El laberint judicial va obrint el camí a Europa per als presos polítics i exiliats

La sentència del TJUE aclareix les possibilitats tant dels independentistes perseguits com de la justícia espanyola

El mapa judicial va aclarint el camí per als polítics independentistes catalans a la presó i a l’exili, i encara més amb l'informe de l’Advocacia de l’Estat que demana al Suprem s'apliqui la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, tal i com ha sentenciat el Tribunal de Justícia de la UE. El final de 2019 i el principi de 2020 acaben amb la incertesa que envolta un Procés que mai no s'hauria d'haver judicialitzat. La sentència del TJUE a Luxemburg ha obert les portes al reconeixement dels seus drets polítics com a eurodiputats electes. Més que un mapa judicial és un laberint on jutges i fiscals es creuen escrits i resolucions a la espera del que digui Brussel·les. Hi ha unes quantes resolucions pendents als tribunals espanyols i europeus que aniran unificant la doctrina respecte una situació inèdita fins ara en un espai democràtic, de justícia i llibertat com la Unió Europea.

La darrera ensopegada de la justícia espanyola va ser amb la sentència del tribunal de Luxemburg, amb caràcter vinculant per als Estats membres. Responent a una qüestió prejudicial plantejada el juny pel Tribunal Suprem, abans de la sentència condemnatòria del Procés, va colpir l’Estat de Dret en donar la raó al líder d’ERC, Oriol Junqueras, en el seu dret a adquirir l’acta d’eurodiputat sense passar per les formalitats de la Llei Electoral espanyola i a més, com que encara no estava encara condemnat, va dictaminar que se l'alliberés de la presó provisional per prendre possessió del càrrec a Brussel.les i Estrasburg, on es va celebrar la sessió plenària inaugural d’aquesta legislatura el passat 2 de juliol.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras

El líder d'ERC, Oriol Junqueras

En presentar la qüestió prejudicial el juny a Luxemburg, amb el judici acabat però sense sentència, el Suprem hauria d’haver suspès el procés en espera de la resolució, tal i com està establert. Com que va continuar amb el procediment i va dictar sentència, l’alt tribunal espanyol es troba en la dicotomia que Junqueras, ara, ha estat condemnat. Dues circumstàncies, però, serien favorables a l’acatament. Una, que el Suprem va suspendre la pena accessòria d’inhabilitació política que comporta la pena principal de presó. L’altra, que el mateix Suprem va comunicar el 14 d’octubre, data de la sentència, que mantenia la qüestió prejudicial -podia retirar-la en qualsevol moment- i que acataria la decisió europea “amb independència de la situació de presó preventiva del penat Oriol Junqueras”.

La execució de la sentència de Luxemburg està pendent del Suprem després de que l’Advocacia de l’Estat hagi publicat el seu informe, favorable a l'alliberament de Junqueras per prendre possessió com a eurodiputat. L’informe explica que el dret europeu està per damunt de l'espanyol i que vincula tots els seus òrgans jurisdiccionals. A continuació, diu que s’ha d’aplicar el que diu Luxemburg: “Deu apreciar els efectes aparellats a les immunitats de què gaudeix, en expressió literal del mateix TJUE, el Sr. Junqueras en el procediment principal”. És a dir, encara que es qüestionava sobre un procediment paral.lel, la sortida de presó preventiva, les conseqüències s’apliquen també al procediment principal, que s’hauria d’haver suspès en espera de la resolució del TJUE.

Era d’esperar. Ja al juny, l’Advocacia va mostrar-se favorable quan Llarena va prohibir anar custodiat a jurar la Constitució davant la Junta Electoral per obtenir l’acta, requeriment ara anul·lat per Luxemburg. Malgrat tot, la Fiscalia continua mostrant-se contrària i el Suprem, l’òrgan executor de la sentència de Luxemburg, pondera el que demanen les parts. Al darrer punt, però, l’informe demana també que “a la major brevetat, el Parlament Europeu suspengui la immunitat reconeguda” per la sentència. Aquest procediment, no obstant, pot ajornar-se més de sis mesos entre que el Suprem executa i demana el suplicatori al Parlament Europeu.

Vista panoràmica del judici del Suprem

Vista panoràmica del judici del Suprem

Cal dir que el que preocupava al jutge instructor no era el cas Junqueras sinó la repercussió que tindria en la resta d’eurodiputats electes a l’exili, perquè aquesta sentència també obre la porta a Carles Puigdemont i Toni Comín, candidats de JxCat a l’exili belga, i a Clara Ponsatí, exiliada a Edimburg, quan el Brexit es faci efectiu i els eurodiputats britànics surtin, fent lloc als candidats d’altres països que s’han repartit els seus escons.

Així, la Fiscalia del Suprem va presentarm el 23 de desembre, el seu escrit de conclusions respecte Puigdemont i Comín, que van recórrer contra la Junta Electoral per enviar a Brussel.les el llistat d’eurodiputats excloent-los. Demana, per una banda, que el tribunal esperi a prendre una resolució quan el Tribunal de Luxemburg resolgui la causa de fons presentada per la defensa dels exiliats i, de l'altra, que plantegi de nou una qüestió prejudicial a Luxemburg per aclarir la Llei Electoral.

Totes aquestes causes són paral.leles mentre s’espera la resolució de fons. Aquesta sentència del TJUE es pot resoldre en qualsevol moment després de les festes, ja que el jutge belga que decideix sobre l’euroordre contra Puigdemont i Comín s’ha donat fins el 3 de febrer per fer-ho, esperant precisament que el tribunal europeu dictamini primer.

 
El president de l'Eurocambra, David Sassoli

El president de l'Eurocambra, David Sassoli

Recapitulant, queda pendent el recurs de cassació sobre les mesures cautelars denegades l’1 de juliol, on Puigdemont i Comín demanaven al Tribunal de Luxemburg prendre possessió de l’acta de diputats al Parlament Europeu, encara que aquesta resolució queda esvaïda per la decisió pressa pel president del Parlament Europeu, David Sassoli, durant la sessió plenària del 19 de desembre, dia de la sentència del TJUE sobre Junqueras. Sassoli va fer pública la seva resolució de complir la sentència “el més aviat possible”. Aquest mandat es feia efectiu a l’endemà, quan Puigdemont i Comín trucaren a la porta del Parlament, que va donar-los una credèncial d’eurodiputats temporal per a un any mentre la justícia es posa d’acord.

També s’espera, previsiblement per a gener, la sentència del TJUE sobre la demanda principal de Puigdemont i Comín. El Tribunal decidirà si l’admet a tràmit, com també demana el Parlament Europeu, i també versa sobre la condició d’eurodiputats segons la Llei Electoral espanyola. Seguint amb els processos, al Suprem hi ha tres demandes contencioses per diversos temes. Una d’elles és la qüestió prejudicial al TJUE ja exposada i dos recursos contra ordres de presó, demanades a raó de les qüestions prejudicials sobre la immunitat que atorgaria el càrrec d’eurodiputat.

Finalment, queden pendents al Tribunal Constitucional una nova petició de mesures cautelars sobre la credencial com a eurodiputats, que ara és provisional, i un recurs presentant per l’ANC com a votants, que demanen que se'ls reconegui com a eurodiputats. A banda dels processos judicials, també hi havia una petició davant del Parlament Europeu de Puigdemont i Comín, demanant les credencials i la immunitat. Aquesta qüestió ha quedat resolta provisionalment per la resolució de Sassoli però està pendent de resoldre’s definitivament desprès del que digui el tribunal europeu a Luxemburg.

 

Comentaris