Les agressions espanyolistes, entre la impunitat i la por

L'associació Drets crida a dur als jutjats qualsevol incident i demana als ciutadans "que gravin, facin fotos i aportin testimonis"

 

El fotoperiodista Jordi Borràs va documentar en un treball de recerca un total de 139 fets violents amb motivació política a favor de la unitat d'Espanya a Catalunya entre el 8 de setembre i l'11 de desembre de 2017. Però d'aquests, només 52 van ser denunciats, 28 no van arribar a la policia i 59 més no s'ha pogut confirmar la denuncia. Dilluns 16 de juliol va ser el propi autor d'aquesta radiografia la víctima d'una agressió, per part d'un policia espanyol que pertany a la brigada d'informació. El resultat, el nas trencat i diverses contusions, però també un agressor que continua actiu a la seva feina i que no ha estat detingut encara pels Mossos d'Esquadra. Jordi Borràs va acudir a la policia per denunciar els fets i també a un centre hospitalari.

 

 

"Si no es denuncia, l'agressió no existeix, i si no existeix no pots acabar amb la violència. S'ha de denunciar penal i mediàticament, perquè que hi hagi estadístiques és el primer pas perquè hi hagi un canvi social i prou pressió social perquè la policia tracti aquestes agressions com correspon", argumenta el fotoperiodista a El Món. Ara bé, continua "indignat" perquè el seu agressor no ha estat detingut: "És evident que hi ha un doble raser en actes i manifestacions de diferent ideologia. Identifiquen els CDR o periodistes, però l'extrema dreta es manifesta cada setmana amb incidents violents i la presència policial és escassa o nul·la. No tinc cap dubte que els Mossos que es dediquen a l'extrema dreta fan molt bé la seva feina, però per algun motiu que desconec, els comandaments no valoren amb la mateixa perillositat l'extrema dreta i els membres del CDR", lamenta.

 

 
Jordi Borràs, després de l'aressió
Jordi Borràs, després de l'aressió | QS

 

Les agressions verbals i físiques a persones que duen un llaç groc, que posen creus grogues o que manifesten el seu pensament de forma pacífica s'ha incrementat en els darrers mesos, però per contra, els ciutadans no perceben actuacions contundents per part de la policia contra aquestes persones, de vegades actuant a títol individual –com seria el cas del conductor que aquest diumenge ha entrat a la plaça de Vic-, però sovint amb motivacions polítiques i vincles amb organitzacions d'extrema dreta o de partits amb representació parlamentària. A la pràctica, "el que veiem és que els Jordis són a la presó, els CDR perseguits per terrorisme, i els agressors, sovint d'extrema dreta, a casa seva", denuncia Borràs.

 

 

És per això que l'associació Drets, nascuda per denunciar la violació dels drets fonamentals per raons ideològiques fa una crida als ciutadans perquè cap agressió no quedi amagada. En declaracions a El Món, el portaveu de Drets, Sergi Blàzquez, insisteix que "s'ha de denunciar tot, perquè si no denunciem, aleshores estem contribuint a que els seus actes quedin impunes fent que aquesta violència sigui invisible a ulls de la justícia, de la policia i de la classe política". Blàzquez també aconsella "gravar i fer fotos de tot el que es pugui, i recollir també testimonis dels fets que puguin servir per al judici". El portaveu de Drets es mostra convençut que "cal confiar en la justícia, perquè un jutjat d'instrucció o penal en principi actuarà correctament".

 

 
Un home ferit per un espanyolista
Un home ferit per un espanyolista | QS

 

Però el cert és que una de les raons que molts agredits van esgrimir al fotoperiodista Jordi Borràs per no haver denunciat una agressió va ser la "desconfiança en la justícia espanyola, veure que els polítics i activistes independentistes estan a la presó i els agressors d'extrema dreta de la Banquerna són a casa perquè tenen fills", afegeix Borràs. "La por a les conseqüències que pugui tenir la denúncia, com ara que l'agressor hi torni", també va ser un factor comú entre les víctimes. Però hi ha un altre factor rellevant, el cost del procés judicial. Si la persona afectada no té dret a assistència jurídica gratuïta, ha d'afrontar els costos del procés, que no són precisament barats. En aquest sentit, Borràs fa una crida a les iniciatives civils per finançar els costos d'aquests processos. En el seu cas, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha posat en marxa una campanya de mecenatge per recaptar 12.000 euros per a la defensa del fotoperiodista.  

 

 

Una altra via que s'obrirà per als ciutadans és la posada en marxa de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que vetllarà pel compliment d'aquests drets i proposarà polítiques per frenar la violència al carrer per raons ideològiques.

 

Comentaris