Què ha suposat la convocatòria de primàries pel PSC?
Veient el nivell de mobilització dels militants i simpatitzants del partit, clarament ens ha enfortit. Creiem que més de 2.000 persones han vingut als actes i per tant, la participació ha estat alta. Això només es produeix en el míting final de les campanyes. El fet d’aconseguir aquest alt nivell de mobilització en dues setmanes ha revitalitzat i ha enfortit el partit i ens ha preparat millor per les municipals.
Unes primàries demostren una manca de lideratge?
No, és un procediment establert per quan hi ha més d’un candidat. Per tant, guanyi qui guanyi en sortirem enfortits. Estem convençuts que qui surti guanyador s’enfortirà, les primàries són una consolidació del lideratge.
Poden provocar cansament en l’electorat?
No, al contrari. El que hem aconseguit durant aquestes setmanes és que els ciutadans de Barcelona sàpiguen que existeix un procés democràtic d’elecció del candidat socialista a l’Ajuntament i pel que diuen les enquestes això és valorat molt positivament pels ciutadans.
Quina valoració fa de la campanya?
Ha estat una bona precampanya pel PSC de Barcelona i els mitjans han fet una gran cobertura. Els tres debats que hem fet han fet que l’electorat conegui més les nostres propostes. Durant aquestes quatre setmanes, pràcticament cada dia hi ha hagut informació sobre el PSC de Barcelona. La campanya ha servit per comunicar-nos amb l’electorat i apropar el nostre missatge i candidats.
Quina ha estat l’evolució dels dos candidats durant aquest procés?
Els dos candidats han fet una bona campanya, sense tensions. Hi ha hagut un debat lògic de propostes, idees i del que es vol representar per la ciutat. Crec que tenint en compte que no hi havia precedents, s’ha abordat molt bé. Els dos candidats han tingut una relació de fair play amb l’altre i un tracte bo. Per tant, penso que a nivell personal també hi han sortit beneficiats.
A quina candidatura dóna suport?
Jo sóc el garant del procés, per tant el meu paper aquí és d’organitzar. Evidentment votaré, però com el de tots els militants i simpatitzants, el meu vot és secret.
De fet, en alguns debats semblava que tinguessin el mateix programa. Quina diferència hi ha entre un i altre?
És evident que el projecte dels socialistes a Barcelona i a Catalunya és un i és comú. No pot haver-hi moltes diferències quan tots dos candidats han defensat un mateix programa per les eleccions al Parlament o en altres eleccions municipals. El projecte polític del PSC és un.
Doncs per què les primàries?
Perquè el que fan ells dos és encarar-lo de manera diferent, posant els accents en algun tema diferent i sobretot oferir-se com el millor candidat o candidata per guanyar les eleccions a Barcelona. És normal que fins a un cert punt no hi hagi grans diferències perquè aquí el que s’està discutint és qui lidera la candidatura del PSC a l’alcaldia de Barcelona. Per tant aquí es posen de manifest les qualitats dels dos candidats.
Però hi ha diferències?
L’alcalde Hereu lògicament ha defensat l’obra de Govern que s’ha fet durant aquests anys. La candidata Tura ha posat l’accent sobre uns temes sobre els que ella té més experiència i sobre alguna idea innovadora. Però no hi ha grans diferències, el programa guanyi qui guanyi serà ben semblant. El que discutim és quin PSC de Barcelona ha de liderar i què oferim als nostres electors.
Hereu diu que ell és unitat i ella trencament. Al principi ella va semblar molt forta i que ara s’ha anat desinflant… Algun pronòstic?
Cada candidatura ha plantejat el debat de manera diferent. Però crec que tots dos candidats han demostrat que volen unitat un dia després de els eleccions. Evidentment la candidatura de Tura era la novetat, quan es va presentar i ho segueix sent, però tots dos candidats han aprofitat els seus punts forts. La campanya els hi anat bé a ambdós. Les primàries el que fan és enfortit els candidats, fan millorar la seva imatge exterior. Guanyi qui guanyi serà un candidat més fort que fa un mes.
A Hereu l’han acusat, tant Tura com CiU, de fer grans actes amb una despesa econòmica que l’altra candidata no podia assumir…
Cada candidatura ha tingut llibertat i ha decidit poder gastar-se uns diners o no, depenent de si els tenien o no o si els militants els havien ajudat més o menys. Hi havia una certa llibertat per fer-ho i cadascú ho ha administrat com ha pogut. El partit garantia el gruix de la despesa de la campanya però no varem fixar uns màxims de despesa.
L’altre dia Duran va comparar les dictadures i el mur de Berlín amb el govern del PSC a Barcelona. “en 32 anys han caigut dictadures però a Barcelona segueixen governant els mateixos”. Com ho valora?
És un despropòsit, no té cap sentit. El PSC governa a Barcelona durant gairebé 32 anys, perquè els ciutadans així ho han volgut. Igual que CiU va guanyar les eleccions al Parlament durant 23 anys. I crec que Duran no pensa que el Govern de Pujol fos un règim autoritari que necessitava ser tombat al carrer. El PSC seguirà liderant la ciutat si els ciutadans de Barcelona li donen suport. Duran Lleida demostra que no té arguments i sembla que no confiï amb Trias, el seu candidat. Que cadascú es dediqui als seus afers.
Si guanyés Tura seria justificar el descrèdit de la feina de la federació de Barcelona?
No. La direcció del PSC de Barcelona sorgeix de la voluntat dels seus militants i simpatitzants. És la direcció de Barcelona que ha possibilitat aquest procés. Si s’obre un procés, el que fa no es desacreditar, és legitimar el procés d’elecció. I guanyi qui guanyi haurà de fer, amb el PSC de Barcelona, la confecció de les llistes, preparar la campanya… No estem decidint la direcció de Barcelona, estem decidint un candidat per a l’alcaldia.
Però la direcció té un candidat que prefereix…
No. Són alguns membres de la direcció el qui prefereixen un candidat o un altre. La direcció del partit de Barcelona ha garantit que el procés fos igual per tots dos, i ha estat quatre setmanes sense reunir-se per tal de no intercedir. La direcció, a més, ha proposat els dos candidats i és qui encarrega i qui organitza les primàries. Guanyi qui guanyi haurà guanyat el procés obert.
Durant tot aquest temps com s’interpreta el silenci de Carles Martí, primer secretari de la federació?
Precisament pel seu càrrec no ha volgut intervenir durant aquest procés. Una altra cosa és que ha nivell personal tingui les seves preferències. A més, sigui qui sigui el guanyador, en Carles Martí seguirà sent el primer secretari de la federació de Barcelona fins al proper congrés de la tardor o l’hivern. I serà aleshores quan els militants decidiran sobre la continuïtat de tota l’executiva.
Però depèn de qui guanyi hi haurà unes conseqüències…
No necessàriament. Aquest procés està servint per enfortir el partit i és la direcció de Barcelona qui surt guanyant. La direcció volia reforçar el partit per tornar a guanyar les eleccions municipals. I aquesta direcció, quan tingui aquests objectius complerts, es presentarà davant de la militància i serà aquesta qui decideixi la seva continuïtat.
Que José Zaragoza torni com a cap de campanya certifica el fracàs de Jaume Collboni?
La direcció nacional del partit, elegida el 2008 tenia com a objectius guanyar les eleccions catalanes i municipals. Amb la derrota del 28 de novembre el primer secretari Jose Montilla va anunciar que no es presentaria a la reelecció però la direcció existent segueix dirigint el partit per les municipals. I aixo és el que fa José Zaragoza. Després de les municipals será el Congrés de la tardor qui decideixi la futura executiva.
Però si que és cert que les campanyes de Collboni no han acabat de funcionar tan bé com les de Zaragoza…
José Montilla va deixar clar que la derrota era conseqüència de múltiples factors i en Jaume Collboni només té una responsabilitat parcial, com altres membres de la direcció nacional. La derrota té moltes causes. I ara els alcaldes han decidit que sigui José Zaragoza qui dirigeixi la propera campanya.
