Apassionada. Aquesta és la paraula que descriu a Laura Prat Bertrams (Eindhoven, 1976) i aquesta és la imatge que dóna quan se la escolta parlar de Catalunya. Són la passió i la serietat del missatge que transmet quan clama per la llibertat dels presos catalans i pel dret d’un poble. Malgrat el seu somriure, la causa que mou a aquesta líder holandesa és molt trista. Membre destacada de Foreign Friends of Catalonia, s’ha mobilitzat dins i fora del seu país per a fer arribar la qüestió catalana arreu del món i a tots els ciutadans defensors dels drets humans i de la democràcia. En aquests moments, ha aconseguit ja quasi 50.000 signatures per a demanar al Parlament del seu país que se solidaritzi amb la causa catalana. Foreign Friends of Catalonia té un seient al costat del president Carles Puigdemont: acaba d’entrar a formar part del Consell de la República, amb seu a Waterloo (Bèlgica).
Què és Foreign Friends of Catalonia, una idea o un sentiment?
Jo vaig connectar amb Foreign Friends a través de twitter. Em va enviar un missatge Pat Vila, que és la fundadora des de Catalunya, i em va dir que venia a Amsterdam. Ens vam conèixer i em va dir: els ciutadans independents del món s’han d’unir per a defensar els drets humans i la llibertat. La idea és fer connexions a totes les ciutats i associar-nos. Tenim un network amb el qual ens podem conèixer la gent de cada país, per allunyat que sigui, i on podem trobar gent que pensa com nosaltres, podem quedar per prendre un cafè o allotjar-nos a casa seva. És fàcil connectar amb gent que pensa com tu. I aquí entra el sentiment. Foreign Friends és un sentiment que ens uneix arreu del món en una causa comuna: la causa catalana, per a explicar què és realment el que passa a Espanya i a Catalunya.
Quin és l’objectiu que mou l’esperit de Foreign Friends?
L’objectiu més important és que tots poguem viure en una societat lliure i on els nostres drets hi siguin protegits. Personalment, estic preocupada per la repressió de l’Estat espanyol i, a més, pels presos, que ja fa massa temps que estan tancats. Però el que més em va impressionar van ser les imatges del dia del referèndum amb la policia pegant a gent innocent. I per a entendre-ho, cal mirar-ho amb deteniment. Jo ho vaig fer i vaig descobrir que a la transició democràtica a Espanya, hi va haver gent de la Dictadura que va treballar conjuntament amb els demòcrates, com Manuel Fraga, que va ser una figura pública durant molts anys malgrat que havia sigut ministre de propaganda amb Franco. Llavors, pots entendre que no va ser un procès tan democràtic… Per a mi va ser un punt d’inflexió, el moment del referèndum, i vaig veure que hi havia alguna cosa incorrecta en el funcionament de les institucions de l’Estat quan pots ser processat per convocar la gent a votar.
Quins són els projectes més immediats?
La Diada és el primer projecte. Hem organitzat uns quants actes al vespre per a reunir als Foreign Friends que vindran d’altres països. Hem convidat a Carola Rackete, la capitana del Sea Watch que va plantar-li cara al ministre d’Interior italià, Matteo Salvini. També organitzem el Sopar de Foreign Friends la nit anterior a la manifestació. Per la meva banda, he fet una petició al Parlament holandès: és una crida per a unir-se a la causa pels polítics catalans que estan a la presó. Aquesta iniciativa també s’està seguint a d’altres països. Nosaltres portem quasi 50.000 signatures, i volem arribar a les 200.000 Volem ser la major petició presentada i, possiblement, la presentarem el proper 8 d’octubre. Volem arribar al cor del poble holandès. A la meva petició demano que el Parlament influeixi en la llibertat dels polítics catalans. I l’altre objectiu comú que estem posant en marxa en aquests moments és el d’aprofitar la infraestructura, el network, per a difondre entre periodistes el que passa a Catalunya. Els ajudem a anar allà per que ho coneguin de primera mà i treguin les seves pròpies conclusions.
Còm està sent la resposta? Entén la comunitat internacional la qüestió catalana?
Als amics de veritat no haig d’explicar-lis res… Però dins del meu país tinc tres respostes diferents. Una: “Però què em dius? No en sabia res”. La segona: “Ho sento, estic en contra de la independència”. I els haig d’explicar que això va de drets humans. I la tercera: “Oh, no sé res d’això. M’ho vull mirar”.
Quants països hi ha implicats a la comunitat dels Foreign?
No sé quants som, però hi ha Friends a Holanda, Italia, França, Alemanya, Irlanda, Regne Unit, Grècia, Portugal i, fins i tot, als Estats Units d’Amèrica. Es pot ser soci o tan sols amic que ajuda i participa, sense ser-hi registrat, és per això que no podem comptabilitzar tota la comunitat real.
Vostè és filla de pare català, però no tots tenen lligams amb Catalunya. Podria fer una fotografia dels Foreign Friends?
En general és gent educada, ambiciosa i tots tenen la mateixa idea de la llibertat i la democràcia. És gent que s’implica a la seva ciutat, al seu barri, que vol saber com funcionen les coses i que té un network de gent que funciona igual i que coneix bé la idiosincràsia del seu país. És gent que té els seus propis projectes i una infraestructura de gent compromesa per a mobilitzar-se, que pot aportar experiència i idees, no importa el què. Tots són benvinguts. Uns tenen una web, altres dissenyen… És una representació de la societat civil, totalment independent i sense cap control de partits polítics.
Què és el que mou a aquesta gent a fer front comú per Catalunya?
El sentir-te part d’una comunitat que pensa com tu. Poder connectar amb gent que fa el mateix i fer més coses tots junts. ”Junts sóm imparables”, com diu el nostre lema. Tenim un deure comú, que és treure la causa de Catalunya fora de Catalunya. Per aixó és important que arribin les nostres peticions als Parlaments de tot el món, perquè així arribi també a tots els ciutadans i entenguin que no està bé el que està passant. I com que els polítics estan callats, és el moment que els ciutadans ens mobilitzem perquè alguna cosa canvïi. Els drets humans estan al cor de cadascú.
