La "sociojuntència" descarna l'espai postconvergent que busca “la centralitat per la independència"

Artadi dina amb Vilalta | Les famílies dins de JxCAT caminen estabornides pel Parlament | Eleccions, a la primavera a l’espera de Madrid

“No és una qüestió ideològica, és molt prosaica, però ha fet mal, a la gent i, sobretot, a nosaltres”. Aquest era el comentari sobre l’acord de la Diputació de Barcelona entre JxCAT i el PSC, que un dels membres de la direcció dels junters al Parlament feia a El Món aquest dijous als passadissos de la cambra. Possiblement, per aquest motiu, les famílies internes dins JxCAT anaven fent-la petar en discrets racons del Palau parlamentari després del plenari del matí que, amb ajut imprescindible d’independentistes, ha convertit una socialista de pro com Núria Marín en presidenta d’una entitat que gestiona gairebé mil milions d’euros.

 

Però, tot i l’estaborniment intern i la batussa pública amb ERC, dues figures claus en el replantejament estratègic, l’exconsellera Elsa Artadi de JxCAT i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, han dinat juntes fora del Parlament. Hi han tornat juntes i totes dues han admès que “havia anat molt bé”.  Després, Artadi ha passat les novetats a Albert Batet, el cap de files parlamentari de la formació que en principi lidera Carles Puigdemont. Aquesta família treballa amb la convicció que la "parròquia independentista està desanimada" a dos mesos i mig de la segona Diada amb presos polítics. Mentrestant, alguns diputats ja feien càbal·les que les eleccions serien a “la primavera i la convocatòria a finals de gener”. La intenció dels estrategues de la reconversió de l’espai és la “centralitat per la independència”.

 

Precisament, el duet Batet-Artadi és un dels binomis que consagren una de les corrents més actives dins del grup de JxCAT. Un comandament que intenta contenir els “més puigdemontistes que Puigdemont”, en referència al grup que encapçalen Josep Costa, vicepresident primer del Parlament; el diputat Francesc de Dalmases i Laura Borràs, ara diputada a Madrid. Un corrent que continua insistint en la “confrontanció” i res que no sigui “plantar cara a l’Estat no és res més que una rendició”.

 

A l’altra banda, i a la recerca de la reconstrucció d’un partit amb una estratègia més clara s’hi troben els consellers i també diputats, Miquel Buch i Damià Calvet. Tots dos, veterans en les lluites internes de CDC amb diversos cursos superats amb cum laude a l’escola de guerra de la JNC, intenten vertebrar el nou espai en què s’hauria de reconvertir JxCAT. “ERC ja té una estratègia, nosaltres encara no la tenim, cal definir-la i revestir-la d’organització”, avisaven membres afins a aquesta família. De fet, aquest sector sospesava forçar una conferència o congrés per aquest estiu i encetar la “renovació definitiva”. Aquest sector tampoc veu una finestra d’oportunitat que permeti albirar cap atzucac en el procés polític.

 

En aquest garbuix s’hi troba el sector Crida Nacional, que lidera Toni Morral. És a dir, els independents que segueixen l’estratègia de Puigdemont però que no s’acaben de trobar còmodes en les dinàmiques polítiques internes en què s’ha bellugat la formació des del 21 de desembre. Un variat de noms que no veuen clara l’expectativa i són fidels a la figura de Jordi Sànchez amb una experiència política relativa, llevat de Morral, exacalde d’ICV. Aquest grup constata que “hi ha més diferències que punts de trobada” en l’estratègia conjunta tot i que no es resignen a una resposta molt majoritària.

 

Per un altre costat, es troben els alcaldes que han resistit que reclamen el seu lideratge dins la formació. La pedrera d’alcaldes consolidats, relativament joves i reforçats a les darreres municipals com Marc Solsona (Mollerussa), Marta Madrenas (Girona), Anna Erra (Vic), Lluís Guinó (Besalú), Marc Castells (Igualada), Miquel Noguer (banyoles), Jordi Munell (Ripoll) o Xavier Fonollosa de Martorell han aixecat el dit. Tots apunten cap a consolidar una marca amb un projecte estratègic darrera però tampoc acaben de veure la feina de David Bonvehí que “desconeixen on es troba”. En qualsevol cas, molts aproven la línia estratègia de la “centralitat per la independència”.

 

 

Per altra banda, el concili de Waterloo que actualment centra la seva estratègia en la tàctica d’assolir les actes d’eurodiputats per a Carles Puigdemont i Toni Comín, a més de fer la cobertura internacional de la repressió estatal. S’hi afegeix al sudoku el posicionament dels presos polítics que han sorprès en recomanar un suport de franc a Pedro Sánchez.

 

Tot això, en un marc que la Guàrdia Civil continua les perquisicions contra les institucions catalanes protegida per la toga del jutjat 13 de Barcelona. A més, cal afegir-hi la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics, la continuïtat del judici a la Mesa del Parlament al TSJC, el mateix tribunal que veurà la causa de Josep Maria Jové, exnúmero dos d’Oriol Junqueras i la possibilitat d’un nou avançament electoral espanyol.

 

En aquest ambient enrarit, el president Quim Torra intenta cosir una resposta unitària amb partits i societat civil a les sentències en base a quatre propostes. Però té més feina que no pas es pensava. I ja comença a córrer el rumor parlamentari d’un avançament electoral anunciat a finals de gener, o principis de febrer, per celebrar eleccions a la primavera de l’any vinent. Sempre i quan, no hi hagi eleccions espanyoles pel mig.

 

 

Comentaris (5)
federalista Fa 2 mesos
laie l'ajuntament de barna es del comuns no del psc, de fet el psc es soci,i te la tenencia de alcaldia pero no l'alcaldia, i lo de sanchez a lo millor erc s'abste, junts per cat amb la borras, el cuevillas ,el torra etc no crec.
federalista Fa 2 mesos
home per una vegada estic d'acord amb tu ramon jajaja, jo tambe prefereix a un socialista a la presidencia de la dipu, que a uno d'esquerra o de pdcat ,junts, crida , convergencia o com cony es facin dir ara.
Ramon Fa 2 mesos
Ara FAQs repartirà el temps entre els atacs a Junts per Catalunya per haver sumat amb els sociates a la diPutació, i els atacs a Junts per Catalunya per no voler sumar amb els sociates per investir Pedro Sánches. I cl..labiradir que se surti del guió, al carrer.
Ramon Fa 2 mesos
Només per gaudir amb la ràbia d'ERC, ja ha valgut la pena aquest acord.
Laie Fa 2 mesos
Imperdonable como entre ERC y JxC/Dec han hecho ganadores definitivos de elecciones generales y municipales en Cataluña al PSOE , porque si algo no lo remedia permitirán la investidura de Sánchez, y al PSC que tiene el Ayuntamiento de Barcelona y la Diputació. Ahí es nada! Por la cuenta que les trae, que sus bases animen a Junqueras a dejar de lado cualquier cosa que redunde en su protagonismo político, tan descaradamente propugnado desde hace un año , y que empiece a rezar porque no h