Quan el juny del 2015 Convergència i Unió s’esmicolava, com a conseqüència de les discrepàncies entre la Unió de Duran Lleida i la CDC d’Artur Mas arran del procés, també les seves bases i quadres dirigents trossejaven l’antiga federació donant lloc a diversos moviments que acabarien convertits en papereta electoral i/o sumant-se a altres projectes polítics. Unió, amb un deute de 23 milions d’euros i amb la seva cúpula desentesa, patia una desbandada massiva, i CDC, reconvertida en el PDeCAT, afrontaria en un futur noves divisions de resultes del procés i de l’emergència de nous lideratges polítics, el principal, el del president a l’exili, Carles Puigdemont. D’Unió n’han sortit Demòcrates de Catalunya, liderat per Antoni Castellà, inicialment proper al PDeCAT però ara integrat al grup parlamentari d’ERC, Lliures, liderat per Antoni Fernández Teixidó i de tall conservador i autonomista, i Units per Avançar, amb Ramon Espadaler al capdavant i integrat al grup parlamentari del PSC. Per contra, Convergents, liderat per Germà Gordó, prové de l’òrbita del PDeCAT, però també s’ha apartat de les tesis independentistes i del lideratge de Puigdemont. De fet, Gordó va abandonar el grup parlamentari de Junts pel Sí la legislatura passada per evitar mullar-se amb l’1-O i la declaració d’independència.
Marta Pascal anuncia la seva renúncia com a coordinadora del PDeCAT
Són els dissidents de l’antiga CiU no independentistes i de tall conservador els hipotètics votants d’una formació que l’excoordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, voldria liderar. L’abril passat, en una entrevista a La Vanguardia, va anunciar que treballaria per a la creació d’un nou partit polític desvinculat del PDeCAT i sobretot de Carles Puigdemont. Pascal, totalment alineada amb els exdiputats Carles Campuzano i Jordi Xuclà, molt crítics amb JxCAT i el govern de Puigdemont, se centraria a captar els electors de Lliures, Convergents i Units per Avançar, que sobre el paper aspiren a ocupar l’espai de la tercera via conservadora. Els votants de Demòcrates, tot i provenir d’Unió, serien difícils de conquerir perquè les sigles que dirigeixen Castellà i Núria de Gispert són d’ideologia clarament independentista.
Hi ha mercat, per a una proposta política que aglutini el vot d’aquestes formacions? Si ens fixem en els resultats del 28A i del 26M, no surten els números. Un nou partit del peix al cove seria totalment residual en unes eleccions al Parlament com per tenir cap influència en la política del país. Convergents es va presentar a les espanyoles i va obtenir 2.419 vots, mentre que a les municipals, tot i presentar-se en 27 poblacions amb diverses aliances amb grups locals, només ha obtingut 8.395 vots i 21 regidors. Però si se sumen els vots obtinguts per Convergents sense cap altre paraigua, amb les llistes presentades exclusivament amb aquesta denominació, el resultat és molt menor. Les llistes de Sant Jaume dels Domenys, el Vendrell, Torroja del Priorat, Calafell, Arnes, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Pol de Mar, Cerdanyola, l’Hospitalet de Llobregat i Lleida sumen només 2.023 vots i 4 regidors, tots ells a Sant Jaume dels Domenys, on ha estat la força més votada.
Lliures, fundat per l’exconseller convergent Antoni Fernández Teixidó, només s’ha pogut presentar en tres poblacions catalanes el 26M, Roses, amb 507 vots i 1 regidor, Tàrrega, amb 24 vots (0,34%) i Vilobí d’Onyar, amb 78 vots i el 4,26% dels sufragis. En total, 609 vots. Pel que fa a Units per Avançar-Els Units, que compta amb un diputat al Parlament de Catalunya, l’ex-número dos de Duran Lleida, Ramon Espadaler, s’ha presentat a cinc municipis amb un balanç de zero regidors i 1.576 vots entre Argentona, Pineda de Mar, Sant Cugat del Vallès, Castelldefels i Setcases.
Ramon Espadaler, líder d’Units per Avançar
En el cas de Demòcrates, molt allunyat de les tesis de Marta Pascal i la tercera via, el partit ha concorregut a les eleccions del 26M en la majoria de casos sota el paraigua del moviment Primàries. Però el partit de Toni Castellà també s’ha presentat sota la marca de Demòcrates de Catalunya en quatre poblacions (Gallifa, Cardedeu, Almenar i Amposta). Ha obtingut 1 regidor a Gallifa, i en total, suma 703 vots. Ara bé, Demòcrates ha fet balanç de les municipals comptant el global de llistes en què participen amb Primàries, i la xifra ascendeix a 60 regidors i 50.000 vots.
Per tant, el nínxol de mercat que ha deixat lliure la Convergència que no s’ha sumat a l’entorn del PDeCAT i de JxCAT, que ha aconseguit 2.761 regidors i 518.174 vots el 26M, és minúscul: 5 regidors i 4.911 vots.
