de l’Estat, les seves clavegueres i la judicialització de la vida política de Catalunya, obliguen l’independentisme a prémer l’accelerador per evitar ser atropellats.
