Les 23 demandes d'Artur Mas i l'Estatut, la recepta del PSC per anar a Madrid

Ho demana en una resolució per "posar fi al bloqueig en les relacions entre els dos governs", en què insisteix en la necessitat de recuperar les relacions bilaterals Estat-Generalitat

 

El PSC presentarà dissset propostes de resolució al Parlament perquè siguin sotmeses a votació demà a la tarda. Entre les propostes, una es dedica a "posar fi al bloqueig de les relacions entre els governs de Catalunya i d'Espanya". En concret, insta el Parlament a fer una crida a establir "un marc de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern d'Espanya en el qual puguin trobar canals de solució a la multiplicitat d'afers d'interès públic, que ara es troben bloquejats". Com? "Reactivant la comissió Bilateral Estat-Generalitat, que no s'ha reunit des del 19 de juliol de 2011". 

 

 

Però la proposta més destacada és la que insta el Govern de la Generalitat a "tornar a plantejar les 23 demandes que al juliol del 2014 el president Mas va presentar al president Rajoy, que abastaven diversos aspectes, molts dels quals poden ser canalitzats a través dels òrgans bilaterals Estat-Generalitat". Ara bé, el PSC no fa menció al 'no a tot' que va rebre l'expresident Artur Mas per part de Rajoy, ni tampoc al segon intent de Carles Puigdemont, que també es va reunir amb el president espanyol amb gairebé el doble de demandes de les que havia pressentat el seu predecessor.

 

 

El PSC també reclama que es reactivi "la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, a la qual li correspon la concreció, aplicació, actualització i seguiment del sistema de finançament i també la canalització del conjunt de les relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat". En la línia de refer els ponts amb Madrid, els socialistes catalans també apunten la necessitat de recuperar la comissió que tractava qüestions d'infraestructures de forma bilateral amb l'Estat. 

Alguns consellers del Govern, durant el debat de política general | Jordi Borràs

 

Recuperar l'Estatut que va liquidar el PSOE 

 

En la resolució, els socialistes catalans també insten l'executiu a "dur a terme totes les iniciatives i gestions al seu abast per recuperar el màxim del text de l'Estatut d'Autonomia afectat per la STC 31/2010 - la sentència del TC que retallava l'Estatut després de passar pel Congrés dels Diputats - en el sentit que apuntava un informe encarregat per la Generalitat i també complementàriament en la línia de l'informe elaborat pel Govern d'Espanya el 2010". O sigui, com va dir José Luis Rodríguez Zapatero, recuperar l'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya abans que a Madrid li passessin el raspall. 

 

 

Reconeixement de la pluralitat

 

El PSC també apunta mesures per garantir el fet diferencial català. En aquest sentit, insta el Govern a reclamar a Madrid "la presentació d'un projecte de llei de reconeixement del plurilingüisme de l'Estat i de la promoció i protecció de les llengües que s'hi parlen". En aquesta línia, també reclama que "es reiteri el requeriment al Govern d'Espanya perquè  actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana". No té en compte, però, que el PP i C's han manifestat la seva intenció de liquidar fins i tot el model d'immersió lingüística, de manera que aquestes mesures només podrien plantejar-se si a Madrid hi hagués un govern receptiu en aquest sentit. Una possibilitat que es difumina des d'aquest cap de setmana, perquè el PSOE està controlat per partidaris d'ajudar el PP a governar. 

Una nova constitució espanyola

 

En la resolució referida al model territorial, el PSC també fa una crida a "l'establiment d'un nou pacte constituent, a través de l'elaboració d'una nova constitució federal". Apunta que "la transformació de l'Estat en un Estat federal integrat per diversos ens federats, que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin". Segons el PSC, el principi federal "ha d'inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions, i amb el reconeixement d'opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats". 

 

Comentaris